Avui he dormit amb la finestra oberta un pam, i cap a la matinada he pogut escoltar el so de la pluja i els trons d´una petita tormenta d´estiu. Sempre m´han agradat els llampecs i els trons, em fan sentir com si visqués en un petit lloc màgic, ben escalfada dins de casa mentres observo com les gotes llisquen per la finestra i viatgen cap avall, a l´hora que fan un petit concert mentres salten de fulla en fulla dels arbres i reguen les plantes, més seques que mai. I després sempre queda el recordatori de l´olor de la terra molla, sembla que tot el paisatge s´hagi renovat i netejat, donant lloc a un nou matí. Tot plegat em recorda moltes tardes de tardor de quan era petita, i em quedava a casa tancada llegint un llibre o escoltant contes perquè no podia sortir, i m´arriba al cor una sensació dolça i càlida a la vegada… m´encanta la pluja!
[@more@]
