FELICITATS!!!!!! I perquè? Doncs perquè avui el meu noi fa 30 anys. 30 ja!!! (jo encara vaig una mica més endarrere… durant una mica de temps més seguiré disfrutant de ser "vint-i-anyera") I jo em pregunto… què serà cert de tots els mites que corren sobre aquesta enigmàtica xifra? Què cambiarà? Què hi ha de cert en la crisi dels 30/40/50, etç? T´aixeques amb una percepció de la realitat diferent? Apliques més que mai el Carpe Diem i/o bé mires enrere fent balanç de la vida que has viscut ben orgullós, respires fort i agafes força pel que ha de venir ;-)? Sempre he considerat que la celebració d´un aniversari és un motiu d´orgull, sigui quina sigui la xifra: al cap i a la fi, cada dia s´ha de celebrar haver pogut complir un aniversari més envoltat de la gent que t´estima i haver pogut viure 365 dies nous plens d´experiències. Encara que el temps voli. Encara que ens doni la sensació de què no hem pogut fer tot el que voliem fer en el temps que tenim per disfrutar. Al cap i a la fi, com deia l´escriptora Àngela Becerra, "Les dimensions de la nostra vida comencen i acaben dins de nosaltres mateixos". I vosaltres com heu celebrat els vostres 30? Ho dic per anar-me preparant ;-),jejeje!
