M´acabo de trobar el meu nasset de blogger al bosso, el pobre està mig abandonat… com diu una persona que conec, és una de les millors coses que hi ha, quan te´l poses, sembla mentida que una cosa tan petita faci que la gent rigui i sembli una miqueta més feliç. A més, quan estic trista, me´l poso, em miro al mirall i acabo rient-me de mi mateixa. Només per aquest sentiment d´alegria contagiosa, val la pena tenir-lo… si veieu una manresana amb un nas de pallasso ben vermell caminant aquests dies pel carrer, potser sóc jo!
[@more@]
Hehehe!! Que divertit Nica!!!
Per cert?? Quan hem dit que farem la trobada amb l’Ignasi i la Menxu (i tu, es clar). La setmana que vé???
Potser podriem obrir la trobada a bloggers que es vulguin apuntar de fora de Manresa, capital de Siberia???
Jo també acostumo a portar un nas de pallaso a sobre. M’agrada sortir de festa amb ell, m’agrada posar-me’l quan algú està trist, m’agrada regalar somriures sempre que és possible.
Una abraçada!
i ja veuràs com tard o d’hora et trobaràs amb més nassos vermells, perquè ens som unes quantes!
Hola Unmei!! Doncs si que el porto a sobre, i és molt més útil del que sembla! I de la trobada de bloggers extensiva, em sembla de conya, tot i que per la gent de fora de Manresa potser els és més complicat… igualment, què us sembla el dia 27?
Hola aNNeta!Comencem la revolució dels nassos vermells!!! Jo ja m´hi he apuntat ;-)!
El 27 haviem dit oi? a mi m’esta bé, igual que si ve gent de fora, clar que entre setmana i per la nit, dubto que vinguin gaires…
Doncs quedem el dia 27, què us sembla a les 9 a Crist Rei??
Ok, l’hora esta bé, que fem al final, sopem? i/o unes birres?
Per mi perfecte, potser preferiria unes birres, però vaja, que si sopem junts, cap problema ;-)!
Com vulgueu! que diu l’unmei?