La finestra de l´Eikon

Ei nens i nenes bloggers!!!!!!! Avui ha començat el mercat medieval anual manresà, també conegut com La fira de l´Aixada, que ve celebrant-se des de fa uns quants anys i que durarà fins diumenge. No sé si us agrada el rotllo medieval, però si no sabeu què fer amb el vostre temps lliure, per què no veniu al cor de Catalunya a visitar-ho ;-)? Tot i que el casc antic està a petar, a mi m´encanta passejar-m´hi, sobretot ensumar les parades d´herbes i d´encens natural, per les de collarets (perquè no dir-ho… sempre me n´acabo comprant algun a conjunt amb unes arrecades, m´encanten les arrecades!!!!!!!!), i veure els oficis artesanals com la forja o bé com fan pà. A més, hi ha espectacles tot el dia, com ara muntatges teatrals o vols de falconers. També és molt típic menjar una bona sopa de farigola a la plaça de l´ajuntament (que ve especialment de gust, amb el fred que fa…) i passar per carrerons del centre que només s´obren durant aquestes dates amb visites guiades, semblants a antigues catacumbes… Si veieu que ho anuncien per la TV, potser jo hi estic passant per davant (duré el nasset vermell blogger, mai se sap…) i tot… I potser em creuo amb la comunitat blogger manresana i ni me n´entero :P!

(Ostres! Amb tanta promoció, dic jo que el Sr. Alcalde de Manresa em podria retribuir la col.laboració, jejejejeje!).

[@more@]

Tweet

Acabo de llegir al diari que ahir una ONG va "alliberar" 300€ en monedes d´1€ pels carrers de Barcelona (amb una espècie d´adhesiu) per consciènciar sobre el valor dels diners… en conseqüència, ja veig que avui més d´un sortirà amb un nyanyo al cap tot caminant pels carrers sense perdre de vista les rajoles per si encara en queda alguna per agafar :P! Vosaltres us n´heu trobat alguna? Què farieu amb 1€? Quan era petita, amb aquest valor et podies comprar una bona pila de xiclets de bola, per exemple, però ara, no et dóna ni per un xupa-xup (com podeu observar, encara tinc el "mono" de gominoles variades que es va despertar en mi l´altre dia, jejejeje)..

.… and you get a pound, o un refrany similar existeix en anglès, equivalent al nostre De mica en mica s´omple la pica. Acostumada a controlar les despeses (i ara encara més, amb la hipoteca a sobre l´esquena, el preu de tot ho començo a calcular ja en funció del seu equivalent en pagaments de forma incoscient), últimament me n´adono de com arribo a gastar en cosetes petites: que si ara un cafè de màquina (vaaaaaaaaa, que només són 50 cèntims, penso, això és una diminuta però constant despesa diària… i això que els cafès de màquina són més barats que d´altres…), que si una pasta acompanyant (60 cèntims) que si ara una revista (buff, 3 euros, tampoc és per tant)… i de mica en mica, no te n´adones i a finals de setmana tens la cartera buida i et rasques el cap pensant… si és que en el fons tampoc he comprat res ni he gastat tant! Què fer amb aquesta inexorable pèrdua de monedes¿? Atraco la màquina de cafè (que consti que aquí a la facultat de Medicina ho van fer un cop, i ja es van endur 500€!) o bé faig règim? En el fons sé que no n´hi ha per tant, però aquest degoteig és continuu, clar que no em puc queixar, amb el bitllet de 10€ que em vaig trobar l´altre dia vaig recuperar dues setmanes de minúscules inversions. Però com a integrant del ja gran grup dels mileuristes, des d´aquí vull començar la revolució de la màquina de café (o similars, si no us agrada el cafè, podeu canviar-ho per sucs, etç, això va al gust del consumidor) i demanar subvencions al Govern pels cafès de màquina acompanyats de les pastes, sense els quals, molts dels nostres dies ja no serien el mateix!!

