Platja de la Barceloneta. Dissabte, 1 de la matinada. Asseguda a la sorra, deixo que la mirada es perdi més enllà del mar negre, hipnotitzada pel moviment de les onades, esquitxant-me lleugerament amb l´escuma marina. Per darrere meu hi ha el xivarri de les colles al voltant de les espelmes, que es difuminen dins de les meves orelles com una remor profunda i llunyana… una remor de color blau.
[@more@]
S´ha de reconèixer que, tenint en compte tot el que m´arriba a agradar el café… encara no m´havia acostat a cap Starbucks! Penso que perd l´encant de l´aroma d´aquest deliciós beuratge un lloc tan assèptic i tan franquiciat, però bé, ahir m´estava deshidratant pràcticament així que vaig pensar en pendre´m un tallat amb vainilla, i tampoc estava tan malament, encara que prefereixo la cafeteria de sempre, encara que tingui "poc glamour"…
[@more@]
M´acabo de llegir el Mamá Leone (Editorial Metáfora) d´en Miljenko Jergovic, que em va regalar el Bardo pel meu aniversari. i a part de què m´ha enganxat molt, m´ha agradat la manera en què l´autor relata el que semblen petits trossos de la quotidianitat dels personatges, detalls simples de la seva vida, la qual es mostra en tota la seva complexitat en un instant fugaç de narració. Magistral i imprescindible, especialment per qui vulgui conèixer una mica més dels països de l´Est.
[@more@]
Aquest cap de setmana he provat un tè verd amb menta fresca deliciós a l´Ical Café, a Manresa, baixant pel Pòpul en direcció cap a la Seu. Sempre hi havia passat per davant però mai m´hi havia aturat, i la veritat és que és molt bonic, tot un local de pedra i fusta on fins i tot fan concerts d´arpa!
[@more@]
Què bó! Demà actua el Sobrino del Diablo al Bis Café de Manresa, a les 22 h, porto molts dies pensant de veure´l, però com que actua a Barcelona i de nit, doncs diguem que no em va gaire bé. Si li voleu donar un cop d´ull a la seva discografia, cliqueu a la seva web. Tot un element, si senyor 😉
[@more@]
Aquest cap de setmana he mirat Casa de Arena y Niebla, de la Jennifer Conelly i el Ben Kingsley, pel.lícula tràgica sobre la lluita per obtenir una casa. La Jennifer interpreta una exdrogadicta que per 500 dolars i un error burocràtic per la seva casa, que surt a subhasta i és comprada pel Ben Kingsley, coronel iranià exiliat que en vol fer negoci. Un tema candent veient com està el mercat immobiliari occidental actualment…
[@more@]
No sé si va ser ahir o avui que va ser o és el dia mundial del Melanoma o càncer de pell. Aquesta malaltia em toca personalment, ja que fa uns 4 anys a la meva mare li van detectar un melanoma maligne al cap (aneu amb compte, fins i tot us heu de mirar si teniu pigues al cuir cabellut), que, afortunadament, es va operar i va desaparéixer sense problemes. S´ha de tenir en compte que hi ha predisposició genètica a patir-ho, així que jo m´haig de fer controls anuals de les pigues que tinc per tot el cos. Amb tot això vull dir que vigileu bé la vostra pell, us poseu protecció a tope, especialment ara que són els mesos d´estiu i que si veieu alguna cosa estranya, per petita que sigui, no dubteu a anar al metge-dermatòleg!!
[@more@]
Un dels meus poetes preferits és el Miquel Martí i Pol, i us posaré una poesia d´ell, per començar aquest dilluns calorós. Es diu Arbres i fa així:
Mesura tot l´embruix
de les fulles tan verdes.
M ´enfilo pel brancam
i ara esclata la posta.
La veus, la quietud?
Porpra endins de la tarda
s´esfilagarsen veus
anònimes i estranyes.
Dius que no em saps el nom
i això et desassossega.
Doncs bé, tots dos plegats
fugirem quan fosquegi.
Tens la pell del color
d´oblit i de tendresa.
Just el color que escau
al neguit de les fulles.
[@more@][@more@]
[@more@]
