La Sacher de la Wt

Publicat el 26 gener 2006 per nica

La Sílvia, una de les meves companyes, m´ha passat la recepta de la deliciosa Sacher que va fer pel seu aniversari el dimarts, i aquí la teniu, pels que en un dijous com avui no sabeu què fer amb el vostre temps lliure i voleu submergir-vos en oceans de xocolata…. :P!

[@more@]

Ingredients pel pà de pessic

150 g de xocolata negra

120 g de farina

150 g de sucre

100 g de mantega

4 ous

1 culleradeta de llevat en pols

Pel farcit

Mermelada d´albercoc o de gerds

Per l´almíbar

100 g de sucre

1 got de vi d´aigua

rom negre (mmmmmmmmmm!!!!!!!!)

Per la cobertura

150 g de xocolata fondant

150 ml de nata per montar

75 g de mantega

Preparació

El primer que farem serà desfer la xocolata i la mantega del pà de pessic i el deixem atemperar. En un recipient fondo batem els rovells amb la meitat del sucre, afegim la xocolata fosa i la mantega (no han d´estar calents) i remenem bé fins obtenir una massa homogènia i lleugera. Llavors afegim la farina amb el llevat tamitzada. Muntem les clares a punt de neu i incorporem cuidadosament la resta de sucre, afegim les clares i untem un motllo amb mantega i farina, i llavors hi aboquem la massa amb l´ajuda d´una paleta. Posem el forn a 180ºC, 25min, i un cop ha transcorregut aquest temps, baixem el forn a 160ºC i el deixem 25 min més. Hem de verificar que el pà de pessic està fet tot punxant-lo.

Un cop fet i refredat, el desmotllem, fem l´almíbar escalfant l´aigua i el sucre durant 5 min, afegim un rajolí de rom, obrim el pà de pessic per la meitat i hi escampem aquest almíbar amb una cullera. Untem la mermelada i tapem amb l´altra meitat del pà de pessic.

Per fer la cobertura, escalfem la nata fins que comenci a bullir, retirem el foc i afegim la xocolata tallada a trossets i la mantega, removent amb una cullera de fusta fins que es desfacin tots els ingredients. Posem el pastís damunt d´una reixeta (col.locant un plat sota la reixeta) i recobrim el pastís amb xocolata. Quan ho haguem enllestit, passem el pastís al plat en què s´hagi de servir i el posem a la nevera fins que la xocolata s´endureixi (millor unes 2-3 hores). I ja està :-)!

12 comentaris

El meu primer de ben blanc!

Publicat el 25 gener 2006 per nica

Aquest matí m´he pentinat a consciència… bé, de fet ho faig cada matí, però avui m´he llevat amb la vista ben enfocada, i els meus ulls han anat a parar a un estrany ent que ha sorgit del meu cap… estic parlant de la meva primera cana!!!!!!!! Aggggggghhhhhhhhh! I ben llarga que era, com és que no l´he vist abans???? S´estava amagant dins de la inmensitat del meu cuir cabellut, i llavors ha sorgit la part més supersticiosa de mi, pensant… si me l´arranco es farà realitat la profecia que diu que per cana arrancada, te´n surten 7 de noves?, però llavors ha contraatacat la vena més científica, que deia que Potser millor preservar el primer pél albí del teu cap, qui sap si serà l´únic?, així que he decidit reflexionar abans d´actuar… o bé passo directament a comprar-me el Lady Grecian 2000 ;-)?

[@more@]

11 comentaris

Me´n vaig a Washington DC!!!

