No als Aires Acondicionats

Publicat el 17 agost 2005 per nica

Com sempre, per aquestes dates, i per molt difícil que sembli… efectivament! He enganxat un bon refredat per culpa de l´aire acondicionat! El contrast entre la calor sofocant de l´ambient i la fredor glacial de certs establiments, el tren o fins i tot el metro ha tornat a ajudar a què uns molestos microorganismes tornin a colonitzar la meva pobre gola. I jo em pregunto… és tan difícil intentar equilibrar la situació? És a dir, no és il.lògic, des del punt de vista racional i fins i tot també de despesa d´energia, que es posi tan alt l´aire acondicionat d´establiments públics que fins i tot haguem de dur una jaqueta en ple estiu?

[@more@]

2 comentaris

Lectures d´estiu

Publicat el 16 agost 2005 per nica
Aquests dies, encara que sembli mentida, he tingut força temps de llegir, amb tants avions i viatges en tren entremig. Des de casa em vaig endur La lápida templaria (Nicholas Wilcox), sobre intrigues de diferents grups, des del Mossad fins a la mafia, centrats en la figura d´un antic sacerdot, situant-se l´acció a Jaen. Tot i que la trama està molt ben treballada, el llibre m´ha semblat una mica insípic, sobretot per qui busqui una espècie de lectura lleugereta per aquests dies de vacances. També vaig agafar El Mercader de Café (David Liss), que em va agradar més i que parla del sorgiment de la bolsa als Països Baixos durant el segle XVII i el mercat del cafè. Per acabar, i per posar-me en situació, també m´estic llegint la trilogia de La Emperatriz de la Seda (José Freches), recent traduïda al castellà (de fet, encara no ha sortir ni el 3r volum), que està força bé, tot i que tants personatges implicats poden acabar confonent al lector (i més tenint en compte els noms rebuscats i descriptius dels personatges xinesos!).

[@more@]

1 comentari

De tornada del País del Mig

Publicat el 15 agost 2005 per nica
Ja he tornat, per fi sóc aquí! Amb un jet lag de cavall, torno al meu enyorat blog des de la Xina més autèntica. Després de sobreviure a dos tifons, una calor deshidratant i 9 viatges d´avió en 17 dies, em toca descansar una mica. Començant a Beijing i acabant a Hong Kong, hem passat per Hangzhou, Suzhou, Shang Hai, Guilin i Xi´an. Haig de dir que la Xina és un país en què, en moltes coses, sembla estar en vies de desenvolupament. A Beijing, per exemple, és difícil trobar algú que t´entengui en anglès, i jo em continuo preguntant com s´ho faran quan arribin els jocs olímpics! La capital del país és el lloc que menys m´ha agradat de tots els que he vist, tot i que no deixen d´impressionar petites joies com la Gran Muralla Xina o el Temple del Cel. Hangzhou, Suzhou i Guilin són molt boniques pels seus paisatges rurals i les seves cases antigues, que eren el reflex del que jo m´esperava de la Xina, a més de tenir uns temples budistes idílics. Xi´an té els famosos guerrers de terracota, però poca cosa més. A Shang Hai sembla, ben bé, que estiguem en una pel.lícula de ciència ficció com Blade Runner (sobretot de nit, és impressionant, de veritat que sembla que en un moment o altre hagi d´aparéixer una nau espacial) i Hong Kong és un món a part de la Xina, ja que tot i pertànyer a aquest país, té unes lleis especials, esdevenint una ciutat molt avançada i equiparable a Nova York, on fins i tot et posen multes per escopir al carrer o llençar escombraries! En general, m´ha agradat tot el que he vist, tot i que haig de dir que molts ambients em van semblar bruts, especialment els lavabos (excepte a Hong Kong, que tot està net com una patena), i el menjar és ben bé com el dels restaurants xinesos! El que és divertit de veure és que els nens molt petits duen uns pantalonets que els deixen el culet i la tita fora, per poder pixar a on volen, ara entenc moltes coses del Shin Chan! A més s´ha de tenir en compte que, pels xinesos, una ciutat petita té uns 4 milions d´habitants, així que jo em pregunto…. llavors la meva ciutat, què és? Un llogarret?

