El Bard m´ha enviat unes fotos molt suggestives, i una d´elles és aquesta que us poso aquí i que m´ha fet venir salivera…
És que m´encanta la xocolata, de tots tipus, però especialment la negra , que en prens una mica i notes tota l´amargor a la punta de la llengua… xocolata amb menta, xocolata amb mel, xocolata amb nata, xocolata amb nous… quina diversitat i quant poc temps per disfrutar-ho!!! Anem a fer una xocolatada? Ja m´estan venint ganes…
[@more@]
[@more@]
Aquests dies el Lluís, un dels meus companys de laboratori, m´ha regalat una foto preciosa de les cèl.lules amb què treballem nosaltres, cèl.lules de leucèmia (pels que no ho sabeu, la leucèmia és el que es coneix com càncer de la sang, que sorgeix per proliferació descontrolada de glòbuls blancs), i m´ha semblat tan bonica (potser per deformació professional :P!) que he pensat en penjar-la per a tots vosaltres:
D´entre elles en podeu veure què es divideixen, i en una fins i tot es veuen els cromosomes de color vermell dins d´una de les cèl.lules que s´estan dividint. A què es bonic el nostre cos?? I nosaltres molts cop ens n´oblidem i el maltractem!!!!
[@more@]
Ostres tu, feia dies que no disfrutava tant menjant-me una senzilla truita de formatge i una amanida de tomàquet amb un pessic d´orenga… de fet crec que sóc una persona a qui més o menys li agrada tot tipus de menjar, però després m´he posat a pensar que, si per exemple, aquesta fos la última nit de la meva vida (toquem fusta perquè no ho sigui!!) i en fos conscient, i volgués fer el meu Últim Sopar amb els plats que més m´agraden… no sabria què triar! Potser una fondue de xocolata amb fruites, una taula de formatges acompanyada d´un bon vinet per empassolar-s´ho tot, una amanida amb fruits secs, un shawarma o potser un lluç farcit amb pomes?… la veritat és que no em puc decidir… vosaltres què menjarieu?
[@more@]
Normalment em trobo moltes freakades per internet, però la de la cançó del Terremoto de Alcorcón crec que supera el que he vist últimament, els escalfadors tenen la seva gràcia i pensava que aquestes malles roses ja no es trobaven al mercat des dels anys de Fama! Això si, m´he fet un tip de riure quan ho he vist que encara se´m cau la llàgrima, si és que hi ha gent que no té vergonya de res… ;-)! (tenen mèrit trobar la cançó amb noves rimes i que quadri amb el ritme… i també poca feina :P)
Aquí teniu una imatge d´aquests elements de la dimensió desconeguda, que canten joies com…
"…Cada vez que pagues la mensualidad
te daré fabada litoral…" o
"… Ponte tus mayas te lo pido por favor,
yo quise ser Bimba Bosé y sólo he conseguido
ser Aramis Fuster…"
[@more@]Aquests dies m´estic llevant molt més d´hora del que ho faig normalment, marxant de casa quan és molt més fosc del que és habitual i tornant quan encara ho és més. És una sensació estranya quan passeges pels carrers i no hi ha absolutament ningú i sense cap soroll, i pot arribar a ser depriment quan el cansament acumulat es barreja amb la resignació provocada per imaginar com la gent està dormint tranquilament a casa mentres tu ja ets camí de la feina… llavors és quan arribo a l´estació i em trobo les persones que comparteixen la meva situació, amb els ulls en diversos graus d´obertura, i ja no em sento tan sola anímicament, units tots per la crida inclement del despertador… Ànim, ja queda menys pel divendres ;-)!
[@more@]
He arribat a una conclusió: em fascinen els aeroports! Hi he anat desenes de cops, a aeroports ben diferents, i sempre m´arriba aquesta sensació de descoberta.Podria passar hores asseguda mirant la gent com va amunt i avall empenyant maletes de diferents colors i mides, amb carretons o sense, abraçant-se després d´un retrobament o bé delerosos per anar a llocs desconeguts on hi han posat esperances i somnis… potser és que associo l´aeroport amb vacances, o que tot té un aire surrealista de canvi i moviment, o que fins i tot és divertit imaginar la vida d´aquestes persones atrafegades facturant i a què es dediquen que no tornaràs a veure mai més… el fet és que ja m´estan venint ganes de volar :-)!!
[@more@]
Feia uns quants dies que no llegia poesia i avui ha caigut a les meves mans aquesta composició que em porta molt bons records, perquè te´l dedico a Tu, i no calen més paraules :-).
(Carles Camps Mundó)
Nota a peu de Post: Admiro els poetes i escriptors que són capaços d´expressar amb les paraules adequades els seus sentiments… a vegades penso que m´hagués agradat tenir aquest do de paraules… però vaja, també crec que cadascú té el seu do particular, només fa falta trobar-lo!!
[@more@]
[@more@]
[@more@]
