Feia uns quants dies que no llegia poesia i avui ha caigut a les meves mans aquesta composició que em porta molt bons records, perquè te´l dedico a Tu, i no calen més paraules :-).
(Carles Camps Mundó)
Nota a peu de Post: Admiro els poetes i escriptors que són capaços d´expressar amb les paraules adequades els seus sentiments… a vegades penso que m´hagués agradat tenir aquest do de paraules… però vaja, també crec que cadascú té el seu do particular, només fa falta trobar-lo!!
[@more@]
Nica, jo tinc la mateixa opinió i sempre he pensat en com m’agradaria tenir la virtut de la paraula escrita i poder expressar tot el que sento d’una manera tan delicada i precisa…
Molt bona tria. Et recomano a Vicent Andrés Estellés.Crec que t’agradarà… 😉
Que bonic Nica!!!
Falten tants poetes en aquest mon!!!! :)))
Hola Donadaigua!!! Potser és que encara no s´han donat les circumstàncies precises perquè sorgeixi la paraula escrita, potser un dia arriba aquesta inspiració i llavors no podem parar d´omplir fulls!
Hola Unmei!!!!!!! Això és veritat, si la gent no es fixés en la quantitat de paraules si no en la seva qualitat, segur que moltes coses serien diferents ;-)!!
Que bonic. De totes formes, crec que ser poeta té part de do, però també molta part d’experiència. Estic segura que algun cop ja t’hi has atrevit, oi Nica?
Ho he intentat Mery Cherry, però vaja, que la cosa no ha passat d´això, d´un intent (bé, un any vaig guanyar un premi dels Jocs Florals a EGB, però em sembla que perquè no hi havia ningú més que s´hi presentés… :P!!)
Nica, no esperis les musses. Poesia, relats, contes… vol dir escriure+revisar+reescriure+reevisar+…
No sempre conseguim dir el que realment intentem. I és que quan ens quedem muts de sentiments poques paraules ens consolen.
El teu blog em recorda el d’algú… jejejej 😉
Hola Pia Almoina!! Igualment, m´agrada la idea romàntica de les muses ;-), però crec que la realitat és més «crua».
Eii Tao!!! Que m´has robat el disseny del blog!!! (jejejejeje!)
… només fa falta buscar-lo.
😉
en això estic 😉