Aquests dies he reflexionat molt sobre la seguretat i inseguretat del que és la vida. A vegades la quotidianitat diària no ens deixa veure que tot és canviant, que les gavines sempre volen diferent i que mai són les mateixes gavines, que el sol brilla però no de la mateixa manera que ahir o que el demà, que cada pètal de les flors i cada petita fulla verda dels arbres és i serà diferent de les anteriors i futures. Però sense perdre de vista aquesta mobilitat, cada moment del dia, a la vegada (i encara que sembli una paradoxa) està ple de petites rutines, petits gestos i actituds repetitius que, encara que cada dia tornin a succeir, també amaguen nous significats… cada dia, l´espuma del meu tallat serà diferent de l´anterior i mouré la cullereta potser de diferent manera, tot i que, en conjunt, l´acció sigui la mateixa de cada dia i a cada hora. Potser la clau de viure una vida més plena és ser conscient de què les petites rutines i els nostres teixits d´afectes i relacions ens aporten la seguretat necessària per seguir visquent amb serenitat, però que a l´hora, estan formats per petits matissos preciosos que canvien constantment encara que no ens n´adonem, i que alhora eviten que ens avorrim de viure.
Crec que molts cops hauriem de deixar de preocupar-nos del que va ser o del que serà o del que pot passar, i centrar-nos en com el moment actual (no estic dient de fer un Carpe Diem, cadascú és actualment un compendi del seu passat i història personal i del seu futur, projectes i ambicions) sense deixar de banda el que som, el que podem ser i el nostre entorn personal, sense arribar a extrems, però disfrutant o intentant disfrutar al màxim del que som en aquest precís i breu instant que constitueix el que coneixem com a present. És indubtable que a la vida sempre passen coses bones i dolentes, però ja és prou complicada per, a sobre, carregar-nos de preocupacions per coses que molt segurament no passaran mai, i quan hagin de passar, si és que passen, ja se solucionaran en aquell mateix moment :-). És més, les preocupacions, pors i inseguretats molts cops el que fan és ancorar-nos i tancar-nos en nosaltres mateixos. Potser a vegades hauriem de deixar de racionalitzar tant les coses i viure més com ens diu el cor i no tant el cap. De vida, només n´hi ha una.
(ja veieu, avui m´he llevat amb el peu filosòfic…:P)
[@more@]
