Ahir una companya de feina (bé, més que companya, és amiga, abans que res) ens va donar la sorpresa de què estava embarassada. Sembla increïble, oi? Quan ens diuen una notícia com aquesta ens quedem amb la boca oberta i no ens ho acabem de creure, sembla impossible que una petita partícula de vida hagi arrelat i estigui creixent dins del ventre d´una persona que hem vist cada dia, a la qual veurem canviant i arrodonint-se en els propers 9 mesos (bé, ara ja 6). Crec que, tot i el que sabem del cos humà, aquest és un dels processos que semblen més inexplicables i màgics per tot el que comporta, si es pensa fredament, no és meravellosa i increïble la capacitat de crear vida?
Des d´aquí… MOLTES FELICITATS MONTSINA (^o^)!!!!!!!!!! Ja s´ha duplicat la unitat de genòmica, i ara queda l´especulació més pura i dura: serà nen o nena (tots els fills de la resta de companys són nenes!! Tindrem alguna partícula a l´ambient del lab que ho predisposi?)? Quin nom tindrà? Algú guardarà cèl.lules del seu cordó umbilical? I el que és més… què se´n farà de la placenta :O?
[@more@]
Sols genereu nenes al labo? Que els hi feu als pobre cormosomes Y?
Les preguntes del final m’han fet riure 😉
Hola Dan!! Si ja et dic jo, com aquest embrió sigui una nena, ens replantejarem seriosament fer una investigació sobre contaminació ambiental i el seu efecte sobre el cromosoma Y :P!
jo crec que és culpa dels experiments que feu allà.
El procés de reproducció de les estrelles de mar o dels cavallets de mar tb són molt màgics xD
Nica, estic tan d’acord amb tu, per molt que m’ho expliquin amb pèls i senyals, per mi procrear és la cosa més màgica que he vist mai!
Jo crec que en els primers mesos, els cromosomes Y dels vostres embarassos fugen corrents de veure tanta «lagarta suelta» :P.
Ui no, m’has malentés, jo no em referia a que les mares fossin unes lagartes, sino a algunes de les que hi ha per allà 😛
Res res, masses semblances amb V
Com ho saps, que el meu alter ego s´anomena Diana i enlloc d´experimentar amb ratolins me´ls menjo :P!!!! (jijijiji)
Perquè quan et dona el sol, se’t nota un to verdos sota la pell
Buff… doncs sort que no m´has vist les escates en els llocs més amagats (jijijiji)
És una cosa meravellosa això de crear una nova vida… i veure a la persona que la porta a dintre, és també una passada: com va sortint aquella panxeta, poc a poc. I veure-li la cara, cadia dia més guapa, és molt maco.
Felicitats a la teva amiga!
Els embarassos sempre em posen contenta! Són tan tendres les imatges que em venen al cap!
Ainnnns si Conopium… no et pensis, no, que veient coses com aquestes ja se´m desperta l´instint maternal, ja 😉
Com ho saps AnnaTarambana!!!!! Potser el pitjor i millor, a la vegada, és que creixen 😉
Hola Violant!!!!!!!! Ja li he trasmés les teves felicitacions a la futura mare!!!!! Esperarem a la tècnica per saber-ne el sexe… per aquí ja estem fent porres… 😛