Publicat el 24 gener 2006 per nica

Bon dia nens i nenes bloggers!!! Avui he començat el dia amb més bon humor que mai perquè m´acaben de dir que m´han acceptat un treball (en format pòster, sort!!) per un congrès de l´Associació Americana de Recerca del Càncer, que tindrà lloc a l´Abril a Washington!!! La veritat és que no m´ho acabava d´esperar, i quan m´ho han dit m´he posat molt contenta! Amb una companya meva, a qui també li han acceptat un projecte, hem planejat de passar-nos també per Nova York uns quants dies, m´estic començant a atabalar amb tots els preparatius ;-)… de fet ja vaig anar a Nova York i Washington fa uns 6 anys amb els meus pares, però ara no serà el mateix :-)… De fet, encara no m´ho crec… i jo que aquest any havia planejat de no anar gairebé de vacances enlloc…! Realment, les coses passen quan menys te les esperes (eeehhh Aladern i Mery Cherry ;-)??).

[@more@]

17 comentaris

Mai us quedeu Alone In The Dark

Publicat el 23 gener 2006 per nica

Continuant amb la vena cinematogràfica que m´inunda aquests dies, ahir vam anar a veure Alone In the Dark… bé, primer haig de dir que volíem anar a veure Jarhead, però per qüestions d´horari no va poder ser, i com que teníem ganes d´anar al cine, vam acabar davant de prop de 2 hores d´una de les pitjors pel.lícules que he vist últimament… per respecte a les vostres neurones, i si us ho podeu evitar… no l´aneu a veure!!! Plena de violència gratuïta, lliga els temes clàssics de civilitzacions perdudes, Indiana Jones, un monstre entre Alien i Predator amb escenes de trets sense sentit, en un argument totalment abstracte amb un final com Abre los Ojos… en aquest cas, el refregit se m´ha empatxat… no dic que el videojoc en què s´ha basat la pel.lícula no estigui bé, però la resta…. buff… el Christian Slater no és el que era (sniff!!).

[@more@]

12 comentaris

In her shoes

Publicat el 23 gener 2006 per nica
Pot semblar una pel.lícula frívola, però a mi no m´ho ha semblat, En sus zapatos, on es narra la història de dues germanes ben diferents entre elles, la Rose (Toni Collette), advocada formal i responsable sense gaire èxit amb els homes; i Maggie (Cameron Diaz), sense feina i que viu la vida depenent dels homes. No és una pel.lícula del tot romàntica ni comèdia, no sabria com descriure-la. El millor crec que és la interpretació de la Toni Collete i els seus diàlegs encertats… bé, jo no tinc germans (per sort o dissort, no ho sabré mai) però els diàlegs entre elles no tenen desperdici… per cert, no se m´hagués ocorregut mai barrejar llet damunt d´un gelat Häagen Dazs! Una idea que m´ha encantat és que es mostra que, realment, què es considera ser una persona d´èxit a la vida, si no la disfrutes com l´estàs visquent, ni com treballes, ni amb tot el que t´envolta= Encara que siguis advocada i et dediquis a passejar gossos, si ets feliç fent-ho, per què no ;-)? I per cert, vosaltres teniu una peça de roba preferida??? La meva crec que són els mitjons de ratlletes :P.

[@more@]

5 comentaris

Una tarda per a mi soleta

Publicat el 22 gener 2006 per nica
Sembla increïble, però feia molts dissabtes que no em trobava amb un tros de tarda sense res per a fer, i sense moltes ganes de fer res tampoc… entre un matí relaxant amb una classe extra de ioga (pels qui esteu posats en el tema, una hora de ioga nidra… em va deixar feta un nyap, no podia ni llevar-me del sofà després durant tot el dia…) i el cansament que duia acumulat tota la setmana (m´estic fent massa gran? M´haig de preocupar perquè ja no aguanto com abans? La meva resistència està davallant… ara dormo durant una nit 6 o 7 hores i necessito 10 dies per recuperar-me tot seguit…), em vaig asseure davant de l´ordinador, em vaig encendre una espelma de vainilla que pul.lulava per damunt la taula, em vaig fer un bon rooibos (també de vainilla, casualitats de la vida) i em vaig posar a veure pel.lícules semiromàntiques atrassades, jo sola enmig de l´habitació, amb una manta ben posada a damunt i el meu gos adormit als peus… una estampa ben familiar… i m´ho vaig passar molt bé… sense fer gairebé res! Doncs bé, la primera pel.lícula en qüestió va ser El Amor es lo que tiene, i em va sorprendre gratament!
Bé, tampoc és una obra mestra, però si que és prou original i divertida com per passar una bona estona. També m´ha fet plantejar com canvia la gent durant els anys, com canvien els objectius, i com a vegades passen persones per la teva vida que poden ser importants, i no te n´adones, i tornen a passar per la teva vida un altre cop… i tampoc te´n tornes a adonar… i en principi semblen ser persones com les que t´has anat trobant sempre, fins que esdevenen el centre de la teva vida i ja no pots prescindir d´elles mai més. És el poder de les trobades fortuïtes, un clàssic molt explotat al cinema (heu vist Before Sunset i Before Sunrise?) però que sempre té el seu encant, saber que la vida mai surt com l´havies planejat, i que sempre queden ocasions de sorpresa….

