Les interminables hores de viatge en avió han donat per molt, així que he pogut acabar-me dos llibres que m´han semblat força interessants. Es tracta de…
–L´Historiador (Elisabeth Kostova, Edicions 62), que s´ha convertit en un best-seller, essent comparat amb el Codi DaVinci i l´Ombra del Vent. La trama se situa en la història real de la mítica figura de Vlad l´Empalador o Dràcula, i haig de dir que enganxa força i que m´ha agradat bastant. La pena és que encara no està en edició de butxaca, i pesa bastant (és que el llibre té més de 600 pàgines). En castellà el títol canvia de génere i es diu La Historiadora, encara que jo crec que és més encertada la traducció catalana. Els que l´heu llegit, què en penseu?
–El Tercer Ojo (T. Lobsang Rampa, Ediciones Destino), autobiografia d´un lama tibetà, en aquest primer volum es narra la primera part de la seva vida i les extraordinàries vivències metafísiques que hi viu. És un llibre curt i molt amè de llegir, que continua amb El médico de Lhasa, que demà començaré a llegir. Ara m´he quedat amb moltes ganes de provar Tsampa i tè amb mantega de yak (tot i que una companya meva que ha anat al Tibet m´ha dit que aquest tè té un gust bastant terrible…) i de saber si la història és verdadera… i quin seria el color de la meva aura ;-)?
[@more@]
No he llegit «El Tercer Ojo» , però sí » L’ historiador» ( versió catalana) i tam,bé em va agradar. La vaig llegir a bon ritme, em va enganxar , però el final em va decebre una mica. Va ser la sensació de » Era tan terrible i al final acaben amb ell així de fàcil ? «. De tota manera el recomanaria. Ara m’ estic llegint » La Catedral del Mar» també és un totxo , però pinta molt bé…
Mira jo no els he llegit però si vols saber el color de la teva aura pots anar a la següent url:
http://www.misabueso.com/esoterica
Allà tb pots trobar el nom del teu àngel i sota quin Déu egipci estàs protegida, entre d’altres. 😛
Hola Dizzy! Jo també vaig pensar el mateix, però crec que en el fons no se´l van carregar ;-). Igualment veig que la majoria de best-sellers acaben així…
Ostres Martutxa! Què bó!
Jo no he llegit cap dels llibres. Pe`ro m’han fet una lectura de l’aura. Previo pago de 10 euros, en una fira a la meva ciutat! Va ser impressionant, t’he de dir, que el color de l’uara va cnaviant depen del teu estat i del moment d ela teva vida que et trobis!
hosti, que fort, no em puc creure que t’hagis llegit Lobsang Rampa!!! De petita vaig deborar els set llibres de la saga (i així m’he quedat) i mai a la vida havia trobat ningú que sapigués qui era aquest bon home fins a llegir aquest post. Bé, s’ha de dir que vaig deborar els llibres però que també hi vaig posar un gran esperit crític perquè de vegades va una mica llançat. A mi sempre m’ha quedat l’explicació de com respirar correctament per a no cansar-te que diria que apareix en el volum que t’estàs llegint ara
Carai, jo que no sabia ni que tenia aura… i resulta que la tinc rosa!!!! (i segur que és supermooooooona) 🙁
Com diria Sir William: això és una farsa, que em tornin els diners!!
vols dit que tsampa i te amb mantega de yak no són la mateixa cosa?
Bon dia!! Avui estic sola al lab, tothom ha marxat de vacances menys jo… sniff!!
Això també ho diu el llibre AnnaTarambana, segur que si mirés la meva ara estaria rosa a topos ;-)!! I et va satisfer la lectura :O?
Mery Cherry!!!!!!!! Ho he vist clar: tenim les nostres aures sintonitzades!! Què fort!! Ara vaig per la meitat del 2n i està força bé, com dius hi ha coses que em semblen exagerades, però bé… com a mínim és entretingut!
Jo també la tinc rosa però a topos Zinc, i jo que pensava que tots la teníem diferent 😛
Doncs la veritat és que no, Ramón, el tsampa inclou cereals torrats (arròs o blat) i molts cops es pot barrejar amb el tè amb mantega de yak, però no són la mateixa cosa 😉
Els viatges llargs tenen un encant increible.
M’encanta tenir tota aquella estona per pensar en com sera, i en com ha estat