Arxiu de l'autor: nica

L´Elena m´ha regalat el tradicional calendari d´advent alemany, i és el primer que tinc en la meva vida. Aquest té a cada finestra, enlloc d´una petita xocolatina amb formes diverses, té petites rajoles amb xocolates estranys, com ara… amb pebre, … Continua llegint →

Hola a tothom!! Ja torno a ser a casa, després de la meva mini ruta per terres alemanyes ;-), i us haig de dir que al final conservo tots els dits de les mans i peus, les orelles i fins … Continua llegint →

Què feu pel pont? Jo aquesta mateixa tarda marxo cap a Frankfürt per anar a visitar una amiga meva, duc la maleta ben plena, espero dur prou jerseis de llana i roba d´abric, perquè m´han dit que la mínima és … Continua llegint →

Fa poc que m´han passat una espècie de recopilatori dels Yo La Tengo, i haig de dir que m´ha agradat bastant, amb cançons com aquestes…. Whatever you want from me Whatever you want I´ll do Try to squeeze a drop … Continua llegint →

Avui m´ha tornat a passar. En trobar un seient lliure al tren, m´he trobat, just a sota i com si estigués esperant per mi, una minúscula i lluent moneda d´1 cèntim d´euro… la veritat és que durant aquests anys m´he … Continua llegint →

Fa poquet vaig tornar a la Bohèmia per escalfar-me amb un bon tè, i vaig demanar la infusió anomenada Equilibri, que es basa en rooibos (tè sense teïna), i una barreja de ginseng, anís, camamil.la i mel que és molt … Continua llegint →

… per la Susan Seddon Boulet, pintora amb certs aires new age…us heu plantejat mai la poca importància (exceptuant l´edat contemporània, per sort) que se li ha donat a les pintores en la història de la pintura? A vegades em … Continua llegint →

Vet aquí que una vegada existia una Ponsettia (àlies Planta de Nadal) que es va trobar, d´un dia a l´altre, viatjant d´un ambient acollidor i festiu a ser veïnia, en la nit més hivernal i freda després de Reis, d´un … Continua llegint →

Precisament aquests dies m´estic acabant de llegir la trilogia de L´Illa de les Tres Taronges (que continua amb L´Anell de Ferro i El Jardí de les Palmeres) del ja desaparegut Jaume Fuster. Es tracta d´una espècie de novel.les proto-històriques i … Continua llegint →

Ahir per la tarda-vespre estava esperant el tren per tornar a casa i em vaig posar a mirar les vies del tren, i vaig caçar just a temps el moviment d´un petit ratolí que furgava entre les escombraries i intentava … Continua llegint →