Fa molts anys em van regalar un llibre entre autoajuda o consells, anomenat Els pensaments del Cor (Louise L. Hay), que no sé com llegir-me… cada pàgina constitueix una espècie de pensament o reflexió sobre un tema en concret… per intentar aprofitar-lo, vaig pensar que, quan em vingués de gust, obriria una pàgina a l´atzar i m´hi llegiria el que posa, com si fos una espècie d´horoscop (o com a vegades s´ha treballat amb l´I-Ching o llibre dels canvis xinés). Ara m´estic concentrant, tanco els ulls, ni respiro i obro una pàgina a l´atzar, i miro la pàgina esquerra, diu així:
Sigues conscient de l´elasticitat dels teus passos, de la resplendor dels teus ulls. Aquí mateix hi ha el teu jo radiant. Reclama´l! Digues a tu mateix: Sé i afirmo que el meu cos és un lloc acollidor on viure. El respecto i el tracto bé. Em connecto amb l´energia de l´Univers i deixo que flueixi a través meu. La meva energia vital és admirable, sorprenent. Sóc un esser radiant, vital, ple de vida!
Ostres tu! M´he animat i tot! Creieu que els llibres d´autoajuda realment ajuden? Vaig a incrementar el meu nivell d´energia en aquest nou dia que acaba de començar, ho aconseguiré? Que tots tingueu un dia tan energètic com el meu!!
[@more@]
Ostres que curiós són les primeres paraules que llegeixo d’autoajuda xD de vegades el que falta a la gent es estar segurs d’allò que volen i tenen, suposo que afirmacions contundents ajuden a crear autoconfiança 🙂
Espero tenir un bon dia i viam si treballo una miqueta jeje
Els llibres d’autoajuda realment ajuden si… et deixes ajudar! Vull dir que el més important és la teva “disposició”. Avui tu volies sentir aquestes paraules, les necessitaves i les buscaves. Si te les haguessin imposat a contracor el resultat hagués estat ben diferent, no creus? Així, doncs, què consideres més important, les paraules que has llegit o la teva receptivitat? El contingut o el continent? En darrera instància, la persona que ha après a obrir-se, que sap mirar a l’interior i a l’exterior, que la seva mirada reposa en el punt essencial, aquesta persona amb el seu treball, ja s’ha autoajudat. (ioga nidra)
😉
Hola Garf4! Crec que en el fons i més en la societat d´avui en dia hi ha com una espècie de buit emocional (accentuat pel fet de què tothom sembla tenir pressa i que ningú escolta als altres) que fa que al gent busqui més que mai consell als llibres… jo crec que un llibre així te l´has de pendre com a exercici de reflexió més que seguir-lo a peu de lletra… i com va el teu dia?
Hola Ramón! Jo crec que si ja estàs disposat, ja tens més que guanyat, és a dir, és aquest pas el que costa, com tu molt bé dius… crec que és més important, en aquests casos, la receptivitat i com reflexiones sobre el que has llegit :-). Per cert, que el ioga Nidra em va encantar… 🙂
Doncs la veritat estic força rialler, treballador no excessivament, lo just, però l’important és estar bé en el fons ^^
Penso també que a part de saber escoltar i el buit emocional la gent, i en alguns casos m’hi incloc, sol donar consells i consells sense saber quina repercusió tindràn, de vegades a una solució s’hi ha de arribar per un mateix no per les paraules de un altre, per tan trobo encertat el que dius de l’exercici de reflexió que no pas seguir el peu de la lletra. No tothom qui te un problema necessita un consell, de vegades només necessiten ser escoltats i comprensió per poder trobar per si mateixos una resposta ^^
Mai havia llegit un llibre dautoajuda xD, sembla que és bastant efectiu. El k m’ajuda molt es posar alguna canço d’aquestes q animen,, uff si m’animen. Avui abans d spin he escoltat una… i al final d spin estava destroçat! ja veus el k fa una cançó xDDD
Doncs ara has de provar el Ioga Iyengar, i sabràs el que és suar la cansalada. 😀 Ho dic perquè vagis més compensada, eh! 😉
Opino el mateix que tu, Garf4, necessitem ser escoltats, encara que ens sembli redundant, a vegades les coses es veuen més clares quan les expliques… i escoltar el que pensem per boca dels altres!
Eiii Adagio!!! Jo també ho faig això, i un dia podem parlar, realment, del poder que té la música despertant emocions, jo sempre he pensat que molt més enllà dels acords, la música transmet molt més…
Ja m´estic preparant per l´experiència Ramon, tan mentalment com físicament, però serà dur (amb el que em costa a mi fer postures com ara la de l´espelma…. no m´aguanto dreta ni 5 segons! Imagina´t fer el pi i coordinar-ho amb la respiració, deixant-te anar a la vegada… buff! m´estresso només pensar-ho :P!)
Em fa un mal només veure-ho Ramón! Crec que sóc negada per aquest tipus de postures (a més, vols dir que arriba el rec sanguini al cap amb tot?), però també suposo que és qüestió de pràctica…