La finestra de l´Eikon

Hi heu pensat mai reflexivament en la mort? He posat aquest nom a l´article on honor a una coneguda cançó dels Sangtraït. En un dia com els d´avui i demà, a part de menjar castanyes i panellets, molts de nosaltres anem al cementiri com a recordatori dels éssers estimats que ens han deixat. Tot això no fa més que reincidir en la idea de la Mort, que sempre ens acompanya encara que no la veiem o no la volguem veure. A "El collar del Neandertal" de Juan Luis Arsuaga, es discutia quan, exactament, havia sorgit la consciència dins de l´evolució humana, i es deia que molts paleoantropòlegs creien que havia succeït quan els homes primitius van ser conscients de la seva pròpia mortalitat. Hi he pensat molt i, com suposo que més o menys tots, em costa resignar-me a la idea de què un dia sortirà el sol i jo no hi seré per veure-ho. Suposo que la clau és no atabalar-se, i com deia i pensava Sòcrates… No em preocupa la mort. Mentres jo hi sigui, ella no hi és; i quan ella hi sigui, jo no hi seré (gràcies Edin per la cita englobada dins el bonic El Auriga Tuerto!!). Llavors és quan m´animo i aprecio més cada instant de la meva vida que visc, com a un moment únic i irrepetible i com si fos la joia més preuada que tinc!

[@more@]

Tweet

El meu amic Edin m´ha passat el llibre de l´I-Ching, del qual ja n´havia sentit a parlar però no havia tingut temps d´investigar. És una de les obres més antigues del pensament oriental i tot i que a primera vista sembli un llibre d´endevinació (de fet, molts orientals el consulten encara ara abans de pendre desicions importants com a orientació), quan el lector s´hi submergeix veu que és molt més que això per la seva gran profunditat psicològica i interpretativa, que ha fet que famosos psicòlegs de tots els temps l´hagin fet i facin servir i recomanar. L´heu emprat mai? Què en penseu? Varetes vegetals o monedes? (jo, personalment, monedes ;D)

[@more@]

Tweet

Ara per ara m´estic llegint el llibre d´en Frank McCourt "Lo és" continuació de "Las cenizas de Ángela" i en que parla de la duresa de condicions en què viu un immigrant irlandès a la gran Nova York. I jo em pregunto… realment ha canviat tant la situació en 50 anys?? He tingut la gran sort de què mai m´ha faltat de res i la meva família no ha hagut d´emigrar a cap país a buscar-se "millor" la vida (tot i que molts cops no en som conscients de la gran sort que tenim per disposar d´un lloc per dormir calents i un plat de menjar sempre que ens fa falta). L´autor descriu els sentiments de rebuig i soledat que viu, i es planteja si realment Nord-Amèrica és el gran país de la llibertat i les oportunitats. El pitjor de tot és que aquesta immigració es dóna a tot el món, i no cal anar a mirar gaire lluny. Crec que abans de jutjar i emetre opinions sobre aquesta gent que intenta sobreviure en una terra que no es la seva tot amagant al cor una trista enyorança pel seu país, hauriem d´intentar posar-nos en el seu lloc i reflexionar-hi…

[@more@]

Tweet

Quin impacte la notícia de la troballa d´una nova espècie d´homínids a l´illa de Flores (Indonèsia) que va conviure cronològicament parlant amb l´home de Neandertal (Homo Sapiens Neandertalensis) i l´home de Cromagnó (actual, Homo sapiens sapiens) fa 18.000 anys! Això coincideix amb el llibre que m´estic llegint ara per ara, anomenat "El collar del neandertal" (Juan Luis Arsuaga, 1999, codirector dels jaciments de la sierra d´Atapuerca, qui precisament vaig veure als mitjans comentant la notícia) que és molt bonic per saber-ne una mica més de l´evolució de forma entretinguda, i especialment sobre els Neandertals. Realment treballar en un camp tan canviant com la paleontologia ha de ser més que fascinant… màgic! Conéixer més sobre les nostres arrels sempre m´ha interessat. Hi ha algun llibre més que em pogueu recomanar? De moment a la meva taula espera "El enigma de la esfinge" (també de´n Juan Luis Arsuaga) i que espero començar en breu… 

