Es busquen uns pantalons nous

Quina vergonya!!! No m´havia passat mai, però la setmana passada se´m van trencar uns pantalons en el moment menys esperat, i no perquè hi hagués un excés de greix abdominal que creés una pressió afegida a la soferta cremallera de dits texans, perquè de fet m´anaven una mica grans, però vaig asseure´m creuant les cames i crec que això ja va ser massa per la peça de roba. De fet, el trencament no va ser en una zona especialment compromesa, però si suficient com per haver de desempellegar-me dels meus estimats texans, que en tantes aventures m´han acompanyat… sniff (de fet els tinc guardats per veure si se m´ocorre la inspiració i els puc reciclar, em puc fer un bosso? Els faig servir com a draps?? Els guardo per si algun dia em faig famosa i la gent va en peregrinació per tocar un sol fil de denim dels pantalons esparracats i trec algun caleró extra per la hipoteca??)!!! Estic començant a pensar si tot no és degut a què ultimament la roba me la planxo jo, o bé que els pobres buscaven una jubilació… el fet és que sort que encara hi ha rebaixes, a veure si trobo alguns que els reemplacin… i sort que era al final del dia i estava a casa, imagineu-vos que em passa al mig del tren al viatge d´anada a la feina! Ja em veig en bata per Barcelona durant tot el dia :P!

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

21 respostes a Es busquen uns pantalons nous

  1. Tranqui Nica, a mi això dels antalons em passa molt sovint…i el punt àlgid va ser no fa massa, quan penjant guirnaldes pujada a una escala per oranmentar una casa on s’havia de celebrar una festa se’m van esparrecar els pantalons!I lameva sí que era una zona compromesa…tenint en compte que eren els meus preferits i que no tenia més pantalons per posar-me per la festa (ja que no estava a casa meva) i que després m’esperava 30 minuts de bus fins a casa meva, vaig decidir tajar-me i no seure en tota la nit…ho vaig aconseguir però els meus texans ja deuen estar més que triturats a la deixalleria…

  2. adagio diu:

    Osti Nica!! xDD Sort que no et va passar al treball, però bueno dius que és una nova tendència xD.
    A veure si trobes alguna peça de 5a rebaixa!! xDD

  3. kriz_peta diu:

    Hola, a mi també se’m van espatllar uns texans, els he portat per estar pel pis en época d’examens i ara ja estan per tirar-los. I uns altres que també se’m van espatllar una micona els portaré a la mare que es poden arreglar.
    He tornat a fer un pastís amb xocolata, crec que està per llepar-se’m els dits.

  4. Nica diu:

    Sempre et pot quedar l´opció de treure-te´ls al mig de la festa, a veure què passa labmaníaka!!!! (o potser crees una nova moda, jijiji).

    Imagina´t quina vergonya Adagio, ja em veig amb la cadira a damunt fins a casa :S

    Boníssim el pastís de xocolata Kriz_peta, em sembla que intentaré fer-lo aquest cap de setmana!!

  5. denke diu:

    he passat x el mateix fa pocs dies…
    van deixar de lluitar i m’han deixat. El pitjor han estat els europs q tb han marxat x reposarlos!

  6. Nica diu:

    Però segur que ben invertits, Denke! I de quin color són? Jo sempre me´ls acabo comprant blaus, vull agafar-los d´altres colors però mai trobo res que m´agradi…

  7. menxu diu:

    A mi també em va passar i se’m van estripar del cul mentre recollia caramels de la cabalcada de reis 🙁
    Per sort portava un abric llarg que ho tapava.
    Això si, al veure-ho em vaig fer un tip de riure.

  8. adagio diu:

    Mira quina gràcia, avui al gimnás mentre feia «algu» i m’he mirat en aquells miralls grans, he vist un forat al pantaló curt d’esport!! vaja sort que a aquelles hores no hi havia gaire gent! xDDD
    Ah menxu si que recordo això!! xDD molbó!

  9. Garf4 diu:

    A mi només se’m van estripar un cop de petit al col·legi xD els nens van riure, sort que casa meva era a creuar el carrer només i em vaig anar a canviar, però el riure dels nens no mel va treure ningu.. :_

    Els que faig servir ara se’m van desgastan i foradant de desgast en un tres i no res :/ si es que la roba d’ara ja no és el que era

  10. A mi últimament els texans em duren un any màxim. I és que a mi m’agrada molt caminar, a vegades fina a 3 hores al dia i clar, amb el roce… Jo sempre estic amb el roce.

