Speed of sound

How long before I get in?

Before it starts, before I begin?

How long before you decide?

Before I know what it feels like?

Where To, where do I go?

If you never try, then you´ll never know.

How long do I have to climb,

Up on the side of this mountain of mine?

Speed of Sound, Coldplay

Una de les cançons que més m´agraden del que últimament estic escoltant al panorama musical, que sona ara a dins del meu cap, mentres m´estic a punt d´adormir damunt del teclat… jo continuo pujant per la meva muntanya, i vosaltres?

[@more@]

4 comentaris

Rossegant(2)

A veure si ara tenim més sort i es veu la foto de la Kuka ;-). Què us sembla la vida de conill??

[@more@]

9 comentaris

Buscant les fotos perdudes

Bon dia a tots nens i nenes bloggers!!! Després del col.lapse per l´avaria del servidor del Blocat que va tenir lloc ahir, acabo de veure que la carpeta amb totes les meves fotos ha desaparegut :S!!!!!! Per sort, em sembla que és l´únic que ha passat, així que aquesta nit intentaré tornar-vos a pujar les fotos per aquí…. com us ha anat a vosaltres? Heu tingut molts problemes??

[@more@]

17 comentaris

Rossegant

Com us vaig dir ahir, també he decidit posar una foto del nostre conill nan, la Kuka… (bé, de fet és un mascle, però al principi no ho sabíem, així que se li va quedar el nom…)

Després diuen de la vida de gos, però ja podeu comprovar què bé que s´ho passa el nostre conill ben espatxurrat a l´ombra… ja té 6 anys i en perfecte estat de salut (o almenys, això ens sembla a nosaltres), jo el veig bastant feliç, i …NO! El nostre no està alimentat per a fins culinaris, així que si us comença a salivar la boca de gana ara mateix, no vingueu a casa meva a buscar el complement perfecte (perquè la Kuka menja millor que el Ferran Adrià, vaja, per a ser un conill) per la vostra paella :P.

[@more@]

2 comentaris

Peuets

L´altre dia estava mirant-me fotos velles que tenia per aquí, i en vaig trobar una de l´hivern passat que tenia la seva gràcia i que és així:

Us presento el Shamu, un West Highland Terrier ben pelut de gairebé 4 anys, a qui li pesa tant el cap que sempre li encanta recolzar-lo a damunt de la meva falda o dels meus peus (que també us presento en aquesta foto, ben ratllats i passant fred…). És el quart integrant de la meva petita família (que no l´últim en jerarquia, de fet podriem dir que és el rei de la casa!!), que completa el nostre conill nan Kuka, que us presentaré en una altra ocasió. De fet, casa meva és un petit zoo, per on han passat cucs de seda, peixos telescopi (van durar poc, pobrets…), uns quants canaris i un altre gos, el Dym. I a vosaltres, us agraden els animals? En teniu a casa o vosaltres mateixos sou la mascota :P??

[@more@]

2 comentaris

Dia Mundial de la Poesia

Avui he obert l´agenda i… sorpresa!! He vist que, segons ella, avui és el Dia Mundial de la Poesia… ehem… d´acord, no vull continuar fent apologia dels "Dies de…", però ha coincidit amb el fet de què acabo de trobar amagat pel calaix un poema del ja, per dissort, desaparegut Miquel Martí i Pol que versa sobre La Primavera, i que diu així:

Heus ací:

una oreneta,

la primera,

ha arribat al poble.

I l´home que treballa al camp,

i la noia que passa pel pont,

i el vell que seu en un marge, fora vila,

i fins aquells que en l´estretor de les fàbriques

tenen la sort de veure una mica de cel

han sabut la notícia.

L´oreneta ha volat,

una mica indecisa,

ran mateix de l´aigua del riu,

s´ha enfilat pont amunt,

ha travessat, xisclant, la plaça

i s´ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar

ho ha dit als vailets que van a l´escola,

i aquests, a les dones que renten al safareig públic,

i elles ho han cridat

a l´home que empeny un carretó pel carrer,

i l´home ho ha repetit qui sap les vegades

i n´ha fet una cançó

al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu:

la primavera ha arribat al poble.