[@more@]

Tweet

Ho he decidit: m´he fet sòcia de l´ONG WWF/Adena… sé que la meva aportació serà molt petita, però com a mínim serà un grà de sorra per intentar millorar l´estat dels ecosistemes al territori espanyol, del qual no en tenim consciència. Us animo a tots a mirar-vos la pàgina web dels projectes de l´agrupació ;-): www.wwf.es

[@more@]

Tweet

Avui he llegit al diari que han anunciat un eclipsi de lluna a les 2 de la matinada (hora d´aquí) i que serà visible a tot el món. La veritat és que m´encantaria veure´l però a aquestes hores i un dimecres… algú ha vist un eclipsi de lluna o pensa veure´l avui?

[@more@]

Tweet

Buff, ja estic tipa d´encendre el televisor i veure notícies sobre les campanyes electorals del Kerry i del Bush, i totes les freakades i complements que creen els americans abans de les eleccions, des de barrets estrambòtics fins a galetes amb la cara del candidat i la bandera. Jo em pregunto… quan ens acabaran de bombardejar amb aquest espectacle??

[@more@]

Tweet

Aquests dies m´estic acabant un llibre anomenat "Los círculos de Piedra" (Joan Dahr Lambert) sobre l´espiritualitat en l´anomenada època prehistòrica paral.lela a l´evolució, sobretot basat en aspectes de la feminitat misteriosa. De fet m´està agradant molt, tot i que com la saga de "El clan de l´os cavernari" (Jean M.Auel… tant debó tregui ja l´últim de la sèrie!!) res de res. Aquest concepte de la Mare universal lligada intrínsecament a la natura no és nou, i per exemple, s´ha emprat en llibres tan didàctics com "Mujeres que corren con lobos" (Clarissa Pinkola Estés, en què narra les claus de la feminitat en contes populars folklòrics). Em fa pena pensar que aquesta font de saviesa tan íntima i antiga sembla que s´està perdent en una societat en la què sempre anem de pressa amunt i avall i no ens adaptem als cicles de la natura, sinó als dels rellotges i els horaris del transport públic. No dubto pas que aquest retorn als orígens seria molt beneficiós i no per ser antic, desfasat, ni molt menys. No sentiu la crida de la Mare natura?

[@more@]

Tweet

Últimament m´he llegit llibres que m´han agradat més del que m´esperava a primera vista, i us els vull comentar:

–El secret de l´almogàver (Daniel Closa, Edicions La Campana), novel.la històrica ambientada a l´Edat mitjana sobre els almogàvers (quin no ha vist repetida quaranta mil cops "Despertaferro" en sessió matinal a TV3?). És força entretinguda si us enganxa el tema, i també m´ha servit per saber més dels almogàvers en si.

–Junts i Junts una altra vegada (Josie Lloyd, Emlyn Rees, tots dos d´Edicions 62), que aparentava ser com "El diari de la Bridget Jones" (per passar l´estona però divertit) però tots dos m´han fet força gràcia… es tracta de peripècies de joves d´uns 25-30 anys, i el recomano per riure bastant, tot i que algunes de les anècdotes que els hi passen siguin bastant angleses (el canvi de cultura fa molt).

[@more@]

Tweet

Ahir, per primer cop aquesta tardor, vaig comprar-me una paperina de castanyes a 1 euro a les paradetes que hi ha a la meva ciutat. Em va encantar el típic paper de diari que les embolcallava, la tebior que emanava i embrutar-me els dits mentres les queixalava a trossets… la seva olor em va recordar aquells dies a l´escola que s´escurçaven, i en què amb il.lusió infantil esperàvem que vingués la  vella Castanyera a dur-nos castanyes i moniatos. I com després tornàvem a casa amb els ulls brillants d´il.lusió per explicar els panellets que havíem fet amb la/el mestra/e. Realment espero que aquesta tradició mai es perdi pels nostres petits, reemplaçada, per exemple, tradicions com Halloween.

Què en penseu de la Castanyada? Quins records us porta? La continueu celebrant o bé heu adoptat el Halloween? Jo continuo amb els moniatos 😉

[@more@]

Tweet