Tots som parents

Publicat el 11 agost 2008 per nica
Aquest divendres vaig fer un tomb per la meva nova ciutat i vaig aprofitar per descobrir-ne la biblioteca (que per cert, és xulíssima i molt ben documentada). De pas vaig buscar llibres que feia temps que volia llegir i em vaig endur a casa el Tots som parents, d´en Daniel Closa (Edicions La Campana), novel·la guanyadora del Premi a millor Novel·la Científica 1994 (Fundació Catalana de la Recerca). M´he llegit el llibre durant aquest cap de setmana (és curtet i molt amè) i us haig de dir que m´ha semblant molt interessant poder tornar a refrescar la gran discussió victoriana (i que desgraciadament encara dura) sobre l´evolució humana i la gran revolució darwiana, tema que tenia una mica oblidat des de feia temps. De fet el llibre se m´ha fet massa curt i tot… però si que és cert que duu a terme el seu objectiu divulgatiu de forma més que suficient, i més tenint en compte que l´evolucionisme esdevé de nou notícia cada cert temps, quan alguna mesura creacionista (normalment nordamericana) reapareix en ple segle XXI. Opino que és un llibre que tothom hauria de llegir, sobretot a les escoles, almenys per obrir un nou espai de reflexió sobre els camins de la ciència, d´on venim i el desenvolupament de la tolerància més profunda… perquè al cap a i a la fi, fa molt i molts i requetemolts milions d´anys que tot va començar gràcies a una casualitat còsmica que va donar lloc a tot el que coneixem i ens envolta, encara que molts encara no se n´hagin adonat… Per cert, ja que sóc aquí aprofito per felicitar al Dan pel llibre, ja tinc ganes de llegir-ne el següent ;-)!!

Comentaris tancats a Tots som parents

L´olivera (Olea Europaea)

Publicat el 8 agost 2008 per nica
Us agraden les plantes? Teniu alguna planteta, arbust i/o arbre (descriptiu extensible a qualsevol membre del regne vegetal) preferit? Jo si, i és ni més ni menys que l´olivera, aquest arbre tan mediterrani i tan nostre que conviu amb nosaltres des de fa més de 5000 anys, tot i que és originari d´Orient.
 
 
 
Us podria explicar moltes coses de l´olivera, però em quedo amb la sensació tan estremidora que em provoca acariciar el seu tronc centenari o bé la visió de les fulles elegantment platejades al vent… el regust d´un trosset de pà amb el punt just d´oli ben daurat i seure sota la seva ombra mentres el temps passa inexorablement…
 

4 comentaris

Origen 99.9%

Publicat el 7 agost 2008 per nica
Segur que molts de vosaltres ja n´heu visitat algun i hi heu passat més d´un àpat acollidor… us estic parlant del restaurant Origen 99.9%! Jo concretament he visitat el seu nou local a Roselló 154 i em va encantar. Es tracta d´un lloc força ample i decorat de forma minimalista amb detalls que li donen caliu, com ara caixes de fusta, diversos tipus d´ampolles i una olivera preciósa que creix en un petit celobert. Pels que no hi heu anat mai, la carta consisteix en una espècie de revista on hi ha tots els plats, dels quals se n´explica la seva breu història i, en alguns casos, la recepta per fer-ho a casa (i que em sembla molt curiós). Potser alguns plats, més que plats semblen tapes, però en quedareu satisfets. Jo en concret vaig provar una coca de recapte boníssima que em va dur records de les llargues tardes d´estiu de la meva infantesa al poble dels meus avis… mmmmmmmmmmmmm!!!!!!!!!!!!

2 comentaris

Les segones parts… mai són bones?

Publicat el 6 agost 2008 per nica
Acabo de llegir una notícia al diari que m´ha impactat d´allò més: es tracta de la primera clonació per encàrrec!! La ciutadana americana Bernann McKinney va pagar 50.000$ a un grup de científics surcoreans perquè clonessin el seu estimat pit-bull difunt, en Booger. Com a resultat s´han aconseguit 5 gossets idèntics físicament (almenys) a en Booger. I jo em pregunto… realment feia falta? No se n´adona la senyora McKinney que cada gosset té una identitat indepenent? Que cada gosset és únic, i que només comparteix els péls i el nas d´en Booger però res més? Què li hagués costat anar a una gossera municipal i adoptar un dels seus centenars d´inquilins (d´acord, no tindran l´aspecte d´en Booger però seran tan diferents com els cadells clonats), i més ara durant l´estiu? Però el que és pitjor: no es podien haver invertit aquests diners en altres causes, científiques i/o socials i/o humanitàries? D´acord, la senyora McKinney té tot el dret a fer el que vulgui amb els seus calers (que per això se´ls deu d´haver guanyat)… però no deixa de crear-me un cert malestar pensar en el fet que l´ésser humà sempre intenta buscar les sortides comercials més inverosímils a grans descobriments de la ciència, provocant que aquests només es recordin des de l´òptica més rocambolesca i poc útil per la societat, tot creant-se falsos mites i llegendes urbanes (que és l´únic que s´acaba recordant). Tampoc us nego el fet de què molt segurament aquests diners de la senyora McKinney hagin servit per investigar, a la vegada, sobre els mecanismes de la clonació més enllà de fins comercials. Però bé… tot és començar, primer la senyora McKinney i els seus gossets … i després què? Era l´Aldous Huxley (Un món feliç) realment un visionari?

Comentaris tancats a Les segones parts… mai són bones?

Estimeu-vos…

Publicat el 4 agost 2008 per nica

… els uns als altres. Hi ha poques frases que signifiquin tant i que semblin tan difícils de complir, oi?

Comentaris tancats a Estimeu-vos…

Les mascaretes i jo: un final feliç

Publicat el 1 agost 2008 per nica

Potser perquè aquests dies, tot i haver de treballar, un troba més temps per a un mateix, per gaudir mentalment i físicament dels dies més llargs, del sol i el benestar d´un ritme de vida més tranquil, almenys aparentment… el fet és que quan vaig anar als EUA vaig descobrir en una drogueria, sense voler, l´existència de tot un seguit de mascaretes facials unidosi que no vaig trigar en provar allà mateix (si, si, era un dia que vam aconseguir descansar una mica dins del ritme frenètic de la capital del món, encara que sembli mentida)… ai quin relax, quin gust sentir aquella crema fresca plena d´essències damunt la pell, tancar els ulls i descansar durant un quart d´hora mentres et deixes dur per la sensació de què t´estàs embellint per fora… i per dins! Resultat: pell fantàstica, ment serena i la pica ben bruta de les restes de la mascareta. Vaig trigar poc en tornar a la drogueria i quedar-me totes les existències de mascaretes unidosi que hi havia, i de moment ja n´he provat una de sorra del Mar Mort, una de xocolta i una altra de relaxant… quin vici!

Comentaris tancats a Les mascaretes i jo: un final feliç

Hancock

Publicat el 31 juliol 2008 per nica
M´encanta el cine! Feia molt de temps que no hi anàvem (per males combinacions de caps de setmana maratonians) i ens vam decidir a veure Hancock… bé, jo no ho estava molt, de decidida, però tot i això m´hi vaig deixar portar, sense expectatives. I la veritat és que la pel·lícula em va sorpendre gratament!! Molts ja en sabreu l´argument: les aventures d´un heroi poc convencional (Will Smith), que fa el bè d´una manera una mica rude, per dir-ho així. Un dia salva la vida d´un creatiu publicitari i aquest decideix tornar-li el favor tot ajudant-lo a ser un heroi millor. Si, pot semblar la típica història de redempció i final feliç on tothom viu content… però no ho és del tot, no us dic més perquè si nó us treuré una mica de màgia de la pel·licula si és que encara no l´heu vist ;-)!

Comentaris tancats a Hancock

Complicitat

Publicat el 30 juliol 2008 per nica
Sona el despertador. El tanquem i fem com si no hagués passat res, intentant assimilar que les hores plenes de somnis s´han acabat. Torna a sonar, el tornem a apagar. Ens girem un vora l´altra i intentem obrir els ulls a l´hora que ens busquem en la claror de l´alba. Ens aixequem i comencem la nostra dansa matutina. Ens rentem la cara i vestim a destemps. Les torrades ja són llestes, les amaneixes amb oli i sucre com nomès tu saps fer. Ens les mengem sense paraules, flotant en les expectatives d´aquest nou dia. Baixem finestres, fem comprovacions d´última hora, agafem les claus i tanquem la porta. No sé si saps que, sense tu, els meus matins no serien iguals. La meva vida no seria igual. Jo no seria igual. Simplement… gràcies per existir.

Comentaris tancats a Complicitat

Estrella

Publicat el 29 juliol 2008 per nica

Qualsevol matí d´un dia laborable. Baixem les escales, obrim la porta. Ens parem un segon, mirem el cel, respirem les essències dels arbres que ens envolten. Continuem en línia recta. Et comencem a intuir. Disfrutem del silenci. Comencem a veure les taules de metall. Ens ensumes. Estàs atenta, amb les orelles enlaire. Comences a moure la cua, dins del teu tranquil refugi a la vora del teu amo. Els teus ulls blaus ens observen plens de tendresa, curiosos per saber si avui també serà com ahir. Ens acotem, et somriem i t´anomenem. T´acariciem el morret i et passem la mà pel cap tot continuant pel tronc fosc ben cepat, tres segons de calma i joia dins de la cursa quotidiana per arribar a la feina a temps. Bon dia Estrella!

Comentaris tancats a Estrella

Zen

Publicat el 28 juliol 2008 per nica

He tornat. No ho he pogut aguantar més, m´he reenganxat al Ioga! El fet és que entre el canvi de domicili i tot el que us vaig explicar ahir que no havia pogut cercar un nou centre, així com la serenitat mental per agafar una mica de temps per invertir en mi. Sembla increïble com ho havia trobat a faltar aquests mesos en què no havia pogut practicar… mentalment m´he trobat més cansada i m´ha costat més concentrar-me… de fet sempre notava un cert soroll de fons (pensament repetitius, en la majoria de casos) que m´impedien veure les coses amb claredat. Físicament, a part d´estar globalment una mica més nerviosa que de costum, sobretot havia notat una pèrdua d´agilitat, flexibilitat i cansament de l´esquena que m´han fet descansar pitjor. I jo em prenguto… com hauria acabat si mai hagués fet ioga? Me n´hauria adonat de totes aquestes coses? Potser, com diu l´Osho…

"Tot arriba-només has de crear l´oportunitat i tot arriba-. Mantent-te receptiu, res més. La vida està preparada per oferir-t´ho tot. Nomès t´estàs posant barreres, i la més gran és anar darrere d´alguna cosa".

Em mantinc receptiva dins del meu estat de serenitat, pau i amor interior, esperant tot el que la vida em pugui donar, sense pors ni fronteres!

Comentaris tancats a Zen