  11. Nica diu:

    Ostres Menxu!!! Jo també m´enrecordo de quan ho vas explicar ;-)!!!! I tot per uns quants carmels del Carrefour…. (a mi encara me´n queden :P!)

    Adagio!!! Aquesta és la maledicció dels pantalons trencats, li estic passant a tots els manresans, qui serà el següent, potser tu Garf4?? Jo també estic d´acord amb tu amb la qualitat de la roba, però a vegades també som nosaltres els que volem comprar coses per 4 duros, i no duren res (jo la primera!).

    Marc!!!!!!!!!!!!!! Quin roce!! com s´enteri la Carlaaa!:P!!

  12. Berta diu:

    Hola!
    A mi també em va passar una vegada. 7anys tenien ja, els meus. Com que l’inici de curs s’hi acostava, els vaig reciclar i vaig fer uns quants estoigs per a tota la família. Encara se’n pot veure algun, acaparant la pols, als prestatges de ca meva.

  13. Satelit diu:

    Hola!,
    doncs jo tinc uns texans que ja tenen mes de 5 anys. Aviam si….
    Recordo que a mi se’m van trencar uns pantalons fa uns anys a posar-me de cuclilles per no se que. Praaaac! tot l’entrecuix a l’aire. En fi, vaig anar tot el dia amb allo. Sort que portava uns calçotets aptes pel public.

  14. aladern diu:

    Ais… ja deia jo que tanta xocolata i tantes madalenes no podia ser bo… 😛
    Crec que hauries de deixar el ioga nidra i buscar quelcom més heavy. No sé… una cosa com la Camel xtrem, la cursa Des Sabres, o la pujada aquesta a l’Empire State Building !! 😀

  15. Situació compromesa…
    És com anar a comprar unes sabates i quan te les vas a emprovar descobreixes que també necessites uns mitjons nous, perquè els que portes han estat perforats per un dit rebel (normalment el gros)!
    Quina vergonya!!!!!! :-O

  16. Garf4 diu:

    x cert de cuclilles en català és a la gatzoneta xDD sempre m’ha fet gràcia la paraula, algu la fa servir de forma habitual?

  17. Nica diu:

    Hola Berta! Jo també havia pensat en fer-me un estoig, i no és conya, de fet l´altre dia vaig veure una noia que duia una espècie de bosso fet així i li va quedar força bé!

    Com ho saps Ramon! A més, ahir va contribuir un tros de sacher que corria per aquí, no crec que fos tan bona com la teva, però bé 😛 Per cert ! Aquest dilluns havia de fer curs de pastissos però no va poder ser, al final el van anular perquè hi havia poca gent (sniff!)

    Eeeiii Zinc!!!! També m´ha passat, i llavors les dependentes et miren de dalt a baix! I llavors una altra cosa és… perquè sempre passa amb el dit gros (que és el que es veu més) i no un altre? I amb les mitjes pitjor, que se´t veu tota la carrera fins a la cuixa :S!

    Hola Garf4! Doncs jo no faig servir l´expressió «A la gatzoneta» però si que fa gràcia, me l´apunto al meu diccionari particular (com es nota que estàs literari ;-)!!)

  18. Ignasi diu:

    Quin moment més sensual quan se’t van trencar!!! XD clara que se’t trenquin, i et quedis adormida… 😛

  19. Nica diu:

    No us el creieu, nens i nenes bloggers, ell ni se´n va enterar (a saber què estava mirant, jejejejej!)

  20. denke diu:

    dons els he comprat blaus. em passa com a tu, al final el que mes tinc son dies de cada dia.
    per cer NIca, on viu la teva amiga mexicana, xq entre DF Oaxaca y aguascalientes… queda un triangle una mica rarot jeje
    Jo et recomano tot el país, pero Oaxaca es la meva debilitat

  21. Nica diu:

    De fet Denke, vaig llegir que Oaxaca era patrimoni de la humanitat i que era preciós, amb casetes de colors i tot ;-)!

Els comentaris estan tancats.