Muerte de una heroína roja

Fa uns dies l´Ignasi em va regalar (gràcies maco!) un llibre inesperat i que no coneixia, Muerte de una heroína roja, de Qui Xiolong. La novel.la és del génere policíac, i tot i que no n´acostumo a llegir, d´aquest tipus, haig de dir que des del principi m´ha enganxat. L´acció se centra al Shangai dels anys 90, en plena transició política i econòmica a la Xina. L´inspector poeta Chen ha d´investigar l´assassinat d´una treballadora model que té fortes implicacions polítiques, implicant-se en una trama que no havia sospitat. Per començar, la història em va fer molta gràcia, després de què l´any passat visités la Xina i me n´adonés dels grans canvis que està visquent la seva societat. Però a més a més, la novel.la és realment molt interessant pel que fa a l´anàlisi i retrat de la situació del gran gegant asiàtic i la seva cultura, tant debó me l´hagués pogut llegir abans d´anar-hi de viatge! A part de les constants al.lusions a la poesia xinesa que apareixen al llibre (que són molt originals pel que fa a temàtica i mètrica, per a un lector occidental), també cal destacar totes les referències a l´exòtica cuina xinesa, que no té res a veure amb els rotllets de primavera que hi ha per aquí (de fet, nosaltres allà ni els vam veure!!). En conclusió, un descobriment inesperat, m´ha agradat molt!

[@more@]

Comentaris tancats a Muerte de una heroína roja

Festa revival a l’ As de Copes

Una de les meves molt estimades labmaniakes està organitzant amb la seva colla una festa amb música a partir dels 90 a l’ As de Copes (Granollers) per aquest dissabte 20 de maig. Jo no hi puc anar perque precisament aquell dia tinc l’ acomiadament de soltera de la meva amiga (tambe es coincidència!! Ja us explicaré detalls sucosos més endavant…) pero us ho recomano totalment per aquells que voleu recordar "vells" temps i no sabeu el que fer aquest cap de setmana!!

[@more@]

10 comentaris

Il mondo dil cuore

Avui en arribar al laboratori m´he trobat la colla fent una ullada a una nova revista de premsa del cotilleo, la Cuore (Elies!!!! Que era en temps de descans, eeeehhhh?), i ja hi hem estat: que si mira quina cel.lulitis té aquesta, que com pot dur la tanga així aquella, que si mira que l´altra, amb la pasta que té, no va ni al perruquer i mira que vesteix hortera, que com pot ser –amb veu plenament indignada– que s´hagin retocat tant determinades famoses… en fi, que hem satisfet àmpliament les nostres ànsies criticatòries i cotilleístiques més profundes. I qui no s´ho mira, de tant en tant, aquestes revistes i programes que abunden per tot arreu sobre la vida dels altres? És que no en tenim prou amb la nostra? Per què necessitem saber de gent que ni ens va ni ens ve, que a sobre cobren altament per 5 segons "de glòria" (bé, també s´ha de discutir fins a quin punt estariem disposats a cobrar a canvi de vendre la nostra dignitat i vida privada) quan nosaltres hem de pencar com uns descosits per un sou que no arriba ni a ser mileurista? És biològic i té una funció social aglutinadora quan un grup de gent critiquem a algú altre? A més, no us dóna la sensació de què a l´estiu, la cosa encara prolifera més?

[@more@]

4 comentaris

Haseeee calooooor

Pràcticament ja ha arribat l´estiu, i m´encanta veure com els dies s´allarguen, com es fa abans de dia i com les nits es fan eternes… però a part d´aquesta visió romàntica de l´època… el que no suporto és… aquesta xafogor que ens està caient a sobre!!!!!! Començo a notar-me enganxosa per tot arreu, surto de casa i ja començo a suar, i només són les 7 del matí! Veus la gent passar alguns amb màniga curta, altres amb tirants, però encara queden els més conservadors, que duen màniga llarga… Agafo el tren i sembla que la temperatura es torna a estabilitzar, però horror!!! Posen l´aire acondicionat al màxim i llavors te n´alegres d´haver dut la jaqueta prima des de casa però que pràcticament has carretejat durant tot el camí. S´acaba el trajecte i tornes a introduir-te en un forn, i així tot el dia, i això és només el començament de la temporada… Conclusió: el gel dels pols s´està desglaçant, cada cop sembla que la calor arriba anualment abans, no has d´anar a la sauna del gimnàs perquè la tens a casa i a la fina, i arriba el moment en què enganxo més encostipats de l´any… què m´està passant??? És normal o bé les meves hormones s´estan revolucionant??

[@more@]

12 comentaris

Vampiritzada

Se que fa molt poquet us vaig escriure sobre l’ Anne Rice i un dels molts llibres d’ aquesta autora que corren per casa i que m’ havia decidit rellegir. No m’ he pogut estar de tornar a passar-me per aqui per recomanar-vos, un altre cop, dos llibres seus sobre el tema, amb la diferencia que son histories de vampirs que comencen i acaben (m’ encanta llegir, pero la veritat es que quan comenca una saga i no hi ha manera d’acabar de comprar tots els llibres, la cosa em comenca a cansar, al final ja no m’ enrecordo ni del nom dels personatges!!!). Es tracta de les novel.les Pandora (una vampira de l’ imperi roma) i Vittorio (un vampir que sorgeix en ple renaixement italia, a la Florencia dels Medici). Crec que l’ autora te una manera d’ escriure que enganxa totalment, les descripcions, lluny de fer-se pesades, aconsegueixen realment transportar-te a la epoca en que se situen, i em confirmen que el seu talent es manifesta realment en el tema del vampirisme. Em sorpren veure com la mitica figura del Vampir es i ha estat tan mitificada i admirada en tants paisos i epoques, i de fet no es estrany creuar-se amb algun aprenent de vampir pel metro en aquests dies, fins i tot!

