La finestra de l´Eikon

Hola a tots! Us escric en directe des de New York city, la ciutat que mai dorm… abans de res, perdoneu les meves faltes d’ortografia, perque els teclats d’ aqui no tenen ni accents ni res de res :-). A part de que l’experiencia d’ aquest viatge es al.lucinant i que no hem parat quiets visitant els llocs tipics (gracies a que el temps acompanya), tambe estem tenint temps de relaxar-nos una mica i disfrutar de les vacances com cal. Entre d’ altres coses he tingut l’oportunitat d’entrar a diverses botigues de llibres (entre d’altres Barnes & Noble, si veniu en trobareu forces per tota la ciutat), trobant no nomes edicions especials que no tenim al nostre pais, sino tambe els llibres ja coneguts a molt bon preu, especialment els de butxaca!! I no nomes els titols en angles, com molts de vosaltres pogueu pensar, si no tambe una bona seleccio de llibres en castella (en catala ja no arribem a tant), ja que aqui es la segona llengua minoritaria, si no la primera molts cops… be, el fet es que he tingut l’oportunitat de comprar Persepolis, de la Marjane Satrapi, del qual s’ ha fet molt recentment una adaptacio en pel.licula (que encara no he vist). Pels qui no ho sabeu, es una novel.la grafica autobiografica (rodoli) sobre la vida de l’autora durant els ultims canvis de regim a Iran i l’arribada de la repressio religiosa al seu pais, dins del context de la seva vida familiar i els canvis que experimenta durant la seva adolescencia. Us haig de dir que me l’he acabat en 3 dies, i no es que m’hagi passat el dia llegint! El fet es que es tracta d’un llibre molt ame i que m’ha semblat especialment interessant, ja que de la historia de l’Iran en sabia ben poc… si a tot aixo unim uns dibuixos suggerents i que son particularment agradables, tot aixo fa que un cop arribada la ultima pagina, ens quedem amb la sensacio d’haver experimentat una lectura nutritiva, divertida i que ens ha permes aprendre coses que desconeixiem (almenys jo). En la mateixa linia m’he comprat The Bookseller of Kabul, sobre la historia contemporania del conflicte afganes. Aprofito per dir-vos que, si us interessen els llibres sobre l’orient mitja, no us perdeu Cometas en el cielo i Mil soles esplendidos del Khaled Hoseini, que uneix la quotidianitat de la vida familiar de l’Afganistan (especialment en referencia a la repressio femenina, tema candent a Mil soles esplendidos) amb la historia disortadament dura d’aquest antic pais. Imprescindibles.

Tweet

Hola a tots! Us escric en directe des de New York city, la ciutat que mai dorm… abans de res, perdoneu les meves faltes d’ortografia, perque els teclats d’ aqui no tenen ni accents ni res de res :-). A part de que l’experiencia d’ aquest viatge es al.lucinant i que no hem parat quiets visitant els llocs tipics (gracies a que el temps acompanya), tambe estem tenint temps de relaxar-nos una mica i disfrutar de les vacances com cal. Entre d’ altres coses he tingut l’oportunitat d’entrar a diverses botigues de llibres (entre d’altres Barnes & Noble, si veniu en trobareu forces per tota la ciutat), trobant no nomes edicions especials que no tenim al nostre pais, sino tambe els llibres ja coneguts a molt bon preu, especialment els de butxaca!! I no nomes els titols en angles, com molts de vosaltres pogueu pensar, si no tambe una bona seleccio de llibres en castella (en catala ja no arribem a tant), ja que aqui es la segona llengua minoritaria, si no la primera molts cops… be, el fet es que he tingut l’oportunitat de comprar Persepolis, de la Marjane Satrapi, del qual s’ ha fet molt recentment una adaptacio en pel.licula (que encara no he vist). Pels qui no ho sabeu, es una novel.la grafica autobiografica (rodoli) sobre la vida de l’autora durant els ultims canvis de regim a Iran i l’arribada de la repressio religiosa al seu pais, dins del context de la seva vida familiar i els canvis que experimenta durant la seva adolescencia. Us haig de dir que me l’he acabat en 3 dies, i no es que m’hagi passat el dia llegint! El fet es que es tracta d’un llibre molt ame i que m’ha semblat especialment interessant, ja que de la historia de l’Iran en sabia ben poc… si a tot aixo unim uns dibuixos suggerents i que son particularment agradables, tot aixo fa que un cop arribada la ultima pagina, ens quedem amb la sensacio d’haver experimentat una lectura nutritiva, divertida i que ens ha permes aprendre coses que desconeixiem (almenys jo). En la mateixa linia m’he comprat The Bookseller of Kabul, sobre la historia contemporania del conflicte afganes. Aprofito per dir-vos que, si us interessen els llibres sobre l’orient mitja, no us perdeu Cometas en el cielo i Mil soles esplendidos del Khaled Hoseini, que uneix la quotidianitat de la vida familiar de l’Afganistan (especialment en referencia a la repressio femenina, tema candent a Mil soles esplendidos) amb la historia disortadament dura d’aquest antic pais. Imprescindibles.

