Passejant per les terres del Cid

Torno de fer un petit viatge a la nostalgia de la infància, ja que feia molts anys que no anava al poble dels meus avis, un petit món dins de la província de Burgos i prop de Lerma, a un poblet que es diu Tordueles. Allà sembla que no ha passat el temps i que tot segueix igual: les cases fetes d´argila, que no acaben de caure però que romanen testimonis d´un temps antic, les bodegues heredades de pares a fills, el soroll de fons de l´aigua freda que navega pel riu i les postes de sol infinites i ben plenes de colors per descobrir… a part d´estar ben tipa de morcilles de Burgos, xoriço cassolà, les conegudes tortas de aceite i algun que altre mantecado, crec que he arribat ben plena d´energia pel setembre!!! (o almenys això espero!). Nomès espero que el poble em continuiï esperant al llarg dels anys, sempre que el necessiti, i que no canvii la seva escència intemporal ;-). Potser massa difícil en aquests temps moderns que corren?

Tweet