Us heu fixat? Aquests dies hi ha hagut lluna plena, i amb una mica de sort, es podia veure pel matí i tot. Ahir especialment vaig veure-la ben bonica, en la foscor de la nit, i em va venir un desig boig de perdre´m pel bosc i contemplar-la fins que despareixés, sense pensar en res, només admirant-la en silenci. Què té la lluna, que m´atreu tant? O és que m´estic convertint en una dona llop sense adonar-me´n?
[@more@]
A mi em passa el mateix. I em sembla que no sóm els únics: fins i tot el mar també cau rendit als seus encants…
Això diuen, ja ho cantaven clar els mecano… hijoooooo de la lunaaaaaaaaaaaaaa :P!
Dimecres de cami a Lleida, a les 8 del mati encara es veia una lluna impressionant, i em va fer una companyia molt agradable a aquelles hores.
Si, és estrany oi quan es veu així pel matí en un cel ben clar? Val la pena perdre uns moments per mirar-s´ho bé…