Tweet

Ja m´ha arribat l´hora! Me´n vaig de vacances! Necessito desconectar, fa més d´1 any que no ho acabo de fer, entre que aquest mesos he estat molt enfeinada en acabar la tesi, mudar-me de domicili i tot plegat que no he pogut agafar uns dies per parar, pendre´m un descans i agafar forces per continuar endavant. I cap allà anem, a fer les Amèriques un altre cop! Avui marxem a Nova York (que ja vaig visitar el 2002 i el 2006, com molts amics bloggers recordaran), en plena primera "operació sortida" d´aquest estiu… així que intento pendre-m´ho amb filosofia i estar més o menys preparada per les cues inacabables per facturar l´equipatge, els nervis d´última hora i l´angoixa per deixar-te alguna llum/finestra/electrodomèstic/aixeta oberta… si algú em llegeix i també marxa aquest cap de setmana, potser ens trobem i tot als dutifrees o bé prenent el sol pel Central Park (eh Sueps?), com molts altres milers de conciutadans nostres (per sort o per desgràcia). A part d´això, pels que aneu a aquesta gran ciutat us haig de recomanar el mini-reportatge que va dur a terme el Florentino Fernàndez pel programa Planeta Finito, va dir força coses interessants i curioses per visitar a Nova York.

Encara no he fet la bossa, però el que segur que no em faltarà és la bona companyia de "La Trilogia de Nova York", d´en Paul Auster i pensaments com aquests…

Fes de la teva vida un somni, i del teu somni una realitat

Que passeu molt bones vacances i ens veiem a la tornada (que aquest cop si que serà breu) plens d´anècdotes :D!

Tweet

Tot i que ara és temps de gelats vaig a ser rebel, vaig a sublebar-me contra l´ordre establert i explicar-vos com fer un pastís de xocolata que m´ha ensenyat la meva mare (què fariem sense elles!!!), molt fàcil de confeccionar i de resultats espectaculars gustativament parlant (ja em direu el què, xocoadictes!!!). Preneu nota:

PASTÍS DE XOCOLATA FRED

Ingredients

-300 g de galetes (preferiblement Chips Ahoy)

-80 g de mantega 

-200 ml de nata líquida del 35€

-200 g de xocolata de cobertura

-Motllo rodó sense fons ni sense tapa (com si fos un aro), encara que si no en teniu podeu fer-ho amb un de rodó d´alumini normal i corrent o similar. 

Preparació 

-Esmicoleu les galetes. Al mateix temps escalfeu i foneu la mantega, i l´afegiu a les galetes. Ho barregeu tot i ho poseu al fons del motllo ben premsat. Guardeu-ho a la nevera.

-Escalfeu la nata líquida i afegiu la xocolata, tot removent fins que es fongui. Deixeu refredar una mica la barreja i ho poseu damunt de la base de galetes (que teniu reposant a la nevera). Un cop fet això poseu el pastís a la nevera i el serviu. Podeu posar-hi alguna mora, gerd i/o maduixeta per damunt per decorar-ho, si us agrada.

Què us ha semblat el resultat?

Tweet

FELICITATS!!!!!! I perquè? Doncs perquè avui el meu noi fa 30 anys. 30 ja!!! (jo encara vaig una mica més endarrere… durant una mica de temps més seguiré disfrutant de ser "vint-i-anyera") I jo em pregunto… què serà cert de tots els mites que corren sobre aquesta enigmàtica xifra? Què cambiarà? Què hi ha de cert en la crisi dels 30/40/50, etç? T´aixeques amb una percepció de la realitat diferent? Apliques més que mai el Carpe Diem i/o bé mires enrere fent balanç de la vida que has viscut ben orgullós, respires fort i agafes força pel que ha de venir ;-)? Sempre he considerat que la celebració d´un aniversari és un motiu d´orgull, sigui quina sigui la xifra: al cap i a la fi, cada dia s´ha de celebrar haver pogut complir un aniversari més envoltat de la gent que t´estima i haver pogut viure 365 dies nous plens d´experiències. Encara que el temps voli. Encara que ens doni la sensació de què no hem pogut fer tot el que voliem fer en el temps que tenim per disfrutar. Al cap i a la fi, com deia l´escriptora Àngela Becerra, "Les dimensions de la nostra vida comencen i acaben dins de nosaltres mateixos". I vosaltres com heu celebrat els vostres 30? Ho dic per anar-me preparant ;-),jejeje!