[@more@]

El que més xoca és el gran contrast entre les tradicions ancestrals i l´intent s´adquirir un tipus de vida totalment occidentalitzat. L´altra cosa és que a dures penes els xinesos entenen l´anglès (excepte, altre cop, a Hong Kong, on aquest és idioma oficial), així que és una mica difícil fer-se entendre si no vas amb un guia nadiu. Recomanació pels que aneu a la Xina: practiqueu bé amb els bastonets a casa, no us deixeu el diccionari ni el repel.lent de mosquits, així com una llauna de favada de la iaia a la maleta, amb un pà de pagès de kilo ;-)! Tampoc us oblideu de fer-vos un massatge de peus, si teniu temps, a Xi´an o Guilin, us encantarà.
P.D. A què no sabeu perquè molts xinesos es deixen la ungla del dit petit d´una mà més llarga que les altres??

1 comentari

Me´n vaig de vacances

Publicat el 30 juliol 2005 per nica
Per fi ha arribat el dia… avui me´n vaig de vacances a la Xina! Així que no sabreu res més de mi fins ben bé finals d´Agost… de fet ja estic trobant a faltar aquest blog! Per tots vosaltres que em llegiu i compartiu els meus retalls de somnis i anècdotes, espero que us vagin molt bé les vacances (tingueu quan les tingueu) i que en torneu renovats i amb més energies que mai!!!! Jo per la meva banda no m´oblido la meva estimada llibreta, que duc sempre a sobre, per apuntar tot el que em passi pel cap, per explicar-vos-ho després ;-). Un xupito de licor de llangardaix a la vostra salut!

[@more@]

1 comentari

Lectures orientals

Publicat el 29 juliol 2005 per nica

Com que m´estic preparant per anar a l´exòtic orient, aprofito aquests dies previs per revisar articles sobre Àsia i llegir-me llibres escrits en el seu marc, com el que ha caigut entre les mans, titulat Las Orquideas Rojas de Shangai (Juliette Morillot) que ha tret la col.lecció DeBolsillo amb un preu especial per aquest estiu. Parla sobretot de les esclaves sexuals coreanes posades al servei de l´exèrcit japonés al periode anterior a la 2a Guerra Mundial i durant l´extensió del seu imperi per altres parts d´Àsia. Es tracta d´una biografia altament novel.lada, tot i que molt crua, molt ben escrita, que inclou dades interessants per conéixer una mica sobre parts de la història universal de la qual no som conscients. Us la recomano si us agraden els relats de Guerra.

[@more@]

Comentaris tancats a Lectures orientals

Harry Potter and the half-blood prince

Publicat el 28 juliol 2005 per nica

Aquest any el meu amic Ignasi m´ha fet un regal que ha encertat més que mai, estic parlant de l´edició anglesa de la nova novel.la de la mundialment famosa J.K. Rowling, Harry Potter and the half blood prince. De fet esperaré a rellegir-me el cinquè volum (no m´enrecordo del tot bé com va acabar) per començar el sisè. Moltes gràcies!! Va ser una gran sopresa ;-), encara que no fa falta que t´ho digui, oi?

[@more@]

2 comentaris

Com fer que una gota de pluja no s´assequi?

Publicat el 27 juliol 2005 per nica
Un dia d´aquesta setmana he vist Samsara, el primer llargmetratge d´en Pan Nalin (que ha dirigit, entre altres, Ayurveda). La història arrenca amb un monjo que torna a la seva comunitat després d´un retir espiritual de tres anys, tres mesos i tres dies, i que experimenta la crida del sexe, cosa que farà que deixi la comunitat per trobar-se amb Pema, la dona que estima. En si la pel.lícula no és tan eròtica com pot sermblar per l´argument, si no que explora l´espiritualitat del que els monjos consideren "Plaers mundans", i dels que s´intenten allunyar. A mi m´ha agradat , no només per la història en si si no també pels paisatges que s´hi exploren i els petits detalls de la vida tibetana que es veuen. Haig de dir que la pel.lícula dura poc més de 2 hores, i que té un ritme lent, així que millor que no us la mireu si aneu curts de son!

