Un any de canvis

2008

Any parell. Un any 10. Un any… de molts canvis, almenys a la meva vida.
Afortunadament tots bons, però… no us sorprèn que a la vida molts cops passin
totes les coses a la vegada, que es visquin molt canvis desicius en molt poc
temps? I després et quedes reflexionant (o veient la vida passar, que ja és
prou feina molts cops, ens perdem en la quotidianitat) durant mesos i anys fins
que torna a venir una època així… i anar fent… jo durant aquest any estic visquent
moltes i moltes coses crítiques però molt emocionants, que desitjava que em
passessin, entre elles…

1. Laboralment: a principis d´any vaig acabar de llegir la meva tesi
doctoral (per fi! després de més de 5 anys!), i m´he tret un bon pes de sobre.
Ara és temps de tancar un cicle i començar-ne un de nou, i així estic, obrint
la meva finestra mental a tot un món de possibilitats. 

2. Sentimental i emocionalment: el meu noi i jo hem començat el
nostre niu. Amb molta il·lusió i ganes afrontem el repte del conviure.
Especialment en el meu cas, que canvio de ciutat i m´adapto a un lloc nou en
què no tinc records que m´hi lliguin, i que ara mateix estic creant… tot i
que pesa molt estar lluny de la família (físicament parlant), aquest nou sentit
de la independència conjugal és encoratjador i em crea un sentit de plenitud
que fins ara no havia experimentat mai :D.

I pensa que només estem a juliol… la de coses que encara poden arribar a
passar fins al desembre!! Com diu el Manolo Garcia a Para que no se duerman mis sentidos…

Va y viene mi alma de esponja, viene y va si tú me hablas, si tú me
cuentas cosas.         Barquera, monte, montera.

Tweet