La finestra de l´Eikon

…Las que conducen y arrastran el mundo no son las maquinas, sino las ideas…[@more@]

Tweet

Aquesta setmana m’ha estat gairebe impossible deixar anar Harry Potter and the Half-Blood Prince fins que me’l vaig acabar de llegir ahir per la nit, i el que puc dir es que m’ha fet "patir" bastant, fins al punt de que els esdeveniments son tan sorprenents i precipitats que no et dona temps a respirar. El pitjor de tot es que en aquest llibre de la saga, la continuacio es mes imprescindible que mai, es a dir, no es com els 3 primers llibres, en que la historia te el mateix fil argumental pero d’alguna manera cada llibre es com un episodi amb principi i final. Els personatges creixen fisica i psicologicament, i la trama es complica a mesura que es desenvolupa aquesta maduracio. Haig de dir que els ultims llibres (a partir de Harry Potter i el Calze de Foc) m’ han agradat mes que els primers, i pels que no els han llegit, crec que s’ entretindrien mes del que es pensen, perque no son tan infantils com semblen, i a mi em serveixen per desconectar mes que mai dels problemes. I ja que parlem de Harry Potter i el Calze de Foc, l’ altre dia vaig veure’n el trailer de la ultima pel.licula, que promet!

[@more@]

Tweet

Que bo el remake d’en Tim Burton d’aquests classic de Roald Dahl! S’ha de dir que ja vaig anar a veure-la amb coneixement de causa, perque la manera de dirigir d’ en Burton m’ encanta (i encara esta per venir La Novia Cadaver). A mes de l’estetica de la pel.licula, altre cop en Johnny (mes John que Johnny ja) Depp borda el paper d’ en Willy Wonka i la seva ironica personalitat. Crec que no he rigut tant en una pel.licula des de que vaig veure la de South Park! Dos consells pels que l’ aneu a veure: aneu al cine tips o amb una bona bossa de llaminadures a punt, i no us perdeu la banda sonora (si algu la te, que me la passi!!).

[@more@]

Tweet

Dicen que existe un amargo veneno

con sabor a miel y que huele a centeno

Dicen los sabios que ese fue el secreto

que perdió a la estrella detrás de algún cometa.

Cuenta la historia que la luna llena

pasó mucho tiempo brillando para ella.

Y loca la estrella pasaba las noches

bailando en las nubes, con el diablo poeta.

Quitame la Vida, Jarabe de Palo

[@more@]

Tweet

Ja se sap, quan fas el doctorat, molts cops les coses van molt més lentes del que voldríem i ens dóna la sensació de què no fem res de bó i que les coses no van endavant, entrant en una espècie d´espiral de frustració. Però com diu la cançó dels U2 (Miracle Drug)…

Of science and the human heart
There is no limit
There is no failure here sweetheart
Just when you quit

Ànim a tots els becaris "precaris" a qui, com jo, no els surten gaire bé els experiments ;-)!!

[@more@]

Tweet

Madre , ( como ti ninguna ) este canto
( sentimiento de la cuna )
que nace de mis adentros
( no entiendo por que lloras )
para sentirse aqui en mis venas
( madre en el mundo hay una sola )

( Mi incansable sable no descansara jamas )
Un millon de veces daria mi vida si fuese por voz
no hay dos en este planeta , no más
tu cara , alma, corazon y cuerpo ese es mi dios mi mama
mi pulso no descansará jamás
me corre tu sangre en mis venas
para salir a luchar , dulzura , ternura pura tu alma
a Dios le pido siempre estar presente en mi alma
dada como un arma que me reguarda del destino
la mala jugada del camino hacia el futuro
y yo orgulloso del esfuerzo de nosotros dos mama

Orishas, Mama

Dedicat a la meva mare, que s´ho mereix tot i més!

[@more@]

Tweet

Per aquest amic que està passant per un molt mal moment, va aquesta cançó més que mai…

Hace días que te observo,

he contado con los dedos

cuantas veces te has reido,

una mano me ha valido.

Hace días que me fijo,

no sé que guardas ahí dentro,

a juzgar por lo que veo,

nada bueno, nada bueno.

De qué tienes miedo,

a reir y a llorar luego,

a romper el hielo,

que recubre tu silencio.

¡Suéltate ya! y cuéntame

que aquí estamos para eso,

pa lo bueno y pa lo malo,

llora ahora y ríe luego.

Si salgo corriendo, tú me agarras por el cuello,

y si no te escucho, ¡Grita!

Te tiendo la mano, tú agarra todo el brazo,

y si quieres más pues, ¡Grita!

¡Grita! Jarabe de Palo

[@more@]

Tweet

No m´ho puc creure, estic que no paro, acabo de tornar de la Xina i d´aquí menys d´un mes… m´envaig a Cuba amb l´Anna! Us enrecordeu de l´Experiència 100% Orishas de la cervesa San Miguel del passat mes de Juliol? Doncs bé, el pack també incloia un viatge per a dues persones d´una setmana a Cuba, així que cap allà anem, on passarem 3 dies a l´Habana i 4 a Cayo Guillermo, en platges poc més que paradisíaques… la veritat és que és increïble tota la quantitat de viatges inesperats que estic fent aquest any, no puc més que donar les gràcies a aquesta sort que estic tenint. Tant debó sempre fos així! Heu anat a Cuba? Què ens recomaneu, a part del biquini i el protector solar? De fet ja m´he comprat una guia per anar guanyant temps, però només l´he pogut fullejar per sobre…

[@more@]

Tweet

Avui he dormit amb la finestra oberta un pam, i cap a la matinada he pogut escoltar el so de la pluja i els trons d´una petita tormenta d´estiu. Sempre m´han agradat els llampecs i els trons, em fan sentir com si visqués en un petit lloc màgic, ben escalfada dins de casa mentres observo com les gotes llisquen per la finestra i viatgen cap avall, a l´hora que fan un petit concert mentres salten de fulla en fulla dels arbres i reguen les plantes, més seques que mai. I després sempre queda el recordatori de l´olor de la terra molla, sembla que tot el paisatge s´hagi renovat i netejat, donant lloc a un nou matí. Tot plegat em recorda moltes tardes de tardor de quan era petita, i em quedava a casa tancada llegint un llibre o escoltant contes perquè no podia sortir, i m´arriba al cor una sensació dolça i càlida a la vegada… m´encanta la pluja!

[@more@]

Tweet

Ahir va arribar la temuda tornada a la feina després de les vacances, i entre l´encostipat i el xoc post-traumàtic de l´experiència, que no he escrit sobre aquest tema fins avui ;-). Estic més perduda que un pop en un garatge, esbalaïda de com es pot desconectar tant en només 15 dies de vacances, fins al punt de què he tornat i no sé a on estic… Però bé, com a mínim, no estic sola per aquí, que ja em pensava que no hi hauria ningú, i no hi ha res que no resolgui un bon café compartit! Ànim a tots per la tornada!!!

[@more@]

Tweet