…Caus a terra molt avall, creus que no te´n sortiràs
però amb els mesos te n´adones que tornes a començar…
Tots, i més d´un cop, passem per males estones, moments baixos o bé, fins i tot, per dies terribles en què l´únic que volem fer és llençar-ho tot a les escombraries, fer-nos fonedissos i emigrar, per exemple, a la Polinèsia a viure en un poblat, on no ens trobés ningú i poguessim viure en pau i harmonia amb la natura… tornat a realitats menys idíliques, què feu quan us trobeu baixos de moral? Agafeu la destral i ho carregueu amb l´ordinador?? Tanqueu la porta i foteu quatre crits a les parets? Jo, quan començo a saturar-me i atabalar-me, el que faig és tancar els ulls, inspirar i respirar 3 cops seguits (més o menys) i preparar-me una infusió… bé, també és veritat que, com a bona xocolatera que sóc, sempre tinc al calaix un bocinet de xocolata ben negra per fer-li una queixalada en cas d´urgència, i en el temps que triga a fondre´s una pastilla a la boca, el meu món es torna una mica millor. Ho heu provat? Estic segura que tot, més o menys, és una qüestió psicològica, però sempre s´ha de creure en alguna cosa oi?
[@more@]
A mi el què em funciona és dormir. És com si durant la estona que desconnecto del món real fes la digestió dels problemes que em preocupen.
Aquesta foto es mooolt temptadora 8D~
Jo m’ho vaig guardant tot a dins, fins que un dia esploto i, llavors millor no sé prop meu! Normalemnt acabo plorant desconsolada per milions d ecoses acumulades al llarg de setmanaes!
Jo depen del tipus de baixon.. si és d’estrés, moral, sentimental.. faig una cosa o una altra. però ultimament el meu gran medicament és anar a entrenar, surto com si m’hagués pres alguna cosa màgica, animat amb ganes de tot, sense mal de caps.. i sol funcionar bastant en qualsevol estat.
Sinó és aixi m’agrada sortir pel carrer amb els amics, també em sol anar molt bé, si estic baix de moral quedar-me a casa em va fatal, noto que perdo hores davant de l’ordinador sense fer res i m’enfonso m’enfonso.. ara si estic estresat quedar-me a casa és el que em va més be i sortir amb els amics fatal. Per això dic que depen bastant del tipus de malestar
Bon dia a tots!! Per fi arriba el cap de setmana!!!
Hola Menxu!!! Doncs un bocinet és per a tu, agafa´l ;-)! Per cert, has pogut dormir bé aquesta nit :O?
Jo també ho feia AnnaTarambana, però va arribar a un punt en què acabava fatal… ara intento dir les coses que no m´agraden, però del bon rotllo ;-), i alleugerar la pressió 😉
És veritat Garf4, quedar-se a casa no m´ajuda gens, encara em ratllo més :S!
ara veig que ets una addicta compulsiva… a la xocolata! 😀
Jo, com a bon sannyasi, estic lluny de l’eufòria i la depressió. El que m’estranya és que tu diguis aquestes coses. La teva sâdhana deu ser poc convincent. Has de cercar la prâna prajñâ, dona. Ais…
«…i a força de molt de caure
i de tornar-te a aixecar,
veus que les coses no canvien
però ja saps que tu no ets qui eres abans…»
L’altre dia vaig trobar una terapia alternativa…quan li tens molta rabia a algu, jugar al Tekken va molt be… t’imagines que li estas currant a aquella persona i aixi et desfogues, i de la rabia, segur que guanyes!! XD
amunt en Yosimitsu! 🙂
Doncs jo no acostumo a exaltar-me massa sovint perquè de normal ja dic el que penso i si no estic d’acord amb alguna cosa acostumo a expressar-ho, però molt sovint quan estic de mala llet o trista sense o amb motiu el que em funciona és estar sola, no cal pensar ni res, només una mica de tranquilitat i solitut per no malferir als altres…si no estic sola en algun moment del dia em saturo i em poso de mala llet!!!
jo tb menjo xocolata!!!
jo he estat en una illa del pacific, molt llunyana i la veritat … encreible! sense comentaris, una pau, laigua neta i transparent, la brisa de loceà, sense sorolls.. ufff genial xDD
jo el que faig és preguntar-me a mi mateixa…que em passa? pq estic així? i si no trobo la resposta agafo un full escric tot el que sento sense amagar res i a vegades em sorprenc a mi mateixa del que arribo a descobrir. sempre dic que un full en blanc sempre està disposat a ecoltar. un cop ho se, agafo a una persona que m’estimo i li explico. em sento recolzada, entenc pq estic malament i per tant, em carrego de paciència fins que poc a poc em vaig recuperant. si estic malament intento rodejar-me dels meus amics, així em distrec i no penso tant.
em temo que fem servir el mateix mètode. És clar que fa poc he descobert unes patates de bossa amb sal i pebre que també són força anti-depressives
Això és al que jo aspiro, Ramón, a l´equilibri… no et pensis que no ho intento, eeeeehhhhh? Però és que al món hi ha cada temptació… 😛
Què violenta Sueps1!!!!!!!! (jejejejeje!!!) No, però si que és veritat que alliberar l´estrés és molt important, d´una manera o altra.
Com molt bé dius, labmaníaka, a vegades val més estar tranquila en silenci i pensar… a més, les paraules són perilloses, abans de dir una cosa que pot ferir, millor pensar-s´ho dos cops (tot i que en aquell moment et sembli que ho has de dir, després potser te´n penedeixes!)
Jo també Adagio! L´any passat vaig estar a una illa de l´arxipèlag de Cuba en què només estavem nosaltres i el mar… va costar més tornar a la normalitat…. (sniff!!)
M´ha agradat molt el que has dit, Denea, perquè amb aquesta estratègia, a part d´analitzar perquè et sents malament, també aprens molt sobre tu mateixa, i saps que, quan et tornis a trobar en una situació d´estrés, reaccionaràs molt millor. Jo sempre duc una llibreta a sobre, la faré servir!
Ah si Mery Cherry :O????? Quines son! Quines son??!!
Jo tanco els ulls, se m’apareix Ella i automàticament se m’escapa un somriure!
Ai, ai, ai… com n’estic, d’emparrat!
doncs no recordo exactament el nom, però les venen a tot arreu. Són patates normals de bossa, de les de tota la vida, però amb sal i pebre. A la bossa i surt un iaio amb bigoti blanc (diria). Segur que les trobes. La bossa és grogosa.
Aiiinnns, què maco és estar enamorat Zinc ;-)!!! Què t´haig de dir jo…
Si Mery Cherry, ja sé quines són! No són Lay´s? bé, igualment ja sé qui és el iaio.