Segons Sacha Guitry… Si els que parlen malament de mi sabessin exactament el que jo penso d´ells, encara en parlarien pitjor, a vegades em pregunto perquè ens preocupem tant del que pensen els altres de nosaltres, el fet de què pensin que som d´una o altra manera no farà que nosaltres siguem millors o pitjors persones, ni que la nostra vida canviï, però continuem depenent de l´opinió que els altres tinguin de nosaltres… Potser si no hi pensessim tant, seriem més feliços…
[@more@]
És inevitable, a tots ens agrada ser reconeguts pel que fem i el que som, i per això necessitem la opinió favorable dels demés, és aquí quan el que pensen els demés passa a tenir importància per nosaltres.
El problema és quan atorguem excessiva importància al que pensen de nosaltres sobre coses que als demés ni els va ni els ve. Com se sol dir, cal aprendre tenir criteri propi.
És inevitable, a tots ens agrada ser reconeguts pel que fem i el que som, i per això necessitem la opinió favorable dels demés, és aquí quan el que pensen els demés passa a tenir importància per nosaltres.
El problema és quan atorguem excessiva importància al que pensen de nosaltres sobre coses que als demés ni els va ni els ve. Com se sol dir, cal aprendre a tenir criteri propi.
Possiblement si tots diguessim el que pensem els uns dels altres, i deixessim de callar-nos les coses, acabariem demanant disculpes molts més cops dels que ja els demanem.
Perquè si no posem fre de tant en tant a tot el que ens passa pel cap, i ho diem tal com ve, crec que faríem més mal del que ja fem.
Potser mirem de no fer mal als altres dient tot el que pensem.