Find me and follow me
Through corridors refectories
And files you must follow
Leave this academic factory
Will find me in the matinee
The dark of the matinee
It’s better in the matinee
The dark of the matinee is mine
Yes it’s mine!
El que passa amb una cançó com aquesta és que, un cop l´escoltes… no te la pots treure del cap!!
[@more@]
Aquest és el nom d´una mini aplicació per internet que m´ha passat l´Ignasi per poder esbrinar com és el nostre "nom de pagès" a partir del corrent… i jo em pregunto… a partir de quines premises ho fan ;-)???? El meu alter ego rural és Angelina de Cal Sord, i els vostres??
[@more@]
Si la vida te da más de cinco razones para seguir… des d´ahir que no em puc treure del cap el tema central de Princesas, cantat pel Manu Chao! Si no l´heu vist, val molt la pena (no sé com serà Obaba, però aquesta seria una candidata perfecta pels Òscars, encara que clar, potser té massa qualitat per ells…). Com fa en Fernando León de Aranoa, no és una història ni comèdia ni drama, un entremig, com suposo que és la vida mateixa, no se li dóna al tema una tensió dramàtica excessiva, que fa que sigui un relat fàcil de pair i de disfrutar. La Candela Penya (que m´encanta, de fet ja anava a veure la pel.lícula amb un cert sobresegur de què m´agradaria) està perfecta en el seu paper de Caye… se fuerza la máquina…
[@more@]
Aquests dies m´estic llegint el primer volum de The Science of the Discworld I i II(Terry Pratchett), en el qual s´expliquen algunes nocions de la Ciència, des de la teoria del Big Bang fins a l´evolució humana, amb el to humorístic i amè típic del T.P, per a tots els públics. A mi m´agrada especialment per la part de la física, que és d´on vaig més coixa i amb la que estic aprenent més coses (tot i que també s´ha de dir que encara no he arribat a la part de la Biologia). Trobo que és un bon llibre i que en conjunt rius bastant i passes una bona estona :-), i el que és més important… sents que el llibre t´ha aportat coneixements nous!! encara que si busqueu una lectura realment lleugera pel tren/metro/bus, etç, potser no és la millor opció.
[@more@]
Sembla mentida, però si… vaig anar a veure Torrente 3 el divendres. La veritat és que no em va semblar especialment entretinguda, prefereixo la segona de llarg! Té algun gag divertit però poca cosa més, el que si que és remarcable és l´escena del malson que té (no dic més per qui no l´hagi vist). Igualment, si no l´heu vist i ho voleu fer, jo crec que millor que us espereu a què surti en vídeo…
[@more@]
A hores d´ara tothom estarà guaitant el final de l´eclipsi i comentant-ho, intercanviant ulleres ;-). Des de la finestra del meu laboratori ha estat espectacular, especialment després de veure com anava enfosquint-se el cel i com tornava a il.luminar-se. I pensar que potser, quan torni el següent eclipsi solar, potser encara no hauré ni acabat el doctorat (sigh!)… Conec gent que s´ha desplaçat fins la franja de l´eclipsi total per veure´l. Ho heu fet vosaltres?? Suposo que no i que us heu quedat treballant com jo 🙁
[@more@]
La gent que em coneix i que no té l´hàbit de llegir, a vegades em pregunta… Què hi trobes als llibres? La veritat és que no sabia ben bé què respondre en concret i posar totes les emocions que experimento llegint en paraules, només sé que des de sempre m´ha agradat llegir. Precisament acabo de veure una entrevista a una de les meves escriptores de fantasia i ciència ficció preferides, la Úrsula K Le Guin, i en ella diu així:
"What you get out of that story, in the way of understanding or perception or emotion, is partly up to me—because, of course, the story is passionately meaningful to me (even if I only find out what it’s about after I’ve told it). But it’s also up to you, the reader. Reading is a passionate act. If you read a story not just with your head, but also with your body and feelings and soul, the way you dance or listen to music, then it becomes your story. And it can mean infinitely more than any message. It can offer beauty. It can take you through pain. It can signify freedom. And it can mean something different every time you reread it. " (Ursula K Le Guin, "A message About Message", CBC Magazine)
Que és, sincerament, com em sento quan llegeixo un bon llibre, que el podria llegir 4, 5 o 6 cops i no me´n cansaria, tot i saber-ne la història, perquè sempre hi trobaria matissos diferents!
[@more@]
I was out shopping for a doll
To say the least, I thought I’ve seen them all
But then you took me by surprise
I’m dreaming about those dreamy eyes
I never knew, I never knew
So take your suitcase, cause I don’t mind
And baby doll, I meant it every time
You don’t need to compromise
I’m dreaming about those dreamy eyes
I never knew, I never knew
But it’s alright…
The Killers
[@more@]
Aquesta moda de les pulseres de silicona de colors em cansa, però un dia d´aquests, passejant, vaig veure en un estanc que en venien una de verda de l´associació espanyola contra el càncer amb el lema "X la vida" i mira, vaig decidir comprar-la, com a mínim sembla que els diners va a bon port, encara que mai se sap… (també n´he vist per l´Alzehimer i altres causes).
[@more@]
But sometimes, somehow,
The moon finds a cradle
In traffic lights.
And it works out…
Quines ganes de què arribés l´esperat nou treball dels Marlango, no podia esperar a escoltar de nou la dolça veu de la Leonor acariciant-me les orelles un cop més! Espero que vinguin a tocar a Bcn abans de què acabi l´any… o seria demanar massa? Bé, igualment, sempre es pot demanar com a regal de reis per l´any 2006…
[@more@]