[@more@]

4 comentaris

Ulleres!

Publicat el 21 gener 2006 per nica

Seguint l´exemple de la Unmei i la Menxu, jo també us poso una foto de les meves ulleres, que són així…

Porto ulleres des de fa 20 anys, tot i que ara només me les poso per llegir perquè les diòptries m´han baixat moltíssim (tinc hipermetropia i una mica d´astigmatisme a l´ull esquerre), i tot i que no es veu molt bé… són vermelles!! Fa tants anys que les porto que ja són part de mi ;-), potser d´aquí poc me les renovo i tot!

[@more@]

9 comentaris

Caixes dins de caixes

Publicat el 20 gener 2006 per nica
Ahir pel vespre una sorpresa m´estava esperant damunt la taula, un regal de Nadal d´una amiga meva d´Estats Units, i tan inesperat era que quan l´he vist no sabia si obrir-lo per no perdre l´efecte… només la caixa m´ha fet sentir estimada, saber que algú, molt lluny de casa teva, pensa en tu i ha invertit una petita part del seu temps donant voltes i pensant en cosetes que et podrien meravellar i que, en veure-les, et recordessin d´ella. Ho ha encertat tot, sempre ho fa, i espero que durant molts anys ho continuiï encertant, perquè aquest petit detall m´ha alegrat més que mai el dia :-). Tant debó tots els dies amaguessin sorpreses com aquestes!

[@more@]

7 comentaris

Llicó de planxa número 2: què planxar i que no

Publicat el 19 gener 2006 per nica
Aquests dia parlava amb un dels meus amics sobre els perills insospitats que s´amaguen dins de les etiquetes de les peces de roba, com ara aquelles que no es poden planxar… per què, com planxes una peça que no pots planxar sabent que si no ho fas quedarà tota arrugada? Llavors ell em va passar una foto d´unes bermudes que té que no es podien planxar, i en fer-ho, gairebé se les endú amb la planxa… solució? Li va posar dues enganxines a la zona afectada i se les continua posant… de fet, ell m´assegura que ha notat un augment de l´afluència de mirades a la zona quan camina pel carrer… per què serà :P??

[@more@]

8 comentaris

Estampes de capvespre

Publicat el 18 gener 2006 per nica

Continuant amb la sessió fotogràfica del Bard, ho he hagut de fer i posar aquesta foto que em deixa bocabadada…

Així com un dia vaig dir que m´agradava veure com començava el dia i que m´hi podria estar hores contemplant el viatjar dels núvols en un cel ben clar… avui també dic que m´agraden les postes de sol com les de la foto, em sembla un contrapunt romàntic i nostàlgic per acabar el dia i somiar en el que faràs l´endemà… també m´ha vingut al cap un comentari de´n Dan que es deia Colors, i m´he posat a pensar en com veurien aquest mateix paisatge unes abelles que estiguessin pol.linitzant alguna flor dels voltants… potser lilós amb franges de groc?

[@more@]

7 comentaris