Revival musical

Us enrecordeu de la mítica Bailar Pegados del Sergio Dalma??? Els que sou dels 80, com jo, segur que guardeu memòria del clàssic marí dels ViceVersa (Tu piel morena sobre la arenaaaaaaaaaaa, bailas igual que una sirenaaaaaa…… amb ball inclós i poesia en moviment), algun que altre toc electrònic dels OBK, la melancolia dels Duncan Dhu, la vena macarra de Los Rebeldes o el xicot zombie de l´Alaska i Dinarama, i és que ho heu endevinat!! Ahir vaig fer neteja d´armaris i vaig trobar la meva vella capsa de cintes mig oblidades (aaaaiiii, sembla que va ser ahir quan les escoltava, un minut de silenci per l´extinció de les cintes de crom i ferro que ens van acompanyar en tants bons moments d´antigues excursions automobilístiques amb la família i situacions afins), i se´m va començar a caure la llàgrima quan vaig veure velles glòries que en el seu moment havien estat les meves cançons preferides… fins i tot vaig trobar uns grans èxits de l´Onda Vaselina (bastant crescudets ara per ara, on s´hauran deixat les faldilles que voleiaven i els tupès?)! I això parlant de les cançons en castellà, perquè parlant del rock català ja m´hi podria estar hores, despedaçant cossos amb els Lax´n Busto, viatjant a l´empordà amb els Sopa de Cabra (l´altre dia el vaig escoltar sopant al Via Fora manresà, quins records… sigh…) i esborronant-nos amb els Pets… la veritat és que no sabria triar quina és la cançó que em va marcar més en aquella època, i vosaltres?

[@more@]

19 comentaris

Destinats o predestinats?

A una amiga meva li agrada molt tirar les cartes, fins i tot ha fet un curs sobre el tema, i hi té molta traça ;-). A mi encara no m´ho ha fet (ja trigues nenaaaaaaaaaa, ho dic per si ho estàs llegint, eeeehhhh??) però algun dia ho farà, i jo em pregunto… fins a quin punt ens ho podem creure, aquestes prediccions? És el nostre llenguatge corporal el que ens traiex davant d´un endevinaire, ens diuen el que volem sentir, realment som tan transparents i tots busquem les mateixes coses, amor, salut i diners??? Us han tirat mai les cartes? Es van complir els pronòstics ;-P o bé us han exorcisat mai d´un mal d´ull provocat per algú altre? Perquè clar, la nostra part racional ens fa pensar que tot això no és més que un engany, que ningú ens pot predir el que encara ha de passar, cosa que també ens dóna cert aire de llibertat de triar els nostres camins vitals. Però jo també crec que sempre tindrem una petita part somiadora dins nostre que creurà que ja té un destí prefixat, perquè suposo que els éssers humans sempre busquem una seguretat que mai podrem assolir, a tots ens han passat aquelles casualitats còsmiques que no podem explicar, al cap i a la fi, les lleis de la natura encara ens han d´ensenyar moltes coses que per a nosaltres, ara mateix, són inexplicables… Jo per si de cas, no temptaré a la sort, no vull que ningú em posi dos velas negras :P!

[@more@]

32 comentaris

Oda als dinars de diumenge

Aiiiiiii, què bé que es dina a casa els caps de setmana! Quan t´omple aquella mandra després del postre, sabent que pots permetre´t el luxe d´estirar-te una estona a fer la migdiada, i que fins i tot pots enganxar-la fins al dia següent… amb aquella parsimònia de tardes llàrgues i lànguides… és que a mi em toca dinar cada dia fora de casa, molt cops en 15 minuts (si, ho sé, no és sà, però molts cops els experiments no perdonen), i no tens temps de disfrutar de res, només de pensar en què faràs després de dinar per poder acabar a una hora decent. I una part que m´encanta d´aquests dinars de diumenge són les llargues xerrades amb la família, en què podries estar-te hores remenant la cullereta del cafè, sabent que si se´t refreda, te´n vas a la cafetera a fer-te´n un altre, tranquilament i sense preses, escoltant el soroll de vapor de la màquina, i tornant a la taula a continuar amb la conversa… què dineu de gust i agafeu forces per la setmana que ve ;-)!

[@more@]

14 comentaris

El dia de les magdalenes!

En vista de què aquesta tarda és pràcticament impossible sortir de casa i anar enlloc, m´he posat les xiruques, he caminat per sobre de la neu com he pogut i m´he arribat al meu piset a estrenar el forn que hi tinc per fer unes… magdalenes!!!!!!!!!!!!! I com que estic molt orgullosa d´elles i no m´ha explotat la cuina durant el procés, us poso una foto, a veure què us semblen aquestes 17 preciositats (bé, ara ja són 13) … A la recepta tradicional hi he afegit llevat i uns trossets de xocolata negra al 78% de cacau que tenia per aquí, que ha quedat mig desfet ….mmmmmmmmm!!!!!
La recepta és superfàcil (vaja, que ho he pogut fer fins i tot jo!), així que us la poso tot seguit, només us fa falta poc més de mitja hora del vostre temps! Per cert, algú sap d´on van sorgir les magdalenes?

[@more@]

Magdalenes de la iaia

Ingredients

4 ous

150 g de sucre

200 g de farina

50 g de mantega

1 llimona

1 sobre de llevat

(els trossos de xocolata, fruita del bosc, etç és opcional)

Preparació

En un cassó hi tireu els 4 ous (clara i rovell) conjuntament amb els 150 g de sucre, batent-ho fins a obtenir una massa ben esponjosa. Llavors hi tirem els 200 g de farina, els 50g de mantega fosa i les ratlladures de la llimona (fins que ens sembli adequat), remenant-ho tot.

