[@more@]
Hola a tothom!! Ja torno a ser a casa, després de la meva mini ruta per terres alemanyes ;-), i us haig de dir que al final conservo tots els dits de les mans i peus, les orelles i fins i tot el nas perquè no ha fet gaire fred, fins i tot es pot dir que en alguns moments vaig passar calor, i jo amb la maleta plena de jerseis gruixuts!
Vaig començar el viatge malament, amb un retard del vol de 3 hores, però l´he acabat de conya, arribant fins i tot abans d´hora (i amb les maletes esperant a la cinta abans de què arribessin, eficiència alemanya segur!). Doncs bé! M´he fet un bon tip de menjar les delicioses salsitxes alemanyes acompanyades d´un parell de tasses de Glühwein (com molt be deieu, Luthien i Dan, és més que típic i està força bó, els alemanys en prenen a totes hores) i d´observar l´obsessió que tenen els alemanys amb el Nadal! A part de què totes les cases estaven decorades (i la majoria molt maques, tot s´ha de dir), a tot arreu hi havia mercats de Nadal i gent passejant amb barrets de Pare Nadal, i només estem a 6 de desembre ;-).
Frankfürt en si és una ciutat gran i cosmopolita, essencialment de negocis, on es pot visitar el casc històric central, però que està reconstruït. Si viatgeu a Alemanya us recomano que agafeu un cotxe i aneu fent una petita excursió pels pobles del voltant, com Würzburg, Marburg (eiiii!!!! Ja sé d´on surt el virus de Marburg! No és conya que al poblet, que és preciós, hi ha un centre d´investigació de virologia brutal) i Bamberg, ja que no van ser tan afectats per pels bombardejos de la segona guerra mundial, conservant autèntiques joies arquitectòniques. El millor de tot és que els alemanys entenen l´anglès molt bé perquè l´aprenen de petits a l´escola, així que viatjar per les seves carreteres és fantàstic de cara a anar pel teu compte … i més tenint en compte que no tenen límit de velocitat ni es paguen peatges (això si!! El transport públic és caríssim, un trajecte de 30 minuts en tren et pot costar, anar i tornar, uns 15 euros).
A part de tot plegat, com a casa no hi ha res, com he trobat a faltar l´oli d´oliva entre d´altres coses 😉
[@more@]
[@more@]
Fa poc que m´han passat una espècie de recopilatori dels Yo La Tengo, i haig de dir que m´ha agradat bastant, amb cançons com aquestes….
Whatever you want from me
Whatever you want I´ll do
Try to squeeze a drop of blood from a sugarcube
Try to be more assured, try to be more right there
Try to be less uptight
Try to be more aware
Whatever you want from me is what I want to do for you
Sweeter than a drop of blood from a sugarcube…
SugarCube
[@more@]
[@more@]
[@more@]
… per la Susan Seddon Boulet, pintora amb certs aires new age…us heu plantejat mai la poca importància (exceptuant l´edat contemporània, per sort) que se li ha donat a les pintores en la història de la pintura? 
A vegades em sento així, buscant la meva lluna en una nit sense estels…
[@more@]
Vet aquí que una vegada existia una Ponsettia (àlies Planta de Nadal) que es va trobar, d´un dia a l´altre, viatjant d´un ambient acollidor i festiu a ser veïnia, en la nit més hivernal i freda després de Reis, d´un contenidor d´escombraries, tot fent companyia als embalums de joguines i regals que esperaven l´arribada del camió de l´abocador. Va donar la casualitat que, en aquells moments, una biòloga despistada passejava per aquell fosc carrer i es va fixar en les branques despullades de la petita Ponsettia i les restes trencades del paper brillant de regal que havien quedat del vestit de festa amb què s´havia vestit la torreta durant les festes. A la noia li va fer tanta pena que se la va endur a casa. Amb només una espurna d´esperança la va plantar al balcó a un lloc on hi hagués molta llum, tot creuant els dits perquè es revifés i arrelés al seu gust.
EPÍLEG: La petita Ponsettia es va fer gran i avui dia il.lumina més que mai el racó on es va plantar, tota plena de fulles verdes i vermelles celebrant amb la seva presència l´arribada del Nadal. Esperem que continuiï sobrevisquent, perquè amb el fred que fa durant l´hivern manresà….
PER REFLEXIONAR: Se´m posa la pell de gallina només pensar la multitud de Ponsettias, pins i avets que la gent llençarà a les escombraries després de les festes, ningú se n´adona de què també són éssers vius que mengen i respiren com nosaltres, entre d´altres coses???
[@more@]
[@more@]
Ahir per la tarda-vespre estava esperant el tren per tornar a casa i em vaig posar a mirar les vies del tren, i vaig caçar just a temps el moviment d´un petit ratolí que furgava entre les escombraries i intentava endur-se un trosset de pela de taronja cap a sota les vies. Feia molts dies que no veia ratolins passejant pels rails, i tot i que a molta gent els hi fa fàstic i/o por, la veritat és que els ratolins sempre m´han caigut simpàtics. Aquest petit fet va fer que se´m dibuixés un bon somriure a la cara després d´un dur dia de treball….
[@more@]