[@more@]

Tweet

Hi ha poques cançons tan intemporals, que hagin aconseguit sobreviure en l´inconscient col.lectiu i que ens portin molt i bons records com la ja mítica L´Empordà dels Sopa de Cabra, que transmet molt més que unes coordenades… avui continuo musical, la Björk s´ha posat a dormir dins del meu cap i ara ressona allò que diu (com diria el ja desaparegut Eugenio… "Saben aquél que diu….", pobre, que en pau descansi….):

Nascut entre Blanes i Cadaqués

(qui no comença a tararejar aquest petit tros famós de la cançó, encara que no li agradi, quan arriba a les nostres orelles des des qualsevol lloc insospitat, eh???)

molt tocat per la Tramuntana,

d´una sola cosa pots estar segur,

quant més vell més tocat de l´ala…

Aprofitant que continuo tenint el cap perdut al Cap de Creus, m´he posat a rememorar velles (i belles) glòries amagades al fons del meu armari musical… de fet, una de les nits que erem a Cadaqués sopant en un dels pocs restaurants que hi havia oberts, va sonar precisament aquest petit tros del repertori del Ben Endins, la casualitat va tenir la seva gràcia, erem en el moment i lloc adequat!

[@more@]

Tweet

Aquests dies em corre pel cap una melodia, i què fer quan no te la pots treure ni per imaginació, i l´alternativa és cantar-la mentalment fins avorrir-la tot i que t´agrada tant que no vols que t´arribi a agobiar? Perquè quan més te´n vols oblidar, més torna…així que he decidit passar-me per aquí i deixar-vos caure algunes notes d´aquesta cançó que avui no m´abandona, la Björk que sempre m´ha agradat molt i feia molt de temps que no l´escoltava. Aquesta melodia es tracta del It´s not up to you (Vespertine). Precisament en aquest fragment:

I can decide
What I give
But it’s not up to me
What I get given
Unthinkable surprises
About to happen
But what they are

Del qual n´estic totalment convençuda, sempre saps com començarà el dia però mai com acabarà, amb sorpreses bones o dolentes, però això són les sorpreses, inesperades…

[@more@]

Tweet

Ooooooooooohhhhhhhh, ha arribat el moment de tornar a la dura realitat, tot i que el soroll de les ones encara em ressona a les orelles, he hagut de netejar-me els llavis de sal i tornar de Cadaqués…. quina calma hivernal es respira al poblet! Tots els carrers per a nosaltres sols, no hi havia gairebé restaurants oberts (ni llocs mítics com, per exemple, el Cafè de l´Havana), i la feina que vam tenir per trobar alguna botiga! Val la pena passejar-se per les petites cales envoltades de tranquiles casetes blanques, menjar unes bones anxoves (de l´Escala o de Cadaqués, això va al gust del consumidor, jo no sé si sabria distingir-les….) a Ca l´Anita (el cambrer és tot un personatge, i potser us hi trobeu algun famoset i tot! Nosaltres, en la nit més solitària que us pogueu imaginar, vam veure la "Clara" del Cor de la Ciutat donant-li al porró!! Això si, no hi aneu si voleu intimitat, perquè a aquest petit local us faran compartir taula i el cambrer fins i tot se us asseurà abans mentres queixaleu un tros de pà… tot i això, el menjar està deliciós!) i passejar una estoneta entre les barquetes ancorades a Port Lligat o fer una visita al far de Cap de Creus:

El mar brillava amb mil guspires i et donava una sensació de serenor i pau que encara em dura i em durarà, només mirant les fotos… sigh… no hi ha res com fer vacances, per petites que siguin!!! I tampoc fa falta anar lluny per passar-s´ho bé, oi ;-)? Qui pogués ser gavina i sobrevolar els penyassegats del Golf de Roses!

Pel que fa a en Dalí, no vam poder visitar la seva casa museu de Port Lligat perquè està tancada fins el 15 de març (us aviso, val 8€ l´entrada, 6€ reduïda per estudiants!! No us deixeu el carnet de la Uni o bé el carnet jove si hi penseu anar!), però igualment l´ànima pintora de l´artista es respira per cada raconet del poble, i li confereix, encara més, un encant especial ;-), potser veieu l´ombra dels seus bigotis recargolats en el lloc menys pensat…

[@more@]