Agafem els motlles (jo els he fet servir de paper, però això va a gustos) i hi tireu la pasta a la meitat de la seva capacitat (que ja sabem que la massa puja). Couem les magdalenes al forn a mitja temperatura fins que estiguin cuites al nostre gust (unes 10-15 minuts). Jo ja no torno a comprar magdalenes al forn de pà ;-)!!

8 comentaris

A veure qui ho endevina

Quina planta o arbust s´amaga sota d´aquests 10 cm de neu a una de les torretes del meu jardí particular? S´accepten apostes :P!!

(Per cert, una pista: no és la Poinsettia abandonada que vaig rescatar l´hivern passat, jejeje!! Gràcies mama per la foto!)

[@more@]

12 comentaris

Seguritat Social i dret a l´atur, per fi?

Acabo de llegir el diari i no me n´he pogut estar (avui estic molt activa, ja ho veieu, jejejeje), el Govern ahir va aprovar que tots els becaris predoctorals del Ministeri de Ciència i Educació, des del primer any, cotitzin a la Seguretat Social i tinguin dret a l´atur, no només quan ja s´assolís la suficiència investigadora o DEA… jo estic en el meu 3r any camí del 4t i no sé com m´afectarà això, perquè entre que el Govern ho aprova i la mesura es fa efectiva… igualment, és una notícia per celebrar-la, no trobeu??? Per si voleu fer un cop d´ull a les regulacions dels becaris i les reivindicacions que es duen a terme, visiteu els Precarios.

[@more@]

4 comentaris

Año de nieves…

…Año de bienes??? Tindrà raó aquesta gran dita de les iaies? Perquè si és així, ja m´estic fregant les mans, aquest any augura ser fantàstic, més que res perquè m´he llevat aquest matí (bé, de fet ho acabo de fer…) i m´he trobat amb què la meva finestra s´ha convertit en una postal pessebrista i quadre muntanyenc… està tot nevat! Ahir us deia que al final la cosa no va quallar, però per la nit va començar a nevar i no ho ha deixat de fer fins ara… no fa molt fred ni hi ha molt gruix de neu, de fet és bastant tova i els cotxes circulen, però igualment impressiona aixecar la persiana i trobar-te imatges com aquestes:

Aquesta és la vista que tenim des de la mini-terrassa del pis dels meus pares… i els flocs de neu continuen caient amb lentitud, intento agafar-ne un amb les manes i se´m desfà, no em dóna temps a veure si és veritat que els flocs són com els pinten, amb aquesta forma geòmetrica tan bonica… quina pena no tenir un microscopi a la vora 😉

[@more@]

4 comentaris

Neu a Manresa!

Avís a tots els manresans i manresanes que treballen fora, com jo!!! M´acabo d´assebentar (potser vosaltres ja ho sabeu) que a Manresa l´aiguaneu que ha estat caient durant aquesta matinada/matí continua caient amb parsimònia i sembla que pot començar a quallar… de fet han tallat l´Eix… us ho dic perquè estigueu alerta per tornar a casa, jo intentaré fer-ho com abans millor, no sigui que em torni a quedar penjada al tren com fa 4 anys… de fet segurament al final s´aclarirà tot i no hi haurà problemes de transport a la tarda, però per si de cas millor anar previngut que passar tota la nit en un pavelló municipal habilitat d´urgència, oi ;-)?

[@more@]

10 comentaris

Algú ha perdut un bitllet de 10 euros?

La setmana passada passejava distreta i amb la vista desenfocada, cansada i amb ganes d´arribar a casa. El destí va voler que variés la ruta habitual, que em sentís original i volgués passar per un altre carrer… el fet és que enmig hi vaig trobar un bitllet de 10 euros!!!!!!!!!! I era de veritat (de fet, la gent hi passava pel costat pensant que era de mentida, suposo…)! Va ser un d´aquells moments en què em va abandonar la vergonya i vaig decidir acotar-me, pensant que seria fals i que faria la pena, havent d´amagar la cara de les mirades mig divertides del carrer (aquella manera de mirar que vol dir, en realitat… Pringadaaaaaaaa!!), però no, neeeeeennns nooo!!! Ho vaig encertar! Així que més contenta que un gínjol, vaig pensar en què invertir-ho, i com que encara no ho sé, com la rateta que escombrava l´escaleta, tinc el bitllet dins la cartera, així que si el bitllet és vostre (i ho podeu demostrar, amb proves d´ADN, etç) potser arribeu a temps de recuperar-lo… o no :P! Aquí us poso la imatge per si us sona…

[@more@]

15 comentaris

La Mamasita

Ja que avui estic culinària, de pas us poso una recomanació per anar a dinar, especialment si teniu poc temps i pocs diners (com gairebé tots, vaja ;D!!)! Es tracta del restaurant La Mamasita, que es troba a l´Avinguda Sarrià (una mica més amunt de la Filmoteca de Catalunya), i que vaig conèixer la setmana passada, tot i passar-hi mil-i-un cops per davant! El local és molt ampli, amb un cert aire colonial augmentat per la presència d´unes arcades boniques i que em semblen molt elegants. Així el lloc causa bona impressió només entrar-hi, i el menú del migdia està força bé, amb un preu d´uns 7, 5 €… també trobo que té raconets molt romàntics, sobretot els del fons del local, que donen a una espècie de pati interior. Molt recomanable el iogurt amb coulis de fruits del bosc, si ho trobeu a la carta ;-)!

[@more@]

4 comentaris