Potser sembla impossible que una friki com jo no hagi anat mai al festival de cinema fantàstic de Sitges… però no era ni més ni menys que la realitat fins aquest diumenge! D´entre totes les pel·lícules que hi havia vam triar Chocolat (Ostias como panes), pel·lícula d´arts marcials revelació de la temporada i que es mostrava al Retiro. Desgraciadament i per culpa de l´organització no la vam poder veure (pel matí ens van dir que es retrassaven totes les sessions del Retiro, i quan vam arribar a la nostra anava bé de temps, i per tant nosaltres tard, com molta altra gent que es va quedar sense veure-la… en fi… lamentable…). Tot i això encara vam poder enganxar Evangelion 1.0… quins records!!! M´enrecordo de les hores que em davant de l´ordinador mirant-me la sèrie en DivX (gràcies Ignasi!!!) i de la qual no n´entenia pràcticament res (una de les gràcies, potser, de la sèrie)… però quines imatges! quina originalitat! Quina musiqueta! quina intriga per saber com era el següent Àngel! De fet Evangelion 1.0 està narrada de forma entenedora, potser molt més que la sèrie… ara només em queda per veure la 2.0, 3.0 i 4.0…
Per altra banda, i tornant a Sitges, em vaig quedar amb ganes de més, especialment de la marató zombie i la Zombie parade que no puc disfrutar… un altre any serà…
Jo sempre he volgut anar al festival de Sitges però hi ha una gran pega i és que no m´agrada el cine de terror però no ho descarto, més que res per l´ambient que hi deu haver.Jo em considero friki però en altres coses,jejeje. Una abraçada 😉
Hola Cristina! Pensa que no nomès hi ha cine de terror a Sitges, també hi ha altres tipus de cine, segur que alguna pel·lícula trobaries ;-)!!! A mi el que em va saber greu és no quedar-me algun dia més entre setmana, que hi ha projeccions molt xules…