Per a tots els amants de la Ratafia, i especialment pensant en els informes del Grumet i en Ramón, us escric una història molt curiosa sobre els orígens de la Ratafia que he llegit aquest cap de setmana… I diu així…
Diuen que la ratafia és el licor al qual millor escau la barretina. I diuen que va ser batejada pels bisbes de Vic, Barcelona i Tarragona, que s´havien reunit per signar un important document, i en acabades les discussions, ho van celebrar amb una fartanera. A la fi van demanar al taverner un licoret per pair i l´home, que altra cosa no tenia, els va dur una ampolla de ratafia que tenia guardada a la panxa del rebost. Allò els va agradar. "La feia la padrina! els va dir l´home, "amb nous tendres i herbes oloroses, de quaranta menes". En demanar els bisbes quin nom tenia, els va contestar que era beguda casolana, i qu emai no li havien posat nom. Els bisbes van voler que es digués "rata fiat", expressió llatina que vol dir: "queda firmat". Això diu la llegenda, però la història conta que la ratafia va ser portada d´Amèrica per indians francesos i introduïda a casa nostra per pagesos catalans que anaven al Rosselló a veremar.
(L´Almanac del Cordill, 2006)
Sempre m´ha encuriosit el procés pel qual sorgeixen les llegendes i relats que després continuen vius a l´inconscient popular… Aquesta serà veritat? Per si de cas, anem a veure un gotet de ratafia i després ho discutim 😉
[@more@]
Shauria de cercar informació en el Senyor google…
Espero que la llegenda de la nena que està al final duna corba de nit sigui veritat. Ah per cert m ve de gust ara Ratafia xD
Com m’ha agradat la història del «rata fiat»!! 😀 Tots els bisbes junts per fer un guateque. Visca la germanor ratafiera!! Proposo constituir el «Club de la ratafia».
I que ningú no em digui que van ser els gavatxos els que la van inventar, perquè està clar que està feta amb herbes dels Guiamets, i que la taverna dels bisbes no era altra que La Venta del Pubill 😛
la veritat és que mai no havia sentit la llegenda, però sí que havia sentit a dir que venia de França… tot i així, la llegenda continua sent ben entretinguda
Hola a tots!!! Això si que és tota una senyora llegenda urbana Adagio :P… apa, anem a fer un vermutet amb Ratafia per anar obrint boca abans de dinar…
Això, això Ramón, que jo dono fe que l´herba del Priorat és del millor que hi ha, més sanota no se´n troba :P… i on és la prèdica del pecat de la Gula d´aquests senyors bisbes, eeehhh? És més, per què els bisbes sempre tenen panxeta?? Serà que prenen molta ratafia cada dia per baixar tot el que s´empassolen… Per cert, que jo ja tinc el carnet del soci del club nº1 :D!
Si és que les llegendes són d´allò més entretingudes, Mery Cherry… em pregunto quina part d´elles ha de ser veritat…
Uo no l’havia sentit mai no aquesta :O
Hi han llegendes ben curioses al mon eh ^^
aix.. sento si avui no escric gaire k porto un dia que deu nidor… -_- potser s’arreglaria amb un gotet de ratafia xD
Muak
Sempre que hi ha llegendes barrejades amb menjar u alcohol hi apareixen capellans, bisbes, monges, i altres personatges de l’estament eclesiàstic: molta moral, molt de recatament, però alhora de la veritat, ells són els primers que tiren la pedra!
Sabeu que a les catacombes dels convents de monges hi ha excavats un petits nixols que és on enterraven els nadons de les monges que es quedaven prenyades? Doncs això no és cap llegenda urbana, és ben cert! i servidor n’és testimoni!
Menxurrada: Un dia vaig entrar a una botiga per comprar mistela i vaig demanar ratafia… 😛