Buscant el Gargamel

Publicat el 28 febrer 2006 per nica

Si, si, no ho negueu, sé que en un moment de les vostres vides, vau estar literalment enganxats a aquesta mítica sèrie (que llavors feien a TV3) plena d´homenets blaus anomenada els Barrufets (i perquè llavors no s´estilava gaire això dels merxandaising, que si no haguessim anat tots amb les mateixes carpetes i motxil.les amunt i avall)!!! Qui no pot sentir compassió davant de la barrufeta, sola davant de tants barrufets? I què me´n dieu de la pressió del Pare Barrufet (perquè era un partogènic, els va parir tots ell o bé era viduu d´una hipotètica Mare Barrufeta altament prolífica?) de dur un vestit vermell i barba blanca enmig d´una població clònica blau i blanca? Mai vaig acabar d´entendre la simbologia acompanyant de la sèrie, i en què es van basar els dibuixants per fer el món dels Barrufets com era… bé, de fet tampoc hi havia d´haver cap explicació concreta, però el fet és que… us heu fixat en la quantitat de coses que ens traguem de ben petits i sense qüestionar-les??

Doncs bé, el fet és que per tal d´introduir-nos encara més en els misteris de tan singular sèrie de dibuixos, aquest any les nenes del meu laboratori hem decidit anar al Carnestoltes de Sitges vestides ni més ni menys que de barrufetes….!!!!!!!!!!!!!!!!!!! La sessió de fotos posterior promet ser antològica, i encara m´estic preparant psicològicament pel tema, penseu que fa anys i panys que no em disfresso…! (i jo volia ser una barrufeta morena però no m´han deixat, no hi ha dret!)

[@more@]

10 comentaris

Un acomiadament de soltera relaxant…

Publicat el 27 febrer 2006 per nica

Heu anat a molts acomiadaments de solter/a durant la vostra vida? Han estat pel.lículeros, rocambolescos, inesperats, avorrits o inoblidables?? De què anava difressat el boy/girl (jo només hi he anat a un, i anava vestit de Mosso d´Esquadra, la veritat és que no em va donar gaire morbo… hagués preferit que hagués anat més macarrilla, en plan YMCA, però bé…contra gustos…)? Se us va pujar a la falda :P? Últimament li estic donant moltes voltes a aquest tema, no perquè em casi, si no perquè una de les meves millors amigues ho està a punt de fer el 10 de juny (serà la primera de la colla, déu meu, ara veig clar que se m´està passant l´arròs!), i estem pensant en com preparar-li l´acomiadament de soltera (no patiu, que no té internet i no es mirarà el meu blog, tot el que es digui aquí es pot considerar relativament confidencial, jijijiji). Ella no vol cap streaper (sniff… llàstima!) i la seva idea és anar a Barcelona a passar el dia en algun centre d´spa o d´estètica a què ens facin una marató de massatges i tractaments en general, per acabar rematant el dia sortint de nit. El fet és que, com a noies de províncies que som, no coneixem llocs on poder-nos relaxar per aquí, algú de vosaltres coneix algun centre interessant on ens fessin tractaments de grup? Totes les idees i variacions sobre el tema són benvingudes pel que fa al tema de l´acomiadament… excepte la suggerència de dur una diadema hortera tota la nit i disfressar-nos de fèmines hiperestrogèniques!!!

[@more@]

15 comentaris

Coincidències

Publicat el 26 febrer 2006 per nica

Us heu plantejat mai les coincidències que semblen poblar la nostra vida diària, i que et deixen amb la boca oberta i començant a pensar esotèricament en universos paral.lels i en la possibilitat d´adquirir poders paranormals? Doncs sembla ser que la natura, la probabilitat i les lleis de l´atzar juguen en contra de l´Aramis Fuster i poden donar explicacions a aquest fet (per cert, algú em sap dir què és la "yeta" que surt a l´últim paràgraf??). Curiós, oi? Si en el fons, estic convençuda que tot, més o menys, té una explicació, només fa falta cercar-la…