Tweet

Bon diumenge a tots, nens i nenes bloggers!!! Avui anem a la pàtria de Dalí a passar el cap de setmana fins el dimarts, passejant-nos per les platges de Cadaqués amb els peus despullats i gaudint de la sorra acariciant en un ambient màgic i pràcticament desert (espero, vaja), perdent-nos per carrerons blancs plens de balcons… Així que fins dimarts la Finestra potser roman tancada, però quan torni us portaré una petxina multicolor perquè escolteu la remor del mar i una nit estel.lada infinita amb el soroll de les ones de fons:-)! Mentrestant, aprofito per ensenyar-vos un quadre que en Dalí va pintar el 1954, una de les seves moltes al.legories del temps, que es titula Un rellotge tou en el moment de la seva primera explosió, perquè aprofiteu bé el temps que queda d´aquest cap de setmana 😉 (per cert, que ens han dit que la Casa Dalí està tancada, sempre ens quedarà Figueres…)

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet

Ei nens i nenes bloggers!! Avui he tornat a atacar la cuina (que tremolin els fogons!!!) i pensava provar el pastís que va explicar la Kriz_Peta l´altre dia i que va variar la Menxu no fa poc, però he pensat… prou xocolata! Avui em ve de gust fer una cosa diferent! Fa un temps la meva mare em va ensenyar a fer un pastís de formatge facilíssim i deliciós, i no sé, em venia de gust posar-lo al blog perquè el provessiu (com m´estic tornant de maruja…). Un cop l´hagueu fet, sempre li podeu posar una capeta de mermelada de gerds o deixar-ho així, a mi m´encanta! Aquest és el resultat que fa 3 minuts ha sortit del forn:

[@more@]

PASTÍS DE FORMATGE

Ingredients

3 cullerades de farina

2 cullerades de MAIZENA

4 ous

10 cullerades de sucre

3 unitats de PHILADELPHIA de 200 g

2 iogurts de llimona

Opcional

1 pot de mermelada

1 llimona

2 fulls de gelatina

Preparació

Es posen tots els ingredients en un bol i es baten fins que la massa quedi fina i homogènia. En un motlle, prèviament untat amb mantega i espolvorejat amb farina, posarem la massa. Introduirem el motlle, preescalfat anteriorment, al forn elèctric i el tindrem dins aproximadament 45 min-1 hora, a una temperatura de 190 ºC (s´ha de vigilar la temperatura i el forn, segons sigui elèctric o de gas, ja que pot variar força el temps de cocció). Finalment, i sempre vigilant-ho, engegarem el grill del forn per acabar de daurar el pastís.

Es desemmotlla un cop fred.

Si voleu, un cop fet i fred, es pot decorar amb mermelada. S´agafa un pot de mermelada i es posa a escalfar amb unes gotes de llimona. Es treu del foc i s´afegeixen 2 fulles de gelatina, prèviament remullades amb aigua durant una estona i escorregudes. Es barreja la gelatina amb la mermelada calenta i es tira per damunt del pastís, es deixa refredar i…

…Bon profit!!!!

Tweet

Fa mooooooolts dies que no us poso cap comentari de llibres que m´estigui o m´hagi llegit, i no perquè no ho faci (de fet, cada dia llegeixo, poc o molt, el viatge en tren dóna per molt :D!), sinó perquè des del desembre m´estic llegint una col.lecció de novel.la històrica en anglès, la sèrie Outlander (en castellà s´ha editat per Salamandra sota el nom de Forastera) escrit per la Diana Gabaldon (al FNAC diuen que és novel.la rosa i ho tenen catalogat allà, però jo no ho crec així), i encara no me l´he acabat, perquè cada llibre té més de 1000 pàgines… De fet m´està agradant molt, ja que parla del conflicte entre clans escocés de la última meitat del s.XVIII (si, si, com a Braveheart!), passant per la colonització d´Amèrica i el fenòmen de l´esclavisme… i com a mínim, també m´està ajudant a apendre més vocabulari en anglès! El fet és que em queda només l´últim llibre de la sèrie, i no tinc cap idea de què puc llegir-me tot seguit… de fet havia pensat en agafar-me el ja famós L´historiador de l´Elisabeth Kostova, però igualment faig una petita crida literària als nens i nenes bloggers, per si em podeu recomanar llibres que us hagin agradat. I si voleu que jo us deixi la col.lecció dels Outlanders o qualsevol altre, només m´ho heu de dir, ja sabeu on trobar-me ;-)!

[@more@]

Tweet