… per què el dia de la Dona Treballadora? Per què aquest dia i no un altre? I per què les dones només tenim un dia? Què passa, que els altres 364 (o 365, depenent de l´any) són dels homes?? I no és indignant això? I és que les dones, encara que es quedin a casa, treballen i molt… quina injustícia! De fet mai he estat d´acord amb aquestes diades com els dies dels pares i mares, el dia dels enamorats i afins. Necessitem un dia en especial per recordar el que és realment important en la nostra vida? Per què no ho celebrem cada dia com a tal ;-)?
[@more@]
Si, realment no hauria d’existir un dia com aquest. Però també podríes mirar de no descriminar els homes que estan a casa i que fan les feines de la llar, poden ser pocs, però n’hi ha.
Si tens raó! La veritat no se pq fan dies per recordar coses… trobo que els dies denamorats, pare , mare… tot és un negoci i cada vegada més!! I bueno lo de la treballadora… sense comentaris
Ei, Nica, que l’Ignasi i jo rentem els plats i moooltes coses més! 😀
En serio, de sempre m’ha fet molta ràbia «el dia de». No ho he celebrat mai. Millor dit, ho celebro cada dia, perquè és cada dia que estic enamorat. Per exemple, per exemple…
Hola Ignasi!!! Però si jo no us estic discriminant, que jo sé que a tu t´agraden moooolt les escombres :P! Jo només dic que, si t´hi fixes, no existeix un «dia de l´home treballador» o alguna cosa així, com si fos la cosa més evident del món…
Digues que si Adagio! Encetem la nostra vena revolucionària i creem el dia de «la dona destreballadora», jijijijii! Així m´apunto al que diu la Syrah!
Això no ho dubto pas Ramon, que rentar segur que renteu molt, i més tu, que sé de moooolt bona tinta que ets un exquisit cuiner i un planxador de primera 😉 (per cert, què vas fer amb la teva planxa al final? La vas canviar??)
Nooooo! la vaig amenaçar de llançar-la a les escombraries i no li va quedar altre remei que posar-se a funcionar!! 😛
La que em dóna problemes últimament és la rentadora. Aquesta em sembla que ja es vol jubilar. Ah! i el forn (elèctric) fa temps que no funciona el gratinador, i això pels macarrons va mooolt malament.
Necessito un crèdit d’El Corte Inglés!!
Jo no és que hi estigui gaire d’acord i menys si se’n treu un profit que no pertoca, la gent penso que ho fa per commemorar alguna cosa més que per disciminar la resta de dies, el que odio es que avui en dia es commemori qualsevol cosa, dia d’això, setmana d’allò, any d’això altre… no ho suporto.
Referent a la dona com he explicat al blog de la menxu, aqui a la meva feina estic content de haver parlat amb dones avui que han reconegut que hi han iniciatives que es decanten cap a la dona més que cap a la igualtat, i fins hi tot m’han dit que els dies com aquests s’haurien de dir dia per la igualtat no dia de la dona.
Aqui pel que he vist s’ho han pres com un dia per prendre força i tirar endavant, si és així ho trobo bé. Ara això si, odio que es faci un dia de la dona perquè políticament està ben vist i dóna vots, i odio també si es fa de manera discriminatòria i atacant als homes i titllant-los de forma general coses que no som.
Això no pot ser Ramón!!! El forn t´ha de funcionar bé, que si no ens quedarem sense pastissos :S!!!
Hola Garf4!! Estic totalment d´acord amb el que dius del dia de la igualtat, i encara més d´acord sobre l´anotació sobre els homes: crec que hi ha dones i homes per a tot en aquesta vida, i que això desemboqui en diferències de sexes em sembla excessiu! És a dir, actualment tant un com l´altre sexe fan tot tipus de feines, domèstiques o no, així que la separació que es fa per certes coses podria ser innecessària…
que bo el teu post. Em recorda les paraules que deia una professora: «s’ha de ser molt pringat per a què et donin un dia»
Si, perquè les coses que semblen evidents i ben quotidianes gairebé ningú les celebra, oi Mery Cherry ;-)?
Sí és veritat que fa 75 anys que les dones podeu votar per primera vegada a Espanya gràcies a l’adveniment d’un règim més democràtic i modern com la Segona República. Ara bé, això no pot ser com a mínim fins l’Abril del 31, data de la proclamació.
Els origens més remots, si no vaig errat, daten del 8 de Març de 1908 quan un centenar d’obreres de Nova York foren aniquilades pel seu patró a mode de càstig… Per a més informació: http://tarannacatala.blocat.com/post/3839/59288 .
Apa, salutacions d’un noi que està per la igualtat eh!
Ostres Tarannà, no ho sabia, gràcies per explicar-nos-ho!! Per cert, que quina tela el patró novayorqués :S!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! No puc obrir el teu link, després ho tornaré a provar… diu que no troba l´article :S!
Això és veritat Violant, sempre 😉
Hola HiDe_! El fet és que només he reflectit el que vaig veure ahir, com a dia de la dona treballadora… per sort, en el meu ambient de treball tampoc hi ha discriminació (que jo sàpiga), però igualment, volia parlar no només d´aquest dia en sí sinó també de tot allò que es coneix com a «Dia de…», i no li trobo el què 😉
Com molt bé ha dit en tarannà el 8 de març es celebra per recordar l’assassinat de 100 obreres que feien vaga en una fàbrica tèxtil de Nova Iorq reivindicant més seguretat i salut en els seus llocs de treball l’any 1909. L’amo de la fàbrica, per tallar la comunicació que tenien amb altres dones sindicalistes de fora que els donaven suport va tancar les portes amb pany i clau i poc després va originar-se un incendi (potser intencionat) en què van morir totes les dones que estaven fent vaga. Més que una celebració, el 8 de març ha de ser un dia d’homenatge a les dones valentes i prou. Per reivindicar els drets de les dones i de totes les altres persones no cal esperar cap dia assenyalat, pot fer-se en qualsevol moment. Ara mateix per exemple.
Si en voleu més informació: http://laidea.blocat.com
Tu tranqui Idea, ara esborro un dels dos comentaris repetits ;-)… sabent això de les obreres americanes, ara em miraré el 8 de març de manera diferent, gràcies a vosaltres 😉