La finestra de l´Eikon

[@more@]

Tweet

Com l´altre dia comentava a les labmaníakes, la cançó que últimament em dóna voltes pel cap (i himne de les meves vacances de setmana santa, des d´aquí una abraçada a tots els Chopis i els que estàvem de satèl.lits!!) és la de Bailando reversionada per Astrud al seu àlbum "Fracaso Personal", i que cantava, en els seus inicis (si no m´equivoco), un grup anomenat Paradisio (del qual només conec aquesta cançó, s´ha de dir, cantada per una noia i en versió, digue-m´ho així, més "light" que la d´Astrud).

[@more@]

Tweet

Com trobo a faltar passar-me per la cuina de casa i apendre noves receptes de pastissos (si la meva mare es passa per aquí, això va per tu: d´aquest cap de setmana no passa ^o^!!)! A més, ara amb el bon temps em venen més ganes d´apendre a cuinar i sortir a provar coses noves. Entre d´elles, us recomano un parell que he trobat aquests dies:

1. Restaurant Gusto: si treballeu per l´Eixample, val la pena acostar-se un dia a aquest restaurant italià que acaben de reformar i que se situa al carrer Rosselló, entre l´Hospital Clínic i l´Escola Industrial. El menú val uns 9´5€ i us recomano l´amanida Caprese (les rodanxes de mozzarella són espectaculars!), el carpaccio de rap i qualsevol de les pizzes que tenen, a més d´acabar el dinar amb un autèntic expresso italià, dels millors que he provat últimament, sota la mirada en blanc i negre d´un seductor retrat de la Sophia Loren als anys 60-70…

2. El rebost de l´Illa: durant tot aquest mes, matins i tardes, els establiments de restauració de l´Illa fan uns tallers al centre comercial per a tots els gustos: tastet de vins, cuina tradicional, com fer uns udons ben fets (que vaig veure abans d´ahir, em va fer entrar salivera i tot), i aquesta tarda ensenyen els diferents tipus de tès i com preparar-los per part del Tea Shop (*). En aquest tipus d´actes sempre s´aprenen coses noves 😉

(*)Nota a peu de post: parlant de tès, el dimarts en vaig comprar un al Tea Shop que us recomano: és el que ells anomenen White Spring Te, que duu tè blanc xinés (Pai Muh Tan) amb rooibos verd i pètals de rosa. A més de ser bastant suau i sà, tè una olor que enamora!!

[@more@]

Tweet

Perduts en la inmensa mar blava…

…vull pujar al teu vaixell, i que ens deixem portar per les ones d´aquest mar infinit i desconegut, que ens duguin més enllà d´on ens vulgui empenyer el vent, lluny, ben lluny, tu i jo…

[@more@]

Tweet

Aiiiiiiiii, com m´ha costat llevar-me aquest matí, treure´m les lleganyes dels ulls i anar a treballar :P!!!! Si és que aquesta Setmana Santa m´ho he passat tant bé i he desconectat tant de tot que una s´acostumar a la bona vida i costa tornar del núvols… també s´ha de dir que s´agraeix tornar una mica a la "normalitat" (i més després de tornar dels EUA el dilluns passat, i sobretot… pel meu compte corrent, que el pobre ja comença a treure fum ;-)!). Mentres reorganitzo les meves neurones, abans de res us volia recomanar el lloc on hem anat aquests dies. Es tracta del Càmping Port de la Vall, a tocar del Port de la Selva (de fet, s´hi pot anar a caminar fàcilment des del càmping) i ben a prop de Cadaqués, Llançà i Roses, que a més està encabit dins del Parc Natural del Cap de Creus. Nosaltres vam estar a "Mobil homes", que són com una espècie de bungalows amb capacitat de fins a 5 persones, i que venen molt ben equipats (tot i que en alguns s´embussava potser una mica de la pica i/o la dutxa, asseguro que l´aigua estava ben calenta!). El càmping té un tros de platja i realment està molt bé de preu, especialment en ponts (si voleu aprofitar el pont de l´1 de maig ja ho sabeu). Pels que aneu en tenda, les instal.lacions també estan força bé, amb unes barbacoes ben interessants, tot i que es troben a faltar contenidors de reciclatge ;-).

[@more@]

Tweet

La Setmana Santa ja és aquí! M´imagino remullant els peus al Cap de Creus, que és on anirem de vacances, entre una cosa i l´altra no he parat… ja venen aquests dies de festa plens de pel.lícules religioses… jo les últimes que he vist no ho han estat gaire, però igualment he pensat en comentar-vos-les, per si en voleu baixar o llogar alguna aquests dies…

–Chicken little: reconec que els dibuixos estan molt ben fets i que fins i tot tenen alguna gràcia original, però encara no li trobo el què a la història en si… per a mi, la pel.lícula no em va fer ni fred ni calor. La història tracata sobre en Chicken little, que és un petit pollet a qui se li cau un tros de cel a damunt i que ningú es creu. A partir d´aquí…

–Aeon Flux: tot i que no és per guanyar un Òscar, si que és veritat que és bastant entretinguda i per distreure´s una mica (d´acord, la Charlize Theron està molt bé i porta uns models espectaculars), però el punt més negatiu que hi veig és les idees preconcebudes i totalment errònies sobre la clonació, que potser hi ha gent que s´ha cregut i tot… d´acord, és una pel.lícula i no té perquè ser seriosa científicament parlant, però bé… En ella, la Charlize Theron encapçala una agent d´elit de la resistència contra el governant d´un món futur en què gairebé no hi ha habitants per culpa d´una epidèmia d´un cert virus.

