Arxiu de l'autor: nica

Avui, tot llegint un article sobre el Cubisme, he topat amb aquest quadre d´un pintor francès anomenat Robert Delaunay (1885-1941), i com que feia molt temps que no posava cap quadre al blog, aquí el tenim: Es diu Rhytm, Joie … Continua llegint →

No sé si sabieu d´on ve el símbol internacional de la Pau, el colom amb una branca d´olivera, i l´acabo de llegir, i com que m´ha fet molta gràcia, us l´escric, per qui ho vulgui saber… CONTA LA LLEGENDA… Després … Continua llegint →

Ahir em va passar una cosa molt curiosa, en el moment menys pensat i en el lloc menys esperat em vaig trobar una persona que va ser molt important per mi fa molts anys, i que feia temps a qui … Continua llegint →

No se si ho sabeu, però aquest cap de setmana tenim el VII festival de Cinema Negre de Manresa (FECINEMA) que està força bé, sempre hi ha pel.lícules interessants, tant del génere policíac, com de ciència ficció i també clàssics. … Continua llegint →

Us heu fixat? Aquests dies hi ha hagut lluna plena, i amb una mica de sort, es podia veure pel matí i tot. Ahir especialment vaig veure-la ben bonica, en la foscor de la nit, i em va venir un … Continua llegint →

Segons Sacha Guitry… Si els que parlen malament de mi sabessin exactament el que jo penso d´ells, encara en parlarien pitjor, a vegades em pregunto perquè ens preocupem tant del que pensen els altres de nosaltres, el fet de què … Continua llegint →

Horror! Avui, sense tenir ni temps de preparar-me, m´han donat hora ja per la revisió anual de la feina, i per l´anàlisi de sang i orina previ, i abans de donar temps a repensar-m´ho, he baixat al departament d´extraccions de … Continua llegint →

A la meva maleta de viatge mai falten els llibres, i més en un viatge com aquest, que hem fet pràcticament amb tren, cosa que m´encanta (si disposes de prou temps disponible) per admirar el paisatge i meditar llargament… aquests … Continua llegint →

… i no pels papers, demà me´n vaig a fer un curs, avui m´han dit que hi ha encara força clima adversiu contra els catalans, no sé si serà veritat però ho comprovaré… fins la setmana que ve! [@more@] Tweet

Inquietant fins al final, m´ha encantat Melocotones Helados i el particular estil de l´Espido Freire. Aquesta novel.la va guanyar el premi Planeta el 1999 i narra la història de dues cosines amb el mateix nom (quina paranoia, com si no … Continua llegint →