Per un dia ben poètic, una abraçada molt gran per la Violant, el Ramón i el petit Bard ;-).

[@more@]

1 comentari

La primavera ja és aquí!!!

Sortim al carrer tots a disfrutar-la!!!!!!!!!!!

[@more@]

14 comentaris

Felicitats papa!

Felicitats al meu pare, a tots els que ho han estat, ho són i ho seran… jo sé que ser pare no és fàcil, però sense vosaltres, una meitat de nosaltres no existiria :D. Disfruteu d´aquest diumenge tan assolellat de St. Josep, i felicitats, també, a tot els Joseps i Josefines ;-), i als falleros que deuen de tenir una bona disbauxa valenciana (i alguna que altra ressaca, no ho negarem, jejejeje)!
(semblen guspires d´estels, oi, en aquesta foto? Bé, de fet, metafísicament parlant, i com dirien els físics, nosaltres mateixos som pols d´estel condensada, així que…)

[@more@]

6 comentaris

Entre bates blanques

Tot i que porto bata blanca cada dia, ahir per casualitat no la vaig dur, però m´hi vaig passar la jornada entre elles, perquè operaven la meva mare del genoll (per sort, res complicat, tenia un quiste benigne al genoll que se li havia engroixit i li feia mal al caminar, a més de tenir el menisc degenerat… aquest matí ja hem tornat a casa) i la vam acompanyar. El fet és que donant voltes per la planta hospitalària, vaig tenir ocasió d´observar els nadons prematurs (ens havien posat a la planta de maternitat, on en una d´aquelles habitacions, vaig néixer jo, com la majoria dels manresans :D) que eren al costat de la nostra habitació, i fa certa angoixa veure´ls tan menuts, a dins de la incubadora… amb uns panyals que semblen per jugar a nines… però alhora, era molt bonic veure com els netejaven, canviaven i els alimentaven, de fet, ha de ser preciós treballar de llevador/a ;-). Jo, quan vaig néixer, enlloc de tenir problemes de poc pes, en tenia per massa, perquè enlloc de néixer als 9 mesos, vaig néixer als 9 i mig :P.
*I ja que estem a l´àmbit hospitalari, se m´ocórre una altra cosa… ahir em vaig preguntar, especialment… per què sempre que hi anem, ens hem de posar aquelles bates obertes per darrere, que enlloc de tapar-te amb cert pudor, el que et dóna la sensació és de què encara et deixen més despullat i amb el cul a l´aire? Qui les va inventar i amb quin fin?? Per què no sobra mai un pam de tela que et doni la volta???

[@more@]

5 comentaris

Ben amarga i ben negra

Si, avui ho heu llegit bé, no estic parlant de la xocolata negra, un dels meus vicis (com molts ja sabeu), si no… de la cervesa negra!!! I és que no sé si ho sabeu, però avui és el dia de St. Patrick´s, patró de la verda Irlanda, i quan m´he llevat, m´he despertat amb un missatge d´un bon amic recordant-m´ho, i comminant-me a pendre´m una pinta, per trencar la maledicció que diu que, si no te´n beus una avui, tindràs 7 anys de mala sort en el sexe! Bé, com sempre, no sé si això és cert, però el que és veritat és que me la pendré igualment, més que res, perquè m´encanta degustar l´amargor els dos dis d´escuma groguenca i espessa que s´acumula al capdamunt (i a vegades, no sé si us heu fixat, però queda la forma la imatge del trèbol del sortidor quan te la serveixen… vulgueu que no, dóna sort, o això diuen, oi?)… potser és una de les úniques cerveses en què, si hi ha excés d´escuma, no em sap greu… per continuar palpant amb els dits la fredor de les gotes que es formen per condensació a fora del got i disfrutant de l´últim glop foscament alcohòlic i dens, que perdura més enllà d´haver-lo engolit… Aaaaaiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, i encara no són ni les 10 del matí!!! I ja que sóc aquí, aprofito per enviar una abraçada a l´Unmei i la resta de catalans que viuen, per circumstàncies diverses, a Eyre :-).

[@more@]

15 comentaris