–La joya de la família: comèdia agridolça amb la Sarah Jessica Parker i la Claire Dannes (feia molt que no la veia en una pel.lícula des de Terminator 3…), que tampoc està malament, com a mínim, em va sorpendre més del que em pensava. Tot i caure en alguns tòpics, parla sobre la presentació dels pares i la família del xicot de la SJ Parker durant les vacances de Nadal i les situacions que s´hi viuen.

I per acabar… Días de fútbol, que van fer l´altre dia per la tele. Tampoc és un pel.liculón i a vegades et perds una mica entre històries, trobant alguns punts bastant poc desenvolupats. No m´ha agradat especialment, pensava que en seria una altra cosa, però s´ha de reconéixer que amb tots els embolics que hi ha és bastant amena. Això si, trobo poc creïble l´Ernesto Alterio en paper d´expresidiari violent.

Bona setmana santa a tots i totes :-)!!!

(i a disfrutar del bon temps que fa!)

[@more@]

Tweet

Ahir i avui, aprofitant que en teoria hi ha poca o menys gent treballant per l´Hospital, tenim tota la zona plena de càmares perquè estan rodant els nous capítols de Porca Misèria (ei, que potser tinc els meus primers 5 segons de fama! jejejejejejejeje!!). La veritat és que impressionen totes les càmares, les llums i els cables que hi ha enmig de tot arreu, i veure la Ana Sahun (que interpreta la Laia a la sèrie, em sembla que el seu cognom s´escriu així, no n´estic segura) amb la bata del Clínic és força divertit (que consti que m´agrada molt com porta el paper a la sèrie :D!). També hem vist el Joel Joan parlant amb el mòbil per aquí… tres, dos, un… acció!

[@more@]

Tweet

Les interminables hores de viatge en avió han donat per molt, així que he pogut acabar-me dos llibres que m´han semblat força interessants. Es tracta de…

–L´Historiador (Elisabeth Kostova, Edicions 62), que s´ha convertit en un best-seller, essent comparat amb el Codi DaVinci i l´Ombra del Vent. La trama se situa en la història real de la mítica figura de Vlad l´Empalador o Dràcula, i haig de dir que enganxa força i que m´ha agradat bastant. La pena és que encara no està en edició de butxaca, i pesa bastant (és que el llibre té més de 600 pàgines). En castellà el títol canvia de génere i es diu La Historiadora, encara que jo crec que és més encertada la traducció catalana. Els que l´heu llegit, què en penseu?

–El Tercer Ojo (T. Lobsang Rampa, Ediciones Destino), autobiografia d´un lama tibetà, en aquest primer volum es narra la primera part de la seva vida i les extraordinàries vivències metafísiques que hi viu. És un llibre curt i molt amè de llegir, que continua amb El médico de Lhasa, que demà començaré a llegir. Ara m´he quedat amb moltes ganes de provar Tsampa i tè amb mantega de yak (tot i que una companya meva que ha anat al Tibet m´ha dit que aquest tè té un gust bastant terrible…) i de saber si la història és verdadera… i quin seria el color de la meva aura ;-)?

[@more@]

Tweet

… La veritat és que Nova York és una ciutat per descobrir-la… cada barri té la seva gràcia, i explicar-vos tot el que ens ha agradat i les recomanacions que puc fer potser se´m faria massa llarg i us acabaria agobiant :S. Els 4 dies que hi hem estat han estat molt intensos i ben aprofitats, pels que penseu anar a Nova York en breu, us puc dir algunes coses que m´han semblat interessants, potser us faran servei ;-)! O bé si algú té pensat d´anar-hi i hi ha alguna cosa que em vulgui demanar, ja sap on trobar-me!