[@more@]

2 comentaris

Cant a la meva Gerbera vermella

Amb l’ arribada de la primavera, a part de les al.lergies mes originals, els prospectes de les vacances a llocs exòtics, la platja i el bon temps… que us ve al cap? A mi …. les flors! Inunden els boscos, canvien els prats i alegren les finestres (tot i que, com molt bé diu la Mery Cherry, hi ha moltes plantes que floreixen tambe a l’ hivern). El dissabte passat, aprofitant que era gairebé el dia de la mare i posant-ho com a excusa, vaig fer un petit tomb per les floristeries i vaig descobrir una planta amb unes flors molt simpàtiques que desconeixia, anomenada Gerbera. Com que no ho vaig poder evitar, en vaig comprar una de ben vermella perquè fes de guardiana del meu pis. S´assembla a una margarida amb mil-i-una fulles i m´han dit que necessita ombra. Espero que sobrevisqui a la xafogor estiuenca de Manresa… de moment, només veure-la ja m´alegra el dia, i a vosaltres?

[@more@]

14 comentaris

De quin color pintaries la teva caseta de fusta?

En aquest mon en que les hipoteques pugen cada cop mes i els sous minven a les butxaques de forma alarmant i al mateix ritme, les noticies immobiliaries estan a l’ ordre del dia. Fa uns dies em va sorpendre un petit anunci del diari en que una empresa venia cases de fusta prefabricades (cosa que es molt habitual als paisos nordics, molts mes que aqui) no nomes pel seu preu si no tambe per les possibilitats plastiques que ofereix. Seria fantastic comprar-te la casa i muntar-te-la alla on t’ agrades, fer-ho tu mateix com a Bricomania… jo ho faria al mig del bosc com la Heidi, la pintaria de blanc amb la taulada ben vermella i les finestres de colors, i els balcons estarien plens de torretes de flors (menys a l’hivern, es clar) i cada mati escoltaria com canten els ocells. Des dels bungalows que vam visitar per Setmana Santa ho he vist clar: no fa falta mes per viure, nomes un petit raco per estirar-se, una cuina cuquetona, un lavabo apanyat i alguna taula per jugar a cartes. Aixi que ja ho sabeu, si algu te un trosset de terreny que em vulgui donar generosament per instal.lar la meva futura mansio ecologica (^ o^ )…

[@more@]

10 comentaris

Los Edukadores

És possible, encara, fer dels ideals una realitat i intentar canviar el món en una societat com l´actual? Això és el que intenten tres joves alemanys a Los Edukadores (Die fetten jahre sind vorbei, Hans Weingartner, 2005). En Jan (Daniel Brühl), en Peter (Stipe Erceg) i la Jule (Julia Jentsch) intenten canviar la societat en què viuen lluitant especialment contra el capitalisme mitjançant accions no violentes. Com sempre, les coses es compliquen quan, per una banda, la Jule s´enamora dels dos nois, i per l´altra, quan sense voler, es veuen inmersos en el segrest d´un multimilionari. Tot plegat, una reflexió sobre la il.lusió, la capacitat de rebel.lia i el desencant de la joventut. A mi em va agradar tot i que era més llarga del que m´esperava (i més essent una pel.lícula per a la reflexió, amb un to que invita, més aviat, al pesimisme)… potser millor que no la veieu si aneu molt justos a final de mes (bé… a quin no li passa ;P????), realment se us encendrà l´esperit revolucionari dels 70!!!!

[@more@]

4 comentaris

El meu primer contracte

Per fi, després d´anys de reivindicacions, de suor, llàgrimes i reclamacions… PER FI ELS BECARIS DEL MEC TINDREM CONTRACTE!!!!!!!!!! Ara acaba d´entrar en vigor la nova resolució per adaptar el pla antic de beques al nou model 2+2, és a dir, els 2 primers anys es gaudeix de beca i els 2 últims de contracte laboral… jo ja he entrat en el meu últim any de tesi (sniff!!) però estem esperant a què ens adaptin per fer el nou contracte… això s´ha de celebrar (^o^)… mirant-ho per l´altre cantó… també és trist que als gairebé 26 anys m´hagi d´alegrar d´una cosa que ja hauria de ser plenament vigent en la nostra societat des d´un bon principi, però bé… més val tard que mai ;-)!

[@more@]

16 comentaris

Manresa

…una ciutat per conèixer, així s´anomena el llibre que li vaig regalar al meu pare per St. Jordi, escrit pel Francesc Comas i editat per Parcir i Zenobita edicions. Es tracta d´una breu repassada a la història de la ciutat, en principi encaminada a estudiants de secundària, però per això precisament, molt recomanada per tot tipus de públics, perquè explica els fets cabdals de la nostra petita història de forma molt didàctica i amena. Jo me l´estic llegint d´una tirada, com si fos una novel.la, i la veritat és que l´estic trobant molt interessant, després de viure prop de 26 anys al mateix lloc, és sorprenent tot el que estic descobrint, el que és segur és que des d´ara, quan entri a Manresa, no miraré el PuigCardener de la mateixa manera! I és que, com diuen acertadament al pròleg del llibre, la Història amb majúscules comença amb la petita història que tenim a casa nostra ;-).

[@more@]

15 comentaris