Després de molts dies sense que passessin llibres nous per les meves mans i rellegint velles glòries que corren per les meves prestatgeries, ahir vaig decidir passar-me per la biblioteca, sense cap idea preconcebuda, i veure què hi trobava. Entre els llibres que vaig agafar, vaig trobar el de Serps i Pírcings de la Hitomi Kanehara, del que ja havia sentit a parlar perquè havia estat la novel.la revelació de l´any al Japó, i més quan l´escriptora només tenia 19 anys i va rebre el guardó de literatura més prestigiós del seu país!! Així que amb molta curiositat me l´he començat a llegir al tren aquest matí i me l´he acabat més ràpid del que m´esperava (bé, només té 116 pàgines i amb lletra bastant gran…)! La veritat és que la història en sí és bastant intensa, i el que és més impactant és la buidor en què sembla viure, no només la protagonista, sinó els joves d´aquesta nova generació japonesa que no saben on ubicar-se entre la contemporanietat i els valors més tradicionals de la seva societat. Tot gira al voltant de la Lui, que es debat entre dos homes brutals i relativament marginals que li desperten, no només noves experiències sexuals, sinó també la fascinació pels pírcings (per cert, també m´ha sorprés molt veure la paraula escrita així en català) linguals i els tatuatges.

M´ha semblat especialment curiosa la part dels tatuatges, i més quan jo en tinc un, però les descripcions dels pírcings i la manera en què la protagonista vol aconseguir una llengua bífida m´han arribat a fer angúnia i fins i tot mal físic… bé… hi ha gustos per tot, oi??? Jo aquesta tarda el tornaré a la biblioteca del Casino de Manresa, així que si el voleu agafar, ja ho sabeu 😉
[@more@]
A mi els piercings a les noies m’agraden al melic i els tatuatges a la part baixa de l’esquena. Digueu-me classic…
I pels nois, pels nois m’es ben igual.
Ei Marc!! Doncs jo tinc el tatuatge a la banda esquerra de l´esquena, i si te´l fas a la part baixa, com dius tu, pots tenir problemes a l´hora de posar-te l´epidural en un futur… a mi pels nois també m´agrada a l´esquena, i el que no m´agraden gaire són els del braç, però vaja… per gustos…
I el pitjor és que és real Dan…!