Tweet

Hola a tots de nou!!!

Si… si… si… com ha passat el temps!! i sembla que va ser ahir que vaig pendre´m aquest petit descans de la bloggosfera… però és que no podia més i us trobava a faltar, avui crido als quatre vents: JA SÓC AQUÍ!!!! I part "de la culpa" ha estat recordar, de nou, que el món és ben ple de casualitats que ens passen desapercebudes i s´encadenen rocambolescament fins dur-nos per camins que creiem perduts… (gràcies Dan :D!) Durant aquests dos anys d´absència bloggera m´han passat força coses (potser no tantes, potser no tan poques), d´entre elles he acabat una etapa molt important de la meva vida (he acabat la tesi doctoral… després de molta suor, sang i llàgrimes) i n´he començat o n´estic començant una altra que en serà tant o més important que la precedent: nova casa, nova ciutat, nous objectius, nous horitzons…potser nova feina? M´acompanyeu un altre cop :D?

Tweet

Últimament, entre el poc temps que tinc i la falta de temes per comentar, que no em sé avenir d´escriure res de nou al blog… el fet és que potser és la calor que està fent, que també contribueix a què se m´adormin les neurones, o la feina acumulada que tinc per fer, però no em sobren ni 5 minutets pràcticament, per escriure un parell de línies ni mirar-me els milers de comentaris interessants que hi ha a la bloggosfera… tot i que això no és un acomiadament, si que és una oportunitat per enviar-vos una abraçada a tots els que m´heu acompanyat aquests mesos i desitjar-vos un molt bon estiu, no sé quan tornaré a escriure i passar-me per aquí, però bé, igualment, aprofito per pintar un gran somriure i molts petons per a tots vosaltres en aquesta petita pàgina en blanc (^o^). Fins molt aviat!!!

[@more@]

Tweet

Per fi ha arribat el dia! Demà per la nit toquen els Dia X a Salamandra per presentar el seu nou disc, en un concert compartit amb els Tara i que nomes val 5 euros. Jo no hi puc anar (sniff!), però si algú s’ hi vol animar ja ho sap… sobretot us el recomano si us falta energia :-)!!! I és que tres guitarres contundents i una bateria apoteòsica dóna molt de joc… a vegades em pregunto com hi ha grups de música tan bons que viuen en l´anonimat, mentres que d´altres que no valen res estan al capdamunt de tot… suposo que la indústria discogràfica és així, i que encara que no sigui just, a vegades les estratègies de màrketing ho són tot… :S

[@more@]

Tweet

Després de molts dies sense que passessin llibres nous per les meves mans i rellegint velles glòries que corren per les meves prestatgeries, ahir vaig decidir passar-me per la biblioteca, sense cap idea preconcebuda, i veure què hi trobava. Entre els llibres que vaig agafar, vaig trobar el de Serps i Pírcings de la Hitomi Kanehara, del que ja havia sentit a parlar perquè havia estat la novel.la revelació de l´any al Japó, i més quan l´escriptora només tenia 19 anys i va rebre el guardó de literatura més prestigiós del seu país!! Així que amb molta curiositat me l´he començat a llegir al tren aquest matí i me l´he acabat més ràpid del que m´esperava (bé, només té 116 pàgines i amb lletra bastant gran…)! La veritat és que la història en sí és bastant intensa, i el que és més impactant és la buidor en què sembla viure, no només la protagonista, sinó els joves d´aquesta nova generació japonesa que no saben on ubicar-se entre la contemporanietat i els valors més tradicionals de la seva societat. Tot gira al voltant de la Lui, que es debat entre dos homes brutals i relativament marginals que li desperten, no només noves experiències sexuals, sinó també la fascinació pels pírcings (per cert, també m´ha sorprés molt veure la paraula escrita així en català) linguals i els tatuatges.

M´ha semblat especialment curiosa la part dels tatuatges, i més quan jo en tinc un, però les descripcions dels pírcings i la manera en què la protagonista vol aconseguir una llengua bífida m´han arribat a fer angúnia i fins i tot mal físic… bé… hi ha gustos per tot, oi??? Jo aquesta tarda el tornaré a la biblioteca del Casino de Manresa, així que si el voleu agafar, ja ho sabeu 😉

[@more@]

Tweet

A vegades el treball de laboratori ens deixa imatges com aquestes…

A vosaltres què us suggereix?

[@more@]

Tweet