La finestra de l´Eikon

… Avui ja es l’ hora dels adeus, el congres s’ acaba i hem de marxar… cap a Nova York!! Ara si que no se si tindre conexio d’ internet fins que torni a casa, pero per si de cas, ja duc la llibreta i el boli sempre a sobre per apuntar-m’ho tot! De monent, tinc 3 pensaments que em ballen pel cap ara mateix…

1) Al palau de convencions, les aixetes i els lavabos van amb infrarojos, i no se perque, pero tot i que ho trobo molt modern i molt interessant tecnologicament parlant, em sento una patata total perque mai aconsegueixo que se m’encengui l’ aixeta o be el lavabo tira la cadena 3 cops mentres jo hi soc… voleu dir que aquest tipus de dispositius, enlloc d’ ajudar, entorpeixen?

2) Sembla mentida, pero en 5 dies que porto per aqui, ja m’ he trobat 6 monedes de centau pels carrers!

3) Ha costat, pero ja tinc la bossa ben plena de fruita, ara nomes falta un rajolinet d’ oli de tant en tant 🙂

[@more@]

Tweet

Passejant pel congres, hi ha una sala dedicada exclusivament a cases comercials i que es bastant extensa. Fa gracia veure com "compren" (i ens deixem comprar, no es pot negar) a la gent que ens hi passegem, oferint-nos de tot: des de cafes gratuits i crispetes (si, si, de veritat!!), bombons i pastes variades, fins a bolis de tots tipus, imans, bosses (i n’ hi ha de xulissimes!!), xapes amb logo, pulseres (aqui regalen les grogues del LiveStrong del Lance Amstrong, si algu vol que n’ hi dugui una…), ampolles per dur l’ aigua a la bici, pelutxos diversos, clauers amb punter de laser incorporat, flotadors pels tubs de laboratori, posters i calendaris… quin espectacle!! Si continuem aixi m’ haure de comprar una maleta de mes per tornar a casa :D!! (i quan torni, sé que tiraré tot el que he agafat, si és que…)

[@more@]

Tweet

Ho he vist clar: el maxim exponent i embaixador de terres americanes no es el McDonalds, com jo em pensava (de fet, per aqui gairebe no n’hem vist, s’ ha de dir que els bars o restaurants en pla hamburgueseria per aqui son molt millors) si no… l’ Starbucks!!! N’hi ha a cada cantonda, i de fet, es el servidor oficial de cafes del congres, estan plens a totes hores i tots tenen el mateix aspecte… que ens volen dir amb aixo? Sera que el cafe de l’ Starbucks (que a mi m’ agrada bastant, si no hi ha un Cafe Di Roma o similar a prop) duu algun component addictiu i imperialista secret a part de la cafeina??

Parlant de menjar, ahir vam tenir l’ oportunitat (encara que no ho vam fer) de menjar botifarra amb mongetes al casc historic de Washington, i no es conya!!!! Vam trobar un restaurant anomenat Jaleo regentat pel Jose Andres (es un cuiner que fa un programa de cuina a TV1 cap a les 7 de la tarda, i que ahir ens vam enterar que es de Barcelona), que la veritat es que esta molt be! Normalment, sempre que he viatjat fora, quan veig algun cartell d’ un bar de tapes, en realitat es una especie de barreja entre menjar mexica, espanyol i sudamerica. En aquest cas puc dir que la sangria estava bonissima, igual que l’ amanida que ens vam menjar (es que l’ oli marca una diferencia increible) i el pastis basc que hi havia de postres. No vam demanar la botifarra tot i que la vam veure passar per davant nostre… com la de casa res :P!!

[@more@]

Tweet

Bona nit a tots, nens i nenes bloggers (encara que per alla sera fosca matinada!!)!!! Ara acabo d’esgarrapar 5 minuts de l’internet gratuit que tenim a l’alberg on estem a Washington per explicar-vos que hem creuat l’Atlantic sanes i salves i que ja hem comencat el congres (que bestia: més de 16.000 persones, fins a 10 xerrades simultanies… entre aixo i el jet lag que ja estic estressada!!), i que ens ho estem passant molt be. Ja ens hem atipat de la nostra primera hamburguesa, ens hem torrat al sol en un banc en plan Forrest Gump i fins i tot hem conegut uns quants personatges curiosos a l’alberg Hilltop Hostel, que us recomanem amb alevosia :-). De fet ara me’n vaig a dormir (i aixo que son les 9 de la nit), pero estic que em caic de son i tinc per darrere una xinesa que m’esta mirant una mica malament (per cert, una passada el barri xines de Washington DC) :S. Good night guys!

[@more@]

Tweet

New york, new york

These little town blues, are melting away
I’ll make a brand new start of it – in old new york
If I can make it there, I’ll make it anywhere
It’s up to you – new york, new york

Després de tants dies, ja ha arribat el moment: demà marxem cap als Estats Units!!! Com vaig explicar fa temps, estarem 5 dies de congrés a Washington, i després ens agafem un enllaç a Nova York, tornant aquí el 10 d´Abril, així que durant uns quants dies no podré saludar-vos des de la meva finestra (o potser si, el temps dirà :D). Així que de moment us envio una abraçada molt gran perquè us cuideu fins que torni, ja estic trobant a faltar les vostres històries :'(!!

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet

Continuant amb els llibres que m´he llegit últimament, l´altre dia vaig agafar Pompeia (Robert Harris, Edicions 62) de la biblioteca, i us el recomano força, sobretot si us agrada la novel.la històrica i el periode de l´imperi romà com a emplaçament. A més, és molt curt i amè de llegir (no es fa pesat en detalls històrics i descripcions eternes, que a vegades poden arribar a ser, fins i tot, farragoses) , perquè manté una estructura narrativa de thriller, i no pots parar fins que te l´has ben acabat!! L´acció transcorre en els últims dos dies abans de la famosa gran erupció del Vesuvi, i se centra en la pèrdua d´irrigació a través de l´Aqua Augusta, el gran aqüeducte que irrigava la zona, i que fa dur de corcoll a l´enginyer encarregat del tram, l´Atili, que s´embolica, sense voler, en una trama de corrupció dins de la societat pompeiana. Jo no he estat mai a Pompeia, però ha de ser impressionant veure-la… qui sap si l´any que ve vaig a fer-hi una visita 😉

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet