La finestra de l´Eikon

… per què el dia de la Dona Treballadora? Per què aquest dia i no un altre? I per què les dones només tenim un dia? Què passa, que els altres 364 (o 365, depenent de l´any) són dels homes?? I no és indignant això? I és que les dones, encara que es quedin a casa, treballen i molt… quina injustícia! De fet mai he estat d´acord amb aquestes diades com els dies dels pares i mares, el dia dels enamorats i afins. Necessitem un dia en especial per recordar el que és realment important en la nostra vida? Per què no ho celebrem cada dia com a tal ;-)?

[@more@]

Tweet

Aprofitant la tibada dels Òscars (per cert, tampoc és que els hi faci molt de cas, però pel que he vist han semblat força deslluïts aquest any) i el meu refredat, aquest cap de setmana, a part de veure sèries dolentes, també he vist alguna que altra pel.lícula, entre elles aquestes 3:

–Charlie i la Fàbrica de Xocolata (Tim Burton, 2005), que ja vaig veure al cine en el seu moment, i que és irrepetible… no sé perquè, i no sé si us passa a vosaltres també, però quan em poso malalta, en el tema cinematogràfic, m´agrada molt veure pel.lícules relativament infantils… encara que la pel.lícula que us acabo d´anomenar és per a tots els públics. Em reafirmo en el que vaig dir en el seu dia: im-pressionant, i millor si teniu una bossa de boletes de xocolata pel final!

–Mononoke-Hime (Hayao Miyazaki, 1997), aprofitant l´estrena a la cartellera del nostre país de la última pel.lícula del geni Miyazaki, El Castillo Ambulante (que encara no he vist i ja en tinc ganes), vaig veure una de les seves pel.lícules que s´inclouen dins de les meves preferides, la Princesa Mononoke. A mi el Viatge de Chihiro em va encantar, però trobo que la Princesa Mononoke té una filosofia i espiritualitat al darrere molt interessant, que m´ha encantat tornar a veure. L´altra cosa és… com s´ho fa el Sr. Miyazaki per tenir tantíssima imaginació? Es pot saber què menja???

–Mi gran boda griega (Joel Zwick, 2002), la més petarda de les tres pel.lícules, que té la seva gràcia, per veure i no repetir… el que em fa bastanta pena és com tracten els immigrants grecs, suposo que en alguna cosa s´ha basat el director, però vaja, aquest desfici per menjar i tota la parafernalia acompanyant, no és fer-ne un grà massa? I l´altra cosa és… si tu vols estar amb la teva parella, encara que la seva família s´encaparri en què us caseu o no i de determinada manera, cediries totalment d´aquesta manera, fins al punt de canviar-te de religió o no???

No sé a quina de les tres li donaria més Òscars, però si a la que guanyaria als Razzies, no fa falta dir quina oi ;-)?

[@more@]

Tweet

Preparant-me pel proper viatge a EUA que hem de fer d´aquí 3 setmanes, no paren de venir-me al cap coses que em semblen imprescindibles per l´experiència i en les que no havia pensat abans, com ara, avui mateix, el fet de com comunicar-me des d´allà! Així que carregada de paciència (aprofitant que avui em trobo una mica millor, tot i que no és per tirar cohets… vull quedar-me al llit perpetuament…. sniff…) he trucat a Movistar mòbils per mirar-me si ja tenia el número de telefon adaptat a l´estranger (per Europa si, però per la resta encara no ho sabia). Potser avui és el meu dia de sort, perquè només han trigat 5 minuts a donar-me la resposta! Després d´explicar-me amb péls i senyals el cost de la trucada (si truco, més d´1 euro per minut, si em truquen, el mateix però afegint 1 euro de més per culpa de l´operadora americana…et carreguen 1 euro de més!!! Ara entenc com en Bush financia les seves guerres!!!), ha arribat el punt clau de la conversa: si el meu mòbil tenia tribanda o no, perquè es veu que és imprescindible pel canvi de continent… agggggggggghhhhhhhhh! I jo, amb el meu benvolgut Nòkia 3510i, que me l´aprecio molt, no puc fer res, així que intercanviaré la targeta amb el de la meva mare durant el viatge, mentre em plantejo si canviar-me de mòbil o no, perquè amb el meu ja en tinc prou… l´altre cosa és… algú em sap explicar què és tot això de les bandes???

[@more@]

Tweet

Als que estan encostipats i no es poden moure del llit per culpa d´un petit virus o bacteri diminut que fa tornar bojos els seus termòmetres… als que tenen mal de queixal i no poden ni obrir la boca ni disfrutar del menjar de cada dia… als que s´han llevat amb el peu esquerre i creuen que aquest és el pitjor dia de les seves vides (i que consti que les coses sempre poden anar a pitjor…)… pels que estan tristos i no veuen la llum al final del camí, els hi encenc un llumí… per a tots, una abraçada medicinal de les grosses (especialment per a Tu, un petonet antivirus a la piga més amagada de totes :-)!)!!!

[@more@]

Tweet

Continuant amb els moments musicals que últimament pululen per la ràdio del meu cotxe, no em trec del cap una de les cançons de la increïble banda sonora de Garden State (traduïda com a Algo en común aquí, tot i que no sé perquè, i que vaig comentar l´any passat), la Let Go d´un grup anomenat Frou Frou (jo tampoc sabia que existien… en què s´haurà basat aquest nom? Quina gran història s´amaga darrere d´aquestes sàvies paraules??)… no sé si l´heu escoltat, però crec que té un encant especial, i diu així:

Drink up baby down.
Mmm, are you in or are you out?
Leave your things behind,
‘Cuz it’s all going off without you.
‘Scuze me, too busy,
You’re writing your tragedy.
These mishaps, your bubble wrap, when,
You’ve no idea what you’re like…

(So let go)
So let go
Mmm, jump in
Oh well whatcha waiting for?
It’s alright,
‘Cuz there’s beauty
In the breakdown.
(So let go)
Yeah, let go
Just get in
Oh it’s so amazing here.
It’s alright,
‘Cuz there’s beauty
In the breakdown.

Si vosaltres tampoc us la podeu treure del cap, m´ho dieu, intentarem cantar-la junts fins que se´ns passin les ganes :P!!

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet

[@more@]

Plum Cake

Ingredients

-250 g de farina

-4 ous

-100 g de mantega a temperatura ambient

-150 g de sucre glas

-1 cullerada de conyac, rom o whisky

-Ratlladura de la pell d´1 llimona

-200 g de fruita confitada (al gust de cadascú)

Preparació

-Posem la mantega en un bol i hi afegim el sucre, treballant-ho tot a punt de pomada. Mentrestant posem a macerar la fruita amb el conyac (rom o whisky), untem el motllo amb mantega, i al fons hi posem paper vegetal, que també untem amb mantega (si feu servir un motllo de silpad, tot això no fa falta).

-Afegim 1 ou i remenem. Posem 1 altre ou i tornem a barrejar, afegim els 2 rovells dels ous que queden, la raspadura de llimona i continuem barrejant. Llavors tirem la farina i el llevat junts i tamissats en 2 o 3 vegades, remenem bé i afegim 2 clares d´ou (dels ous que queden) a punt de neu, que quedi una massa compacta.

-Agafem la fruita que s´estava macerant, la colem i la passem per farina (s´ha de fer perquè la fruita no se´n vagi al fons del pastís i "floti"). Tirem la fruita a la barreja, remenem i omplim el motllo.

-Ho posem al forn a 190ºC, durant 40/50 minuts. Un cop fet, el treiem i desmotllem, deixem refredar. Un cop fred, ho cobrim amb sucre glas.

Tweet

Una de les meves cançons preferides del panorama musical actual és Precious del nou àlbum dels elegants Depeche Mode… quina pena no haver pogut anar al seu concert! (també és veritat que no era precisament barat, però igualment…. hagués valgut la pena!!). Sobretot m´encanta allò que diu…

Things get damaged
Things get broken
I thought we’d manage
But words left unspoken
Left us so brittle
There was so little left to give

El fet és que he estat reflexionant sobre el significat de la cançó i no acabo de treure´n l´entrellat… és una reflexió general sobre la fragilitat de les relacions i com s´han de cuidar? És cert que, com diu aquella vella dita… les relacions són com les flors… s´han de cuidar i regar cada dia, mai s´ha de donar res per fet ni sabut :-)?

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet

Impagable la nit de Carnestoltes a Sitges!!! Després de dormir només 3 hores (i aconseguir obrir els ulls i encetar dos experiments, de moment vaig aguantant prou bé i amb només un café) i sobreviure a aquesta experiència inigualable, us deixo una imatge de les barrufetes perquè us aneu fent a la idea… (com diuen, una imatge val més que mil paraules, jejejeje!)! El fet és que haurem de demanar drets d´imatge, perquè ens van fer més de 30 fotos durant la nit, al so de fons de crits diversos de Smurfies, Pitufines i Barrufetes… no vam trobar el Gargamel ni l´Azrael, ni tampoc cap pare barrufet, però si molt riure i bon rotllo :-)!!!! I ara ja ens estem pensant la disfressa de l´any que ve, alguna idea??

(pels nens i nenes bloggers que no ens coneixen, jo sóc la tercera començant per la dreta :P)

[@more@]

Tweet