1. Allotjament: Nosaltres ens vam allotjar al The Wanderers Inn West, que està a tocar de Central Parc i situat en el barri de Harlem. A nosaltres ens havien recomanat, en principi, el The Wanderers Inn East, però ambdos albergs tenen les mateixes prestacions, encara que canvii la ubicació. Tot i la fama que té el barri, en principi no vam tenir cap problema passejant-hi, fins a les 12 de la nit i tot (tenint en compte que erem dues noies i la fama que té el barri), i es tracta d´una zona ben comunicada i amb moltes facilitats pel que fa als supermercats que hi ha a la vora, per exemple. L´alberg en si està bastant bé, i més tenint en compte el preu (20$ la nit en una habitació de 12 noies, amb un deliciós esmorzar inclós, amb fruita realment fresca i un assortiment genial de muffins i bagels, cosa que s´agraeix quan vas curt de calés i més en una ciutat tan cara com Nova York). Et donen llençols i tovallola, els dimecres fan tarda de cinema amb crispetes incloses, i el dimecres fan el que diuen "Pizza Party" amb pizza gratuïta, i haig de dir que estaven boníssimes! Pel que fa als inconvenients, s´ha de dir que les habitacions són de força gent, us heu de dur un candau per poder deixar coses a les guixetes de les habitacions i no hi ha ascensor, de manera que si dueu maletes pesades, potser us hi deixeu l´esquena (però que consti que jo ho he fet, així que… tot és possible!!). L´alberg és bastant net, però un altre problema és el de les persianes: com a la majoria de llocs fora d´Europa, no en tenen, així que nosaltres ens llevàvem, literalment, quan sortia el sol, perquè entrava una llum a l´habitació increïble…

2. Transports: nosaltres ens vam moure bàsicament en metro, i algun cop vam agafar el bus, però fent servir el mateix abonament, el que ells coneixen com Metrocard per 7 dies, que et permet fer un número il.limitat de viatges durant una setmana, i que costa 24$, cosa que surt bastant a compte, perquè cada viatge en metro val 2$! Les estacions estan una mica deixades i esperar un metro és una mica acte de fe, perquè no hi ha indicadors de quan trigaran en arribar els següents. Pot resultar caòtic al principi, per la gran quantitat de línies que existeixen, però és fàcil acostumar-s´hi, i hi arriba a tot arreu, a més de tenir una gran avantatge: està obert les 24h!

3. Menjar: els americans mengen a totes hores i a tot arreu, l´oferta culinària de la ciutat és del més variat que hi ha. Si les vostres butxaques tenen pocs recursos, una opció molt interessant és anar als Deli, una espècie de supermercats-cafeteries on hi ha tot tipus de menjar per endur o bé endrapar allà mateix, des d´amanides (hi ha força fruita i verdura en general) variades, fins a pizzes, hamburgueses, entrepans, sushi, iogurts, etç. Això si: abunden les salses i mantegues però falta l´oli (excepte a les patates fregides). I per fer un cafè, cada 10 metres hi ha un Starbucks…

4. Imprescindibles: Si teniu poc temps per visitar la ciutat, el que és realment imprescindible és:

-Anar a veure l´Estàtua de la Llibertat: s´hi va en ferry (South Ferry), que val uns 14$ i pel qual s´ha de fer bastanta cua. Per pujar a l´estàtua de la llibertat s´ha de reservar amb un dia d´antelació a la zona on es compren els bitllets pel ferry.

-Passejar per la 5a avinguda: pujar a l´Empire State Building, que costa uns 16$ (l´entrada ordinària), i val la pena per les vistes de tota la ciutat que hi ha. També és divertit anar veient les botigues de luxe que hi ha pel carrer… També és interessant veure Wall Street i la zona 0, encara que gairebé no hi hagi res…

-Visitar la zona del Soho, Greenwich village i l´East side, pels voltants del carrer 14 i Union Square: és on hi ha més ambient juvenil i universitari, a més de les botigues més interessants i els restaurants/bars més cucos. No us perdeu l´oportunitat de menjar uns Dumplings 😉

– Si us agraden els museus, no us perdeu el MoMA el divendres per la tarda (és gratuït!! I l´entrada la resta de dies val 20$) i més ara, que hi ha una exposició interessantíssima sobre l´arquitectura espanyola!

I si teniu més temps, està molt bé anar a una missa Gospel el diumenge pel matí, passejar-vos pel Central Park i passar per davant de l´edifici Dakota (on van assassinar en John Lennon) o fins i tot voltar de nit per la ciutat i veure la il.luminació que agafen els gratacels 🙂

5.Compres: jo no anava amb ànim de comprar molt, tret de regals per la família i amics, però haig de reconèixer que la ciutat és temptadora, i més quan trobes grans marques (Calvin Klein, Tommy Hilfiger, Dona Karan, etç) a preus boníssims (per exemple, val molt la pena comprar roba interior i texans del Calvin Klein) en botigues o grans magatzems com Century 21 (davant del World Trade Center). La gent amant dels esports hi trobarà de tot, i de cara a roba divertida, vam trobar tres botigues especialment recomanables i amb preus assequibles: Forever 21 (roba de dona bastant xula), American Eagle Outfitters i Urban Outfitters (tenen uns dissenys molt originals, tot i que els preus són una mica més cars que la resta).

I això és, més o menys, tot el que se m´ocorre sobre la ciutat ara per ara… si se m´encén la bombeta més endavant, ja us aniré explicant!

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet