Obaba

Hola a tots!!! Per fi he pogut conectar-me a internet des de la plujosa Pamplona! La veritat és que és una ciutat preciosa i m´ho estic passant molt bé, entre pintxo i pintxo i juergues contínues amb la gent del congrès ;-). De fet aprofito que estic per aquí per posar el comentari d´Obaba, que hem aprofitat per anar a veure i més tenint en compte que es va filmar a Navarra! Fa temps m´havia llegit Obabakoak i Historias de Obaba i m´havien agradat molt els dos llibres, així que anava a veure la peli amb certa temença, no només perquè les adaptacions de llibres molts cops em decepcionen, sino també perquè molta gent que l´havia vist va dir-me que l´havia trobat lenta… però la veritat és que després de tot, m´ha agradat moltíssim! (tot i que hi ha detalls inexistents al llibre, però bé), és una pel.lícula basada més en emocions i sentiments, així com la nostàlgia a la infantesa i el món rural, però tot i això, maquíssima pel meu gust (per cert, crec que el poble que és Obaba pertany al Vall d´Ansó, fa dos anys hi vaig anar i em va encantar aquesta zona dels Pirineus…)

[@more@]

1 comentari

Princeses i granotes…

p_princesa.gif, 30 KB

…quina serà l´adequada?

[@more@]

Comentaris tancats a Princeses i granotes…

Song for Ana

It´s not worthwhile you share a tear
you need more time and then you´ll see
we are going to find our little place
and there you´ll make shine everything

You just have to let things flow
and then you´ll see how good things come
I´ll give you reasons to believe
don´t you see you are not alone

It takes a while before you realize
that everything you want to do
is right and finally
you will make your dreams come true

If you feel
that something´s going bad

We move away
but please don´t worry bout that

Please tell me why
everything you do is right

Please look around
and feel at home for tonight

I´ve been crying tears with you
and I´ve been laughing there for you
you´ve moved away my loneliness
and you have made shine everything

I´ve never met a girl like you
you make me feel as no one else
´cos you have made my dreams come true
how I can tell you you´re the best

You´ll see it clear eventually
so don´t you worry anymore
I´m gonna give you what you need
told you before I´ve got enough love

I sat on the red chair for you
and I write songs they´re all for you
you´ve moved away my loneliness
and you have made shine everything

DeLuxe (If things were to go wrong)

Els DeLuxe venen a tocar a la Sala Apolo el dissabte 22 d´Octubre a les 20:30 h, jo gairebé no els he escoltat, però ja m´estic posant les piles pel concert!!!! I també s´ha de dir que he posat aquesta cançó al blog per dues raons, la primera perquè trobo que el missatge és molt bonic (ja m´agradaria a mi que em diguessin coses com aquestes i mai em faltés ningú en qui confiar), el segon per la meva companya cubanita Anna. Un mojito a la teva salut ;-)!!

[@more@]

Comentaris tancats a Song for Ana

Monogamia o poligàmia?

Bé, suposo que aquest és un debat que s´està discutint, per dir-ho així, des de la nit dels temps, i que no he estat gaire original, com a mínim en la tria del títol! Però també s´ha de dir que va sortir una entrevista a Desmond Morris, un antropòleg molt divertit de qui ja, en el seu dia, vaig llegir el famós El mono desnudo, i em va fer certa gràcia, parlant, entre d´altres coses, d´aquest tòpic, i diu així…

[@more@]

DESMOND MORRIS, ZOÓLOGO; AUTOR DE ´EL MONO DESNUDO´"En realidad, el hombre es monógamo"

Tengo 74 años y, según mi genética, estoy jugando la prórroga, pero con entusiasmo. Soy un inglés cada vez menos tímido. Me interesa más el pensamiento que la jerarquía. Soy moderado y tolerante, como toda Europa cuando ha sido próspera. Mi mujer y yo estamos unidos por amor y sentido del humor. Publico La mujer desnuda (Planeta)

LLUÍS AMIGUET – 04/10/2005
– Cuando, como científico, usted mira a una mujer, ¿qué ve?

– Un ser muy evolucionado, más neoténico que el hombre…

– ¿Neo… qué…?

– Es la característica evolutiva que permite a una especie conservar de adulta rasgos de la infancia. Las mujeres conservan más características de su niñez que los hombres.

– ¿Y eso es relevante?

– La neotenia ha favorecido la creatividad y la inteligencia, porque los niños son más aptos para el aprendizaje. Las mujeres, además, han desarrollado otras especificidades que son evolutivamente más avanzadas.

– Ya lo intuía yo.

– Pues muchas mujeres todavía desconocen su enorme potencial sensorial: ¿sabe que las madres son capaces de reconocer a su bebé con los ojos vendados sólo por su llanto y que distinguen el latido del corazón de su hijo entre el de cientos? Lo hemos comprobado empíricamente y es espectacular.

– ¿Qué es lo que más envidia de las chicas?

– Su capacidad perceptiva: el mundo sensorial de las hembras humanas es mucho más rico que el de los varones: perciben mejor los colores y la gama cromática, tienen un oído más agudo y un olfato y paladar más finos.

– ¿Y no le parece injusto?

– Es natural. Ellas se ocuparon de recolectar frutas mientras nosotros cazábamos. Nosotros podemos correr más deprisa.

– ¿No les envidia usted nada más?

– Envidio su sensualidad: no sólo porque su capacidad de gozar en el orgasmo es muy superior a la nuestra…

– Ya.

-… sino porque esa sensualidad no es sólo extensión de su capacidad reproductiva, sino consecuencia de su mayor inteligencia emocional. Entre los humanos, son las mujeres las que pasaron de copular a hacer el amor y así establecieron vínculos de una riqueza y sofisticación tales que han concedido una enorme ventaja evolutiva a nuestra especie sobre otros primates. Como sabrá, las mujeres tienen cuatro zonas erógenas…

– Yo me conformaría con encontrarles una.

– ¡Si yo a los 18 años hubiera sabido todo lo que he descubierto en una vida de estudio…!

– ¡Ánimo, que somos jóvenes!

– En suma: ellas experimentan con más profundidad percepciones, sensaciones y sentimientos. Viven más. Así que, imitarnos a los varones, como propugnan algunas tendencias feministas erróneas, es retroceder.

– Como pintor ¿qué ve en una mujer?

– ¡Llegué a exponer con Miró! ¡Qué gran artista! Y sigo pintando a diario.

– He visto sus cuadros: enhorabuena.

– Cuando veo una mujer, como pintor, veo una curva. Cada mujer tiene una, pero no sólo una curva física, también mental.

– Y como zoólogo ¿qué ve en una mujer?

– Me apasiona el mimetismo entre los labios de arriba y los de abajo y entre pechos y nalgas… ¡Qué poderosa semiótica!

– Y como hombre ¿qué ve en una mujer?

– Me enamoro de la dulzura, la calidez y el sentido del humor. Es el sentido del humor compartido el que nos ha mantenido unidos a mi esposa y a mí durante toda una vida.

– ¿No le tentó la poligamia habitual entre nuestros hermanos primates?

– El hombre, en realidad, es monógamo.

– ¿Aunque lleve su monogamia en secreto?

– Usted lo cree irónico, pero acaba de decir una gran verdad. En muchas culturas, el poderoso se ve obligado a ser polígamo, porque la posesión de muchas esposas es un signo más de estatus. Pero, aunque haya muchas concubinas, siempre existe una favorita: eso en puridad zoológica se llama monogamia.

– O sea, que lo de "dos mujeres a la vez" es biológicamente improbable.

– Puede haber dos mujeres a la vez, pero en realidad hay una esposa y la otra. Siempre hay una que es la mujer. La otra tiene un papel secundario que complementa más o menos al varón, pero su inversión emocional, el varón la realiza sólo en una mujer, una pareja, aunque, por supuesto, ese lugar prioritario en sus afectos y su economía pueden ir ocupándolo diversas señoras sucesivamente.

– ¿Por qué somos seres de una sola mujer?

– Porque sólo podemos preocuparnos realmente de una camada, aunque podamos haber engendrado varias. Y la naturaleza jerarquiza nuestra dedicación para optimizar las posibilidades de éxito sucesorio.

– ¿No hubo nunca un polígamo de verdad?

– Con mi equipo de investigadores y antropólogos estuvimos buscando por todo el planeta al menos un caso de poligamia real, es decir, un polígamo que diera exactamente el mismo trato a todas sus hembras y los descendientes que tuviera con cada una.

– Y…

– No lo hallamos. Filmamos a un famoso brujo y cantante de rock en Camerún que había llegado a coleccionar hasta 58 esposas…

– Debió de pasarlo fatal, el pobre.

-… pero siempre tenía una favorita…

– Ella. Siempre ella.

-… aunque nuestro brujo rockero celebraba una gigantesca fiesta de esponsales cada vez que cambiaba de favorita.

– Pues como tantas celebridades del rock.

– ¡Y todas las chicas del coro estaban casadas con él! En realidad era monógamo, aunque, para aparentar ante la tribu, el pobre hombre se veía obligado a parecer polígamo.

– Agotador.

– Lo mismo sucedía con un rey de Tahití que investigamos: llegó a tener 28 esposas repartidas cada una en una casa por la isla. Pero siempre había una con la que estaba más tiempo y cuya progenie protegía con más dedicación y recursos. El hombre puede tener muchas parejas, pero una sola dueña.

(En realitat, jo crec que, per molt que molts homes ho neguin, som monògams per natura, però bé, això va a gustos…)

2 comentaris

PamploNica

Avui me´n vaig a Pamplona de congrès, així que durant uns quants dies us deixaré sense notícies… de fet és el primer cop que hi vaig, a veure què tal va, espero que no faci massa fred, i que m´atipo de pinxos! A la tornada us explicaré més sobre el tema ;-). De totes maneres, si algú veu això abans de què marxi, hi ha alguna cosa que em recomaneu fer/visitar/etç? De moment aniré posant comentaris per aquests dies de coses que m´han cridat l´atenció… L´altra cosa és que vaig una mica nerviosa, perquè em toca parlar-hi, al congrés, poc però bé… desitgeu-me sort i petons a tots!

[@more@]

Comentaris tancats a PamploNica

Meme d´escriptori

L´Ignasi m´acaba de passar un meme d´escriptori, així que es vaig a ensenyar com és el meu… realment de biològic en té poc, com no sigui per les palmeres… aiiii, quan m´agafa nostàlgia cubana me´l quedo mirant, millor que un quadre ;-)… imagineu-vos l´hamaca, amb el ventet que anava movent les fulles suaument, una delícia…

[@more@]

5 comentaris

Inside of love

I can’t find my way in
I try again and again
I’m on the outside of love
always under or above
must be a different view
to be a me with a you
of course I’ll be alright
I just had a bad night

Nada Surf

[@more@]

Comentaris tancats a Inside of love

Profundament curiosos

Ahir per la nit al 30 minuts van fer un documental sobre la vida dels investigadors catalans, on hi entrava de tot, des d´estudiants de carrera fins a postdocs i investigadors de nivell. El vaig veure i em va semblar amè, tot i que van intentar recalcar aquesta vida "normal" que fa la gent que es dedica a aquest camp. A part de què els sous són baixos i que no compensen les hores de dedicació que tenim, jo crec que la nostra feina no s´ha de mitificar, és a dir, és una feina com "qualsevol altra". El que em va agradar del documental és que es va intentar apropar el perfil dels investigadors a la societat en general, i crec que és bó que la gent se n´adoni d´això i del paper que juguen els científics en la societat. Temps al temps… I després d´aquest documental feien Balseros, que no vaig veure però si gravar, a veure què tal està!!!

[@more@]

1 comentari

Celebració!!!!

Nens i nenes bloggers!!! Estic de celebració, ja fa 1 any que vaig començar el meu blog! De fet, coincideix amb l´arribada als 200 posts i 200 comentaris, així que us dóno les gràcies a tots per compartir els vostres punts de vista i suggeriments amb mi. Cap a un altre any més! I com que vaig obrir la finestra amb un quadre del Gustav Klimt, vaig a posar-ne un altre, que es titula Sirenes II i és un dels meus quadres preferits d´aquest autor (curiosament, m´estic llegint ara mateix un llibre on en la portada surt aquest dibuix…).

[@more@]

3 comentaris

Gori Vatra

Aquest cap de setmana m´he pogut mirar aquesta pel.lícula bòsnia que em va passar el Bard sobre una petit poble que es reconstrueix a marxes forçades després de la guerra civil de Bòsnia, especialment en preparació per l´arribada del llavors president dels USA Bill Clinton. Com em van molt ben dir, és una espècie de "Bienvenido Mr. Marshall" en bosni, però haig de dir que Gori Vatra la supera. Si en algun génere s´ha d´encasellar, és una tragicomèdia, on hi ha una mica de tot, moments dramàtics, i també uns quants somriures (ni el Nadal té aquest estil jugant a tennis, amb americana i tanga vermella, jejejejeje). Us la recomano molt, encara que la versió que he vist és en DVD en bosnià i subtítols en anglès (no sé si ja n´hi ha en espanyol)! Per cert, no sé si he tingut problemes amb el meu reproductor de DVDs o realment és una errada del mateix DVD, però si algú em pot dir què passa a l´escena en què els bombers es fan una revisió i surten els del comitè de regulació ensenyant unes radiografies?? Ja sé que és una xorrada, però m´he quedat amb les ganes de saber-ho…

[@more@]

2 comentaris