Silmarillion Revisited

Com passa el temps… ja fa més de cinc mesos que sóc a la nova feina! Poc a poquet m´he anat adaptant al nou entorn i he conegut molta gent nova, amb qui em porto molt a gust (o això em sembla…)… de fet, n´he trobat un petit grupet que sembla ser tant o més friki que jo (clar que… quina seria la definició de persona "friki"??? No és preferible ser una mica diferent, encara que això comporti conductes poc enteses, que seguir el mateix camí que tothom?), i com no, han acabat sortint referències Tolkianes a tort i a dret sense voler… tant, que hem fet un petit grup de lectura del Silmarillion, que feia molts anys que no em rellegia… si nois si, ja ho podeu dir, que és precisament un llibre difícil de llegir, però també captivador i màgic, ple de moments inoblidables en l´inconscient col·lectiu de la terra mitjana (Lúthien ballant davant de Melkor-Morgoth, la trista caiguda de Gondolin, el creixement lluent i encisador de Telperion i Laurelin, la dissort de Túrin Turambar….). Mentres passava pàgines àvidament em tornava aquesta sensació fantàstica i innocent que vaig experimentar el primer cop que el vaig llegir, quan era poc més que una adolescent, i començava a creure, com crec ara manifestament, que tot és ple de màgia… nomès cal saber-la veure amb els ulls adequats ;).