Complicitat

Sona el despertador. El tanquem i fem com si no hagués passat res, intentant assimilar que les hores plenes de somnis s´han acabat. Torna a sonar, el tornem a apagar. Ens girem un vora l´altra i intentem obrir els ulls a l´hora que ens busquem en la claror de l´alba. Ens aixequem i comencem la nostra dansa matutina. Ens rentem la cara i vestim a destemps. Les torrades ja són llestes, les amaneixes amb oli i sucre com nomès tu saps fer. Ens les mengem sense paraules, flotant en les expectatives d´aquest nou dia. Baixem finestres, fem comprovacions d´última hora, agafem les claus i tanquem la porta. No sé si saps que, sense tu, els meus matins no serien iguals. La meva vida no seria igual. Jo no seria igual. Simplement… gràcies per existir.