[@more@]

Comentaris tancats a Com fer que una gota de pluja no s´assequi?

Ayurveda

Publicat el 26 juliol 2005 per nica
La setmana passada vaig anar a veure el documental Ayurveda, que es projecta al cinema Verdi. L´Ayurveda és la medicina tradicional hindu, i en el documental apareix en tots els seus vessants. La veritat és que crec que val molt la pena veure-la, i en moltes escenes et quedes amb la boca oberta sobre les terapies que es practiquen i els resultats que tenen… Realment, encara ens queda molt per apendre, anem on anem… El que també em va agradar del documental és que planteja l´Ayurveda no tant com una medicina si no com una filosofia de vida que crec que tothom pot assolir ;-).

[@more@]

2 comentaris

Theater of Salvation

Publicat el 25 juliol 2005 per nica

Aquests dies m´estic escoltant força Edguy (bé, ja ho deveu de veure prou en els últims posts…). Així que he decidit posar una cançó més, especialment dedicada al Xor i la Luthien ;-).

I’ve heard voices in my dream.
Made me stand up, helped me see. Aaah… Oohhh…
Visions called him to awake his mind,
to find his horizon
and find out what may be behind.

[@more@][vision:]</i> "Take what you need,
you can find in the back of your soul!
Wake up the king in yourself
to be mighty and bold!"

Seasons of doubt,
fear and silent desires of life have gone by.
Visions have called back my longing
for freedom tonight. Made me sigh…
Wasting my life till the day
that the voice has appeared… Made me see:
I am the one that can make it
through times of despair; I am free!"

They built up a symbol of warning
to give me fear,
to keep me away from paradise
although it’s so near,
expecting I don’t take a look
at what is behind: Freedom calling…

Take a look at the open gate!
Walk on and don’t be afraid!
Free your mind in what they call
it’s the heart of temptation!

…oh… Go the way!

Take a look at the open gate!
Walk on and don’t be afraid!
Free your mind in what they call
it’s the heart of temptation!

Night after night
I remembered the word of the priest:
"Thou shalt not! Never give in to the promises made by the beast,
so help me god!
Never give in to temptation or you’ll burn in hell a long, long time!
Forever-eternal-salvation is
what I can sell if you stay blind!!!"

But I wanna know what lies behind the gate of their hell.
And I won’t believe all the stories that
they always tell. I got the mind to find out what is right and what’s wrong.
Freedom calling…

Queen of mine I long for you.
Tell me why to wait to find our joy!
It’s your wait for heaven’s door,
your fear that makes them grow
and let you forget today.

I’ll never go and I’ll stay on your side.
They’ll never know what I give to you
is a piece of paradise.

Heaven can wait! NOW I’m living!
Heaven can wait forevermore.
Heaven can wait!
I am to live like I want to also before I’ll die.
Heaven can wait! You can’t thrill me!
Heaven can wait, we dance till we die!
Heaven can wait! Welcome to the
THEATER OF SALVATION

"Hallelujah, hallelujah!"
I hear the man in black, his
"Hallelujah, hallelujah!"
He tries to keep me back. No!
"Hallelujah, hallelujah!"
Lock up the gates to wisdom
Hallelujah, hallelujah…
Too late! I’ve found the kingdom…

Hallelujah, hallelujah!
I see a band of angels.
Hallelujah, hallelujah!
Freedom calling…
Hallelujah, hallelujah!
I do not fear the stories.
Hallelujah, hallelujah!
Freedom calling me…

Don’t you see it? Don’t you feel it?
Freedom calling…

(…and the vision finally added: "Go and find the answers in yourself;
and always remember: ‘You’re already living.’
Don’t let them scare you on your quest for answers and for salvation –
for real salvation…)

5 comentaris

Walk on fighting

Publicat el 24 juliol 2005 per nica

Life is to short to be wasted
So why do I sit around
Dance on the edge of a razor
Get off the ground and I`ll never return

Walk on fighting
Don`t look ever back
Walk on fighting
Don`t you look back to your cries

Edguy[@more@]

Comentaris tancats a Walk on fighting