[@more@]

5 comentaris

L´art de menjar-se un iogurt

Publicat el 25 febrer 2006 per nica
L´altre dia el meu xicot em va cridar l´atenció sobre una de les veritats fonamentals de la vida en què mai m´havia fixat i que és més important del que sembla: la manera de menjar-se un iogurt!!! Us heu plantejat o fixat mai en com ho feu?? Creieu que és heredat o bé cadascú ho fa de manera diferent (qui diu iogurt diu postres làctics, natilles i afins)? Llepeu la tapa? Tireu el suc? Escureu les parets del recipient com si busquéssiu petroli? Us diré com ho faig jo: agafo la tapa, la llepo amb la llengua, em bec el suc (si és que n´hi ha, depén del iogurt, si és cremós no gaire…) i començo a passar la cullera per les parets del iogurt en moviment rotatori (normalment en el sentit de les agulles del rellotge) tot baixant fins al cul del iogurt. Quan l´he acabat, faig al revés, vaig de baix cap amunt, escurant les parets en sentit vertical. I me n´he adonat que sempre ho faig igual… què m´estarà dient això sobre la meva personalitat :P?

[@more@]

13 comentaris

El llibre oracle

Publicat el 24 febrer 2006 per nica

Fa molts anys em van regalar un llibre entre autoajuda o consells, anomenat Els pensaments del Cor (Louise L. Hay), que no sé com llegir-me… cada pàgina constitueix una espècie de pensament o reflexió sobre un tema en concret… per intentar aprofitar-lo, vaig pensar que, quan em vingués de gust, obriria una pàgina a l´atzar i m´hi llegiria el que posa, com si fos una espècie d´horoscop (o com a vegades s´ha treballat amb l´I-Ching o llibre dels canvis xinés). Ara m´estic concentrant, tanco els ulls, ni respiro i obro una pàgina a l´atzar, i miro la pàgina esquerra, diu així:

Sigues conscient de l´elasticitat dels teus passos, de la resplendor dels teus ulls. Aquí mateix hi ha el teu jo radiant. Reclama´l! Digues a tu mateix: Sé i afirmo que el meu cos és un lloc acollidor on viure. El respecto i el tracto bé. Em connecto amb l´energia de l´Univers i deixo que flueixi a través meu. La meva energia vital és admirable, sorprenent. Sóc un esser radiant, vital, ple de vida!

Ostres tu! M´he animat i tot! Creieu que els llibres d´autoajuda realment ajuden? Vaig a incrementar el meu nivell d´energia en aquest nou dia que acaba de començar, ho aconseguiré? Que tots tingueu un dia tan energètic com el meu!!

[@more@]

8 comentaris

Perfumats

Publicat el 23 febrer 2006 per nica
Aquest matí m´ha passat pel costat una noia que, uns quants segons després d´haver-me passat de llarg, encara deixava darrere seu un aroma dolç i penetrant a perfum, com la cua d´un cometa…. llavors m´he posat a pensar… quin rastre estaré deixant jo pel costat de la gent quan els passo pel costat? La meva olor em perseguirà embruixant als meus veïns de calçada, no faré olor a res (com el mític Jean-Baptiste Granouille de El Perfum) o bé fins i tot faré olor a ranci (sense passar-se, com certs individus que fan una olor a suat de diversos dies a les 8 del matí al metro que crec que enlloc d´olor és crostra… serà que tenen el sentit de l´olfacte atrofiat i no se n´adonen?). De fet no surto de casa sense haver-me posat unes gotetes de perfum fresc al coll i als canells. És impressionant la quantitat d´olors diferents que fem servir quotidianament i que ens envolten com una aura (el sabó de mans de mel, el xampú de taronja, el gel de bany de cacau…) per enmascarar la millor olor i la primordial, aquella que no se sent però que també és necessària, única i indiscutible per a cada persona: la de la pròpia pell.

[@more@]

13 comentaris

L´orgull de ser un pél rebel

Publicat el 22 febrer 2006 per nica
Ja hi tornem a ser. Les meves cames han passat de ser sedoses i brillants a esdevenir una autèntica maranya selvàtica i fosca… i jo em pregunto… és que no s´acabarà mai això d´haver-se de depilar? En el fons, no és un esforç inútil? És com treure la pols: la treus i hi torna a ser, i sempre aquesta lluita diària o mensual. Realment serem més atractives o menys sense tans péls, els quals tenen el seu lògic sentit biològic i fan la seva funció? Per què ens entestem a anar contra natura? Per què convencionalment les dones han d´anar perfectament depilades des de sempre i els homes no (encara que cada cop n´hi ha més que ho fan)? L´equivalent més o menys masculí, l´afaitar-se, el puc entendre, al cap i a la fi, la barba pot molestar una mica més a la cara, i en fer un petó pot arribar fins i tot a rascar. Ho fem per estètica o per vergonya de veure que tothom ho fa i nosaltres no? On ha quedat aquella dita tan sàvia que deia que On hi ha pél hi ha alegria i La mujer/El hombre como el oso, como más peludo más hermoso? Vosaltres sou més peluts que el Cheewbaka o teniu la pell més despoblada que el desert d´Atakama? Mentres m´ho rumio i decideixo què fer amb els meus, vaig a escalfar la cera…

[@more@]

18 comentaris

Dia-X

Publicat el 21 febrer 2006 per nica

Aquests dies he descobert el primer àlbum dels Dia-X, Existe un día, un grup barceloní que sota un fons músical de rock dur integra elements bàsics del hip-hop o corrents més electròniques, que enlloc de desentonar enriqueixen la mescla i aporten una gran varietat matissos a unes cançons ja de per sí originals per la seva lletra i missatge. Potser una de les meves cançons preferides de l´àlbum és Nebulosa (Mi Otro yo), o bé 1000 palabras arriesgadas, tot i que la que estic escoltant ara, Un complice más, no queda enrera…

Los momentos que tu me das,

son un mundo de calma en mi interior

ya no sueño si tu no estás,

despertando mi realidad.

El sol ha vuelto a brillar gracias

a ti ya no soy un sombra más

tus dulces ojos sólo son un

simple reflejo de tu

sinceridad

Per a quan el segon àlbum?

[@more@]

4 comentaris

Una bruixa mussolera

Publicat el 20 febrer 2006 per nica

Aquest cap de setmana he adoptat una nova bruixeta per a la meva petita col.lecció cassolana gràcies a l´Ignasi, i no és una bruixa qualsevol, a veure si li sabeu veure el detall (o detalls) diferencial que la fa única i especial:

Efectivament!!!!!!! No és només una bruixa, és un híbrid entre mussol i dràcula, jo sempre ho havia vist tot per separat, però mai junt… si un mussol duu sort si te´l regalen, i una bruixa també per una altra banda… això significa que tindré sort al quadrat? És una bruixa disfressada de mussol o un mussol disfressat de bruixa??

[@more@]

12 comentaris

Res no és mesquí

Publicat el 19 febrer 2006 per nica
Una de les parts de l´obra poètica de´n Joan Salvat-Papasseit que més m´agraden són els seus originals cal.ligrames…. davant la impossibilitat de posar-ne algun per aquí (si algú sap com puc posar una línia torta o de cap per avall que m´ho digui!) he optat per començar un diumenge poètic amb un dels meus poemes preferits, anomenat Res no és mesquí:

Res no és mesquí
ni cap hora és isarda
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s´ullprèn
i té delit del bany:
que s´emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l´onada del mar sempre riu,
Primavera d´hivern –Primavera d´istiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l ´heu demanada.
I si l´heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
–Avui demà i ahir
s´esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
Que disfruteu molt de l´últim dia de la setmana i que agafeu molta energia pels següents 7 dies que vénen a partir de demà!

[@more